ALBERT ALÍS

Demà passat , divendres 12 d’abril, l’Albert Alís inaugura exposició a Suïssa, justament a Basilea i a la galeria Bau Art Basel ,una de les més importants de la ciutat.

Ja fa anys que l’Albert Alís va deixant per arreu espurnes del seu art, i de pas del seu mataronisme. Ara potser és aquesta la seva exposició més important ja que alhora coincideix amb Art Basel, una de les fires d’art contemporani més importants d’Europa, si no és la més important , i alhora coincideix amb un seguit d’activitats musicals lligades amb l’art que justament comencen amb la seva exposició i amb el protagonisme de la seva filla Cristina en l’entorn del Quartet Hamelin Consort que interpretarà cançons d’amor de l’edat mitjana i el Renaixement. Es tracta doncs d’un nivell important que és el que se li escau a l’Albert Alís, artista reconegut per arreu , però que en canvi no ha tingut cap reconeixement públic en aquesta , la seva ciutat.

Ja fa uns quants anys que , amb tan sols divuit anys d’edat, l’Albert exposava al Museu de Mataró seguint l’aposta que per un llavors dominava que no era altra que anar donant , de tant en tant, oportunitat als joves creadors. Han passat anys i Albert Alís ha estat com un fantasma per el poder cultural públic. Mai li han ofert una exposició amb cara i ulls i per tant les seves obres no han penjat ni de Can Palauet , ni del Museu , ni de Ca l’Arenas. Mai ha rebut l’encàrrec d’un cartell( ja no parlem del de les Santes ), ni cap encàrrec institucional de cap mena. Albert Alís ha estat , i és , una veritable ombra fantasmal per el poder.

Ara realitza una exposició molt important i seguirà essent un fantasma per la cultura noeística oficial.  Recordo que fa uns anys , a la malauradament desapareguda sala “Espai 28” exposava una paisatgística menorquina. El cert és que era molt fluixa. No recordo de quina ciutat era però el cert és que a mitja tarda del dia inaugural rebia un fax de l’alcalde de la població desitjant-li tota mena de sort , i pocs minuts abans d’inaugurar arribava la telefonada del regidror de cultura en el mateix camí.

Aquest suport emocional, molt important per altre part , per aquí no s’estila gens. I que voleu que us digui ,  a mi m’agradaria que no fos així. M’agradaria que aquest divendres algú de l’Ajuntament s’adrecés a Alís i , tot desitjant-li sort, li donés el suport institucional de la seva ciutat.

M’agradaria però ser que és difícil que sigui així. En primer lloc per que essent el artistes plàstics com uns empestats per part del poder cultural municipal, el normal és que segueixin passant d’ell. I el segon ,  molt més preocupant encara , és que a bon segur no tenen ni el tfn ni la direcció electrònica de l’artista. 

Si és així, no ho dubtin , una trucada i els hi faig a mans.

PS.- En no haver col·laborat mai amb l’Ajuntament , succeix que la presència d’obres d’Alís en la col·leccio municipal és quasi inexistent. Alguna obra d’aquelles exposicions iniciàtiques del museu i alguna peça de la col·lecció Ubach. Poca cosa , i molt poc representativa, per a un artista que porta el nom de Mataró per arreu. Per reflexionar.

L’ENLLAÇ

He de dir molt clar que no soc gran fan del MEAM ( Museo Europeo de Arte Moderno) . Una desafecció que existeix més en el polític i social que no pas en l’artístic, per més que em sembli absolutament erroni el plantejament del museu, elaborat més per anar contra l’abstracció que no per defensar uns aires més realistes i tradicionals.

Però una cosa son els meus gustos i tendències , i altre la realitat asèptica del presentat. Per això vagi l’enllaç amb la notícia de l’exposició acabada d’inaugurar , amb un repàs a la història de l’escultura figurativa del segle XX i també l’enllaç al web del mateix museu.