divendres, de novembre 22, 2013

PERE PASCUAL I CLOPÉS (PIC)



Avui Pere Pascual i Clopés , el meu pare i el creador del pseudònim  PIC , acrònim  format ajuntant les inicials dels seus cognoms amb la “i” catalana al bell mig ( no està malament  tenint en compte que ens trobàvem en la frontissa dels anys cinquanta)  i paradigma de la crítica d’art a Mataró compliria 100 anys. Deixant el record personal  que òbviament deixo en l’esfera del privat i particular, valgui avui el record professional d’un home que va dedicar el seu treball a la difusió de la cultura  en general i en particular de la que tenia lloc a la nostra ciutat, amb especial i específica dedicació a l'art que s'exposava a Mataró i a la difusió dels seus artistes. 

Qualsevol artista que depassi els cinquanta té en el seu record entranyable la primera crítica que li dedicà i l'esperó que sempre varen significar les seves paraules. Una manera d'actuar que fa que a hores d'ara encara son molts els que em recorden amb estima i admiració la seva tasca. 

Pere Pascual Clopés, PIC, era un intel·lectual en tots els sentits. Un farmacèutic il·lustrat com el qualificava Manuel Cuyàs en un article imborrable per a mi i per el que li estaré eternament agraït, i que publicà en començar el diari “El Maresme” en el que havia de ser col·laborador habitual.

Amant de la música , en especial de l’òpera ; boig per el teatre del que llegia incansablement els guions de les obres que es publicaven en una col·lecció de la que no se’n perdia cap; seguidor en el possible del cinema ; lector infatigable de quasi un llibre per dia ,devorant bona part del que arribava a la Biblioteca Popular on en Tayo Mayol i la Pilar Quadrada li feien les oportunes tries i reserves, però especial enderiat per l’art , de modus i manera que es va voler casar el 18 d’Octubre , dia de Sant Lluc , i l’endemà de cassats i abans d’iniciar el viatge de noces , la primera sortida matrimonial amb la mare va ser anar a visitar el per un llavors mític, Saló d’Octubre.

D’ençà la frontera dels anys quaranta / cinquanta es dedicà ala crítica artística tant en el Diario de Mataró, en totes les seves diverses èpoques , i a Radio Maresme de Mataró. La seva era un crítica que hauríem de qualificar com senyorial. Rica en literatura i amb escaients cites referencials , aprofundia en el treball de l’artista intentant potenciar el millor d’ell sense descartar una dura elegància en els retrets .

Recolzat en una particularització del presentat , seguint el costum de l’època de marcar títol i numeració de la peça, analitzava l’avui i oferia perspectives per un futur millor, tot en una línia personal, que va fer que les seves paraules fossin sempre respectades per a tots , el que li va donar un paper de mestratge important. El que deia el Sr.Pascual,com era habitualment tractat i conegut, anava a missa.

Va morir massa jove, a l’any 1982, en un sobtat empitjorament de les seves dolences cardíaques  i poc després els artistes de Mataró li van retre un sentit homenatge , juntament amb Jaume Arenas que moria poc després.“ 55 artistes per un record” va ser una gran trobada comunitària dels “grans” de l’art de Mataró que , com no podia ser d'altre manera,   van dir adéu amb art, a dos companys als que respectaven i estimaven.

Per això avui , i davant del silenci oficial en exposicions com la de Ca l'Arenas en les que parlar-ne n'era obligat , vagi aquí el reconeixement professional públic d’una figura cabdal en el desenvolupament de l’art mataroní en els difícils anys cinquanta. Un reconeixement  que estic segur es compartit per el món de l'art d'aquells temps que el respectava i admirava.

Per això, per aquesta comunió entre art i crítica , entre el Sr.Pascual , el farmacèutic d’Argentona que signava les seves crítiques amb PIC , el pseudònim de tots conegut, i els artistes de la ciutat , he volgut encapçalar aquest post amb una fotografia d’una entrega dels Premis PIC, envoltat per  Esther Boix, Perecoll, Jaume Arenas, Manuel Cusachs , Nico del Rio i el que això signa . 

Serveixi aquesta imatge com recordatori ad’un home que va fer molt per l’art de Mataró, malgrat l’actual silenci i oblit oficial, i que avui compliria cent anys.

Felicitats pare !!!



Principio del formulario