dissabte, de novembre 09, 2013

FORJANT CAMINS . POL CODINA




No totes les exposicions son igual d’importants. La importància de les mateixes rau no tan sols a l’espai que es realitzen i sí principalment en el sentit que aquella exposició té en l’esdevenir del creador.

En Pol Codina exposa aquests dies al Museu Arxiu de Llavaneres la seva mostra “Forjant camins”. Una mostra important per l’ indret, dons tots sabem que actualment Can Caralt marca pedegree, però principalment per el fet de veure si l’artista era capaç de sortir d’aquesta mena d’atzucac en que estava ficat, i el cert és que l’exposat marca ja uns vectors de recuperació que cal valorarpositivament i que nosaltres celebrem.




Pol Codina va començar molt jove en el camp creatiu. Ho va fer a més amb un èxit total amb un esclatant reconeixement de públic i crítica , rendits ambdós a una escultura tècnicament impecable, amb un ideari fresc que donava potència i solvència a uns treballs seductors en la forma i reflexius en el fons. Unes característiques que li van dona una prematura maduresa en dues obres d’alta qualitat com ho son el peix de la seu de la Caixa Laietana o l’escultura “Gràvida” que es troba en el MEAM.




Lògic era doncs que després d’un esclat tan espectacular apareguessin dubtes,  alguns moments d’una certa relaxació creativa quan no d’una certa sequera de noves idees, que son justament els que ha viscut en aquests temps, amanits a més a més amb el seu més que desafortunat cartell de Les Santes. Aquesta exposició havia dons de marcar tendències i senyalar un camí de futur, pel bo o per el dolent.

I el cert és que les llums tornen a aparèixer en el seu fer . En les seves noves peces reapareix el creador potent capaç de generar vibracions comunicatives intenses , com es fa palès en el seu autoretrat o en aquestes peces d’arrels mitològiques . 

Unes peces vibrants per si mateixos però que no acaben d’assolir la seva plenitud ja que en totes elles apareix com un cert temor a la duresa formal, o a no ser compreses . Llavors sorgeix un element explicatiu que maldestrament trenca l’harmonia formal, i especialment la potència espiritual, rebaixant-les a uns camins més decorativistes.




Així la gran potència del Minotaure , amb un cap banyut espectacular, s’esfilagarsa, i mai tan ben dit, amb el fil daurat i amb el muntatge general del conjunt , amb una base desaprofitada ja que per se és una magnífica escultura , el que converteix el tot en un conjunt massa explicatiu. El mateix hauríem de dir del Prometeu encadenat , exultant de força i vigor , però llastrat per un encadenat feixuc que acaba dominant i per tant encarcara el conjunt. O els afegitons cromàtics i purpurinats de certes peces.


Pol Codina hauria d’entendre que la seva gran virtut és la de la força i potència que sap engendrar en les seves peces. Una força que curiosament es situa en dos camins que semblen contradictoris, com ho son els seus treballs més esquemàtics i simplificats , quasi minimalistes , o justament els contraris , els més exacerbats , aquells que podríem definir com d’estètica “fura dels baus”. En ambdós estilístiques els resultats son espectaculars , però en canvi baixen de nivell quan esdevenen més asèptics i explicatius , per no dir quan redueix el seu nivell per assolir una vesant més decorativista.


I és en aquest camí potent en el que cal cercar el futur i crec que és el que s’apunta en aquesta exposició malgrat els deixos que es mantenen i que hem comentat , dels que s’ha de desempallegar per seguir essent el Pol Codina que tots , i ell el primer , volem.





Una exposició que cal visitar i gaudir malgrat el seu més que atapeït muntatge ( sobren la meitat d’obres ) . Un detall que l’artista hauria de cuidar més, ja que no permet la més adient contemplació del seu treball de la manera més acurada , alhora que confon a qui no coneix la seva trajectòria amb el desgavell del passat i el futur.





Una exposició molt important per a Pol Codina i de la que n’hauria de treure positives lectures , en el conjunt del molt de bo que hi ha i dels defectes que cal polir per seguir essent el que tots pensem que és , un bon escultor amb un poderós futur i camí. Un camí que sens dubte va forjant .

( Les fotografies han estat estretes del fb de l'autor)

Cap comentari: