CARTELL DE SANTES. APUNTS AL MARGE (II)

El segon apunt al marge en el que pertoca al cartell de Santes d’enguany és al respecte d’una certa pudor a incompatibilitat de l’autora Regina Puig per el fet de que pertany a la “quadra” de dissenyadors de capçalera de la Direcció de Cultura. Aquest fet no mereixeria ni un apunt , ni un comentari i passaria del tot desapercebut en un departament de Cultura normal en un Ajuntament culturalment normal, però està clar que aquest no és el cas de Mataró.

En el post del passat 2 de maig ja fèiem esment a que un dia d’aquests hauríem de parlar de l’affaire dels dissenyadors de Cultura ( i deixo en la nebulosa del dubte si l’avís era intencionat ja que un era coneixedor de qui era l’autor del cartell de Santes). Un tema poc net ja que Cultura “juga” amb uns pocs dissenyadors “de capçalera” , triats a dit , que de forma rotatòria es van ocupant dels diferents treballs. 

Una manera d’actuar en un cercle tancat al que no hi tenen accés la resta de dissenyadors locals sigui quina sigui la seva qualitat, fet que no sols incompleix la lliure competència , ans també crea un status de privilegiats que no es pot defensar de cap de les maneres , ja que la qualitat , que en aquest cas s’ha de reconèixer com alta , també és existent en alguns dissenyadors que han estat sistemàticament rebutjats. Amiguisme?, Nepotisme? , Tràfec d’influences?... Difícil de definir però clarament fosc i difícil de defensar.

Regina Puig està entre aquests i per tant susceptible de dubtes com així s’ha fet constar en diversos comentaris dels mitjans digitals. Per a mi no hi ha cas. L’elecció de Regina Puig és absolutament legal com legítima , i el mateix s’ha de dir en la postura presa per l’artista. Ara bé , és ètica?.

Jo crec que l’error està en l’elecció i no en l’acceptació. Calia mesurar de manera fina si era correcte escollir a algú de la casa , i jo penso que per més legal i legítim , no és correcte. És allò dels més diversos concursos , en el que està taxativament prohibit prendre part persones relacionades amb l’empresa organitzadora. Per tant i per a mi , entenc l’acceptació de l’autora , però no entenc la seva elecció en el que jo crec és un veritable conflicte d’interessos.

I és aquí on hauríem d’haver-nos deturat. Tot es resumeix en l’ètica personal d’entendre si un està afavorit o no , per raó de la seva relació laboral. Per a mi l’ètic seria dir no, per a Regina Puig , és dir sí, i per tant res a dir.

Però el que succeeix és que això no és la primera vegada que passa amb els mateixos protagonistes. La temporada 2012-2013 a ca l’Arenas el protagonisme va ser per l’exposició “Mar de fons”. El disseny de la mateixa amb tot el que comportava ( catàlegs , cartellisme, etc..) va ser de Regina Puig , que ,oh meravella!!, va ser protagonista com a pintora d’una exposició conjunta amb Margarida March, de títol “Dues dones i el blau”.

Una exposició que va ser durament criticada en el seu moment ja que si Regina Puig té un nivell i una qualitat important en el camp del disseny , en el camp plàstic ni l’any passat ni avui mateix està en condicions com per exposar a Ca l’Arenas , i menys quan no han tingut aquesta possibilitat un munt d’artistes que la superen amplament en currículum i qualitat.

Una exposició en la que va presentar el quadre que encapçala el post i que com poden observar podria ser l’origen del cartell d’enguany. Un  quadre amb tan poca qualitat com el cartell ara presentat.