L’Ajuntament de Mataró estrena web nou de Cultura per poder mostrar tota l’activitat estrictament cultural i festiva, tant de contingut propi com de les activitats organitzades directament per entitats i altres agents culturals.
L’adreça www.culturamataro.cat permet ampliar el contingut de l’agenda cultural en paper amb una agenda més visual i amb capacitat per ampliar la informació. La plataforma incorpora una mediateca dels actes de l’agenda amb possibilitat de penjar-hi vídeos, fotografies, enllaços al web propi de l’entitat i el grup o companyia, així com també al Facebook i al Twitter, entre d’altres.
Els usuaris
poden accedir a la informació de l’agenda cultural de la ciutat a través d’un
sistema de cerca per àmbits, per equipaments en els quals s’esdevenen els actes
i per tipus d’activitat. També permet seguir l’activitat i notícies d’artistes,
músics, creadors o escriptors, relacionats amb la ciutat i l’activitat a Mataró
a través de l’apartat “Recomanem”.
El web
incorpora informació de les diferents àrees i serveis de la Direcció de Cultura
referent a les arts escèniques i la música, les arts visuals i el cinema, les
festes i tradicions, el Museu de Mataró i les exposicions, les seccions
d’Arqueologia i Ciències Naturals i l’activitat de la Xarxa de Biblioteques.
El disseny
gràfic del web ha anat a càrrec d’Albert Ibanyez i la programació a càrrec
d’Estudi Oliver, amb el suport del tècnic de la Direcció de Cultura Fèlix
Sainz.
Aquesta és la nota de premsa realitzada per
l’Ajuntament mataroní per donar conèixer la creació del seu nou web de cultura.
Una notícia ben positiva i de la que cal congratular-se ja que el pitjor de
cultura,- i mira que hi ha coses lamentables-,
era sens dubte la pèssima política informativa que arribava moltes
vegades al pur esperpent.
Ara ens ofereix un web que sobre el paper sembla ampli
i àgil del que esperem moltes coses,
encara que de moment tot segueix igual, i molt ens temem que en el que pertoca
a les arts plàstiques , tot seguirà igual, és a dir en el menysteniment més
absolut.
Així per ex. a hores d’ara res parlen de la fira del
dibuix ( no ho deuen considerar una activitat cultural) ni de l’exposició de
punts de llibres a la Presó. Que una quarantena d’artistes s’apleguin per una
activitat singular com aquesta no és evidentment cultura per els que manen a
Beneficència , deu ser simplement una manifestació i per tant “vayan saliendo
de uno en uno i con el carnet en la boca”. I això que la van inaugurar a l’ansem
l’Alcalde i el regidor de Cultura.
I és clar , la setmana vinent hi ha dues magnífiques
exposicions com son les que s’inauguren dimecres a l’espai Capgròs ( Jorge
Serraute) o el dijous al Col·legi d’Aparelladors ( Ester Aliu) , que tampoc
apareixen a l’agenda.
Però redimonis, si hi ha un espai per descarregar-se l’agenda
del mes i si ho fas apareix l’agenda del mes d’abril, el que vol dir que amb
sort s’actualitzarà el dia 5, el que , si em permeteu l’expressió, té pebrots.
Sort que cal suposar que el web haurà costat poc ja
que és com la del M|A|C , que està dintre del propi web de cultura. És a dir
que esperem que hauran estat dues web al preu d’una. Això sí, a dit i atorgada
a l’endollat de Can Xalant, ja que s’ha acabat el xuclar de la mamella i s’ha
de mantenir status. (Per cert , algun dia caldrà parlar del tema dels dissenyadors
en l’entorn de cultura. No hi ha cap queixa de la seva qualitat però sí del
modus d’haver estat triats , - a dit -, i del manteniment d’un status d’exclusivitat
absolutament incompatible amb les regles de joc d’un ajuntament democràtic).
I ja que parlem de cultura he de dir que finalment
vaig ser entrevistat per el tema del pla estratègic de Cultura. Entre les
pressions del PSC que consideraven obligada la meva presència i les gestions de
l’Alcalde que com tants no entenia com a la persona a la que feia dos anys se
li oferia la direcció de cultura , ara no fos considerada com a vàlida per expressar la seva visió de la cultura de la ciutat, el cert és que a corre
cuites vaig ser connectat i entrevistat.
He de dir que la conversa va ser del tot plaent i
interessant, amb una tècnica de l’empresa encarregada del treball,
professional, acurada i amatent , el que va permetre una conversa distesa i
crec que altament productiva, amb un record personal imborrable com és la seva
cara d’astorament davant algunes de les meves manifestacions , totes elles perfectament
documentades.
Una entrevista que estic content d’haver realitzat
però que crec serà del tot paper mullat. Un informe que a priori qualificaré
com “Informe Noos” i així tots ens entenem.
Parlant amb l’entrevistadora vaig comentar el meu
enuig per l’absència d’artistes entrevistats, al que va respondre tot dient que
no hi havia hagut artistes entrevistats ja que des de Cultura no havien pogut
contactar amb ells. Vaig demanar la llista de gent a entrevistar i en ella
hi havia dos artistes. Un , nom que em reservo ja que no he parlat amb ell, és
impossible que Cultura no pogués contactar amb ell ja que és de la corda ,
col·labora amb ells i actualment manté viva una col·laboració. L’altre era
Josep Mª Codina. Davant de la cara de sorpresa de l’entrevistadora li vaig
mostrar el seguit de missatges i converses telefòniques mantingudes amb ell
justament en el dia d’abans. Tot al voltant del tema del pal estratègic , com
quedava clar en els missatges.
Les dades de Cultura eren correctes i per tant no és
que no s’havia pogut contactar, no s’havia volgut contactar. A hores d’ara el
contacte tampoc ha existit.
Si a aquesta anècdota afegim que la llista era infame,
burocràtica i partidista, hem d’arribar a la conclusió que el que es vol és
simplement cobrir l’expedient, ja que no s’entén de cap de les maneres que el
punt iniciàtic que es demanava en aquest estudi que era el de conèixer quins eren
els protagonistes actius de la cultura de la ciutat , no està considerat. Per
tant seguirem en el desconeixement de la base cultural de la ciutat , el que va molt bé a Cultura ja
que així pot obviar a gent ben vàlida sota l’excusa d’un desconeixement, que és
volgut i vergonyós.
Per tant seguirem a l’aguait , però amb la premissa
prèvia de la malfiança d’un poder cultural que fa que la renúncia de Quim
Fernández a la regidoria de Cultura sigui obligada per permetre i consentir ,
no sols una gestió cultural embogida , ans el que és pitjor, avalar uns
treballs a l’entorn d’un pla vital per a la cultura de la ciutat, sabent de la
seva parcialitat i mala intenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada