Ara Esther Aliu ocupa la sala del Col·legi d’Aparelladors
, en la que podem dir és la seva primera exposició seriosa entre nosaltres, per
mostrar-nos mitjançant aquestes “Interferències” la veritat de la seva raó
creativa i els sentiments personals que mitjançant la mateixa afloren.
Esther Aliu és artista d’aquelles
de dins a fora. Les seves pintures ens ofereixen visió perfecte del seu pensament
interior malgrat que les imatges puguin en primer terme enganyar-nos ja que la
seva lectura visual és mitjançant una joint-venture entre abstracció i
figuració, però essent els detalls d’aquesta última els que marquen l’estructura
de l’entramat formal de la peça.
Aliu confessa tenir molt present
les expressions que va escoltar a un neuròleg especialista en el camp de la
memòria i per tant en els camps del conscient i el subconscient, quan
reflexionava tot dient que “els records pertanyen més a la realitat espiritual
que no pas a la física i que quan et descuides es converteix en boirina que s’esmuny
entre els dits”.
En aquesta subtil consciència Aliu pretén
deixar evident, mitjançant flashos que a voltes poden semblar inconnexes , la
seva trajectòria vital, feta com la de
tots , mitjançant el conjunt d’aquells pocs fets transcendents i de tants d’altres
en aparença intranscendents però que han deixat petja en els nostres circuits
cerebrals.
Seguint una metòdica personal que
implica el treball conjunt d’una diversitat d’obres plantades en el seu estudi
a les que afegeix de manera tan reflexiva com intencionada , un seguit d’imatges
que sorgeixen de repassar el munt de fotografies de llocs, objectes , fets o
elements que ha anat i va recollint amb el pas del temps.
És en aquesta conjunció dels elements
de la memòria que bé podríem dir residual, col·locats de nou en primer terme al costat de la consciència de determinar una
intencionalitat comunicativa, que Aliu es desferma i s’expressa en una nuesa
total en el que pertoca al seu interior fent-nos avinents els seus gustos,
plaers , pors i fins i tot monstres interiors.
Unes obres d’alta densitat i
intensitat que arriben a l’espectador ja que l’aspecte formal es conjuga amb el
fonament de l’apunt figuratiu perfectament contraposat al gest i la taca d’una
abstracció controlada per aconseguir unes obres visualment atractives i
posseïdores d’aquell element essencial per a una obra d’art , com ho és el misteri.
Un misteri de lectures diverses
segons la peculiaritat de cada espectador però que es resumeix en la globalitat
d’una intenció de recerca interior aconseguida per l’autor i invocada vers
aquells que s’hi acostin amatents.
Una exposició la d’Esther Aliu que referma
la qualitat que havíem intuït en els petits tastets de les seves escasses
aparicions i que la col·loca com un nom a considerar entre el gruix d’aquells
artistes mataronins als que caldria prestar ja una atenció important.
Per tot això no tenim cap dubte que
“Interferències” és una mostra que cal visitar i d'aquí el nostre consell.
(les fotografies han estat manllevades del blog de l'Associació Sant Lluc)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada