PERCEPCIÓ, MATÈRIA I MEMÒRIA. ESTHER ALIU

Esther Aliu és una artista palamosina que ja fa una vintena d’anys que va aparèixer per Mataró.  Malgrat procedir de l’art del vidre, no ha estat aquest l’element plàstic que ha emprat en aquests anys , dominat per la plàstica en general, amb una ampla ascendència en el camp de l’ensenyament pictòric. L’any passat reapareixia m el Museu de Mataró amb una petita i molt interessant experiència amb el vidre com a protagonista  i ara esclata amb el seu bon i actual fer amb aquesta exposició al museu Monjo de Vilassar de Mar.

Fa ja quasi deu anys quan exposà la seva plàstica a Aparelladors de Mataró, deia : els records pertanyen més a la realitat espiritual que no pas a la física i que quan et descuides es converteix en boirina que s’esmuny entre els dits”. Ara Aliu, ha volgut recuperar aquesta boirina que quasi se l’hi esmunyia dels dits i plenament conscient de la importància del vidre en el seu fer artístic ens ha volgut mostrar la seva ànima artística desenvolupant una atípica simfonia que ressona amb especials sons al Museu Monjo de Vilassar.

Aliu aprofita al màxim la seva sensibilitat per endinsar-se en paràgrafs inconcrets del seu ser i el seu entendre la vida, per expressar-los amb especial sensibilitat i traç, construint un puzzle múltiple , que l’espectador pot concretar a la seva manera , mitjançant les seves obres, treballades en una atípica i profunda simfonia en la que estructura les seves vivències per fer-les de tots però alhora restant úniques per a ella mateixa.

Els treballs d’Aliu amb el vidre son complexes joguines plenes de signes, detalls i senyals que estructuren plàsticament el paisatge interior de l’autora i que, restant penjats en una sala d’exposicions permeten fer-los nostres per mimetisme, o si de cas sentir-los aliens, però sentint-los, que és la raó de la plàstica s’agafi per on s’agafi.

L’exposició d’Ester Aliu és una magnífica mostra de sensibilitat, expressió, intimitat i bellesa. Expressa amb plenitud el seu interior més íntim, amb un art transparent que sedueix per les seves formes i alhora per el que l’espectador intueix del seu significat, confegint un tot que cerca un estat de reflexió interior que s’agraeix davant la petulància que tant acostumem a trobar en les sales d’exposició, donant cos a una magnífica mostra de la que recomanem amplament la seva visita.

 

Percepció, Matèria i memòria. Esther Aliu

Museu Monjo. Vilassar de Mar

Del 22 d’Octubre al 19 de novembre de 2023

 

ESTHER ALIU. INTERFERÈNCIES

 Esther Aliu és una artista palamosina que fa una dotzena d’anys va arribar a les nostres contrades on s’ha establert personal i professionalment. Malgrat que arribà amb una merescuda fama com creadora del sempre difícil art que té al vidre com a subjecte material, el cert és que en les seves massa escasses presències públiques per mostrar el seu art , la plàstica n’ha estat el concepte emprat per expressar les seves emocions.

Ara Esther Aliu ocupa la sala del Col·legi d’Aparelladors , en la que podem dir és la seva primera exposició seriosa entre nosaltres, per mostrar-nos mitjançant aquestes “Interferències” la veritat de la seva raó creativa i els sentiments personals que mitjançant la mateixa afloren.

Esther Aliu és artista d’aquelles de dins a fora. Les seves pintures ens ofereixen visió perfecte del seu pensament interior malgrat que les imatges puguin en primer terme enganyar-nos ja que la seva lectura visual és mitjançant una joint-venture entre abstracció i figuració, però essent els detalls d’aquesta última els que marquen l’estructura de l’entramat formal de la peça.

Aliu confessa tenir molt present les expressions que va escoltar a un neuròleg especialista en el camp de la memòria i per tant en els camps del conscient i el subconscient, quan reflexionava tot dient que “els records pertanyen més a la realitat espiritual que no pas a la física i que quan et descuides es converteix en boirina que s’esmuny entre els dits”.

En aquesta subtil consciència Aliu pretén deixar evident, mitjançant flashos que a voltes poden semblar inconnexes , la seva trajectòria vital,  feta com la de tots , mitjançant el conjunt d’aquells pocs fets transcendents i de tants d’altres en aparença intranscendents però que han deixat petja en els nostres circuits cerebrals.

Seguint una metòdica personal que implica el treball conjunt d’una diversitat d’obres plantades en el seu estudi a les que afegeix de manera tan reflexiva com intencionada , un seguit d’imatges que sorgeixen de repassar el munt de fotografies de llocs, objectes , fets o elements que ha anat i va recollint amb el pas del temps.

És en aquesta conjunció dels elements de la memòria que bé podríem dir residual, col·locats de nou en primer terme  al costat de la consciència de determinar una intencionalitat comunicativa, que Aliu es desferma i s’expressa en una nuesa total en el que pertoca al seu interior fent-nos avinents els seus gustos, plaers , pors i fins i tot monstres interiors.

Unes obres d’alta densitat i intensitat que arriben a l’espectador ja que l’aspecte formal es conjuga amb el fonament de l’apunt figuratiu perfectament contraposat al gest i la taca d’una abstracció controlada per aconseguir unes obres visualment atractives i posseïdores d’aquell element essencial per a una obra d’art , com ho és el misteri.

Un misteri de lectures diverses segons la peculiaritat de cada espectador però que es resumeix en la globalitat d’una intenció de recerca interior aconseguida per l’autor i invocada vers aquells que s’hi acostin amatents.

Una exposició la d’Esther Aliu que referma la qualitat que havíem intuït en els petits tastets de les seves escasses aparicions i que la col·loca com un nom a considerar entre el gruix d’aquells artistes mataronins als que caldria prestar ja una atenció important.

Per tot això no tenim cap dubte que “Interferències” és una mostra que cal visitar i d'aquí el nostre consell.

(les fotografies han estat manllevades del blog de l'Associació Sant Lluc)

ESPAI D’ART / ESTHER ALIU

http://m1tv.xiptv.cat/espai-d-art/capitol/esther-aliu

Fa ben poc que us parlava de l’Esther Aliu i de la seva multiplicitat com creadora , pedagoga i galerista. Ara és ella mateixa que en parla en aquest darrer Espai d’Art.

EXPOSICIONS PER ARREU

Tots sabem que si un artista vol ser veritablement un professional li cal abandonar el redós acollidor que sempre li ofereix la seva ciutat i entorns. Que cal anar lluny , a altres contrades per a tal de veure com es rebuda la seva obra en espais i indrets en els que es del tot desconegut.

No fa tant us parlàvem de les exitoses experiències de Marc Prat a Tànger i d’Alberto Romero Gil a la Sala Parés de Barcelona. Avui us deixem amb els cartells de tres exposicions a indrets com la Xina ( Pekin ) i Andalusia (Màlaga i la Zubia ) indicatius clars de la “moguda” dels nostres artistes. Els protagonistes ja ho veuen : Santi Estrany , Ana Caballero i Eduard Novellas . Una moguda en la que hi participo de manera indirecte en l'expo de l'Eduard Novellas amb l'escrit que hi serveix de presentació.

I SI PARLEM D'EXPOSICIONS ....

Per una i mil raons , totes elles més que justificades , el cert és que ja fa uns dies que no estic parlant de les exposicions que es troben en el nostre entorn quan justament parlar d’això és el motiu d’aquest blog. Potser dons que retornem als orígens encara que abans no vull estar-me de reproduir unes frases de la columna de David Trueba a “El País”. Diu:

“Pero es habitual que los que escribimos en voz alta carguemos nuestros complejos y nuestros prejuicios  sobre los hombros de los demás para fingirnos siempre más listos y más al día que los borricos que estan ahí fuera”.

Amb aquesta palmària veritat , que un signa de cor, potser que comencem.

A-17

L’Esther Aliu és una persona intel·ligent . Nascuda a Palamós ja fa el suficient temps que conviu entre nosaltres com per haver pogut copsat l’estranya realitat de l’art del nostre entorn més proper. Un art amb suficient nombre de practicants , amb un nivell prou valorable, i amb una punta de creativitat que hauria de permetre un seguit d’activitats que donessin vibració artística de primera magnitud.

Però alhora també ha pogut viure l’estranya dicotomia existent entre dos bàndols irreductibles que comparteixen espai però que es donen permanentment l’esquena , ignorant-se i menystenint-se , sota el fonament únic de que el seu sí que és art , el dels altres bajanades.

Esther Aliu , artista i amant de l’art en general , dues característiques que encara que sembla haurien d’anar indefectiblement lligades no sempre  conviuen en harmonia , va decidir fa un temps aprofitar part de l’espai del seu taller , en el que a més desenvolupa una valorable tasca pedagògica , a fer exposicions . Unes exposicions però que no anirien regides per la llei del comerç i del mercat i sí tan sols per el seu desig personal i en l’entorn d’aquestes galeries privades i mig amagades , en les que fora dels dies inaugurals en que resten obertes a tothom , en la resta sols la comunicació prèvia permet la seva visita , el que redueix molt el nombre de visitants però assegura del tot l’interès dels mateixos.

Així i després d’un parell d’experiències ara presenta la mostra “L’altre retrat” una mostra col·lectiva amb la participació de dotze creadors ( Alís , Aliu, Almeida , Codina , Cuyàs, Hortós, De La Hoz , Montlleó, Poch, Perecoll, Romero, Roncero) que representen de manera ben fefaent aquesta dicotomia creativa que omple tots els ismes i principalment tots els conceptes creatius esencials.

I com diem sempre , si hi ha qualitat tot funciona i llavors l’eclecticisme remarca la possibilitat diversa de l’expressió d’un únic concepte. Un fet que s’evidencia com poques vegades en aquesta ocasió en la que el diàleg de contradictoris els converteix en complementaris i desfà bona part de la fal·làcia de que un tipus d’art pot ser enemic d’un altra.

Una exposició d’ aconsellada i obligada visita que dona ales a unes experiències que han de seguir i ahn de ser seguides.

Felicitats.

IMMA BENET. VENEZIA i ...

Imma Benet és una d’aquelles autores que a partir d’una fèrria voluntat i un treball incansable va cercant el seu lloc en el camp de la figura de caire figuratiu tradicional.

Un treball i un desig de progrés incansable que fa que en les seves exposicions pugui presentar una millora en relació a l’anterior, fet que és altament positiu , però alhora mostrant encara unes mancances a suplir per aconseguir establir-se en el nivell que somia i desitja.

Amb l’ajut d’una paleta colorista i un sentit cromàtic valent , Imma Benet va desplegant el seu fer en el que valentia no li manca , però a vegades aquesta gosadia fa trontollar el conjunt global ja que les mancances estan en els fonaments , en especial quan vol establir el treball en uns criteris acadèmics més reforçats , que és quan més s’evidencien les llacunes de la seva construcció pictòrica. Cosa que no succeix de manera tan clara quan el que domina és la llibertat i el gest substitueix a l’afany d’una figuració més realista.

Exposició dons amb dos cares. Per un cantó la del progrés per l’esforç, i en l’altra les mancances evidenciades en la maca d’una estructura compositiva reeixida. En la lluita per que domini una o altra està la clau del seu futur.

A-17

De manera que haurem de qualificar com de quasi clandestina , s’ha inaugurat a Mataró un altra espai d’art . Es tracta de "A-17”  que de la mà d’Esther Aliu obre les seves portes en el seu lloc de treball en l’ensenyament artístic , del que amb habilitat agafa les dades per batejar-lo, ja que es troba al carrer Amàlia 17. “A-17” un nom atractiu que a més ens porta reminiscències d’autopista amb el que comporta de trasllat , contacte amb altres indrets i cultures , i principalment comunicació .

Un espai que inicia el seu caminar amb una mostra a la que jo atorgaria més el qualificatiu de conjunta que no pas de col·lectiva, en la que hi prenen part a més de la mestressa de l’indret , els artistes Anna Carbonell, Dani Montlleó, Teresa Pera, Montse Pons, Ita Puig, Natàlia Rabert, Alex Reig i Gloria Safont-Tria.

I dic conjunta i no col·lectiva ja que en la mateixa no hi el garbuix de l’aigua barreig  i sí en canvi la divisió del conjunt de la galeria en petits espais propis en els que de manera independent cada artista sembla haver-se creat la seva “individual” personal , el que afavoreix la visita evitant les confusions i a més permet accentuar el caràcter divers del conjunt.

Un conjunt de bona qualitat , amb les diferències que hom hi trobarà , formades especialment pel gust personal de cadascun, i més especialment en aquest cas en que la diversitat dels conceptes “contemporanis” ( i empro aquesta paraula amb la que no hi combrego, com tampoc ho fa Aliu, tal i com em comentava en la llarga conversa que vàrem mantenir) és molt evident. Un conjunt en el que sortosament la plàstica hi té també lloc , - jo diria que amb el nivell més alt del presentat -, al costat del bon ventall de diversificació creativa que la contemporaneïtat comporta.

Una diversitat que en una exposició com aquesta , i per tant amb un clar component comercial, ens permet observar com en alguns casos es rebaixen i molt, les ínfules de lectures filosòfiques per oferir una mirada clarament esteticista , justament el gran “pecat” del que s’acusa des d’aquest cantó  creatiu als sempre repudiats plàstics convencionals.

Un espai i una exposició que cal visitar amb la seguretat de gaudir d’un conjunt de qualitat , especialment en el que pertoca a les positives sorpreses que venen de la mà de creadors desconeguts pels nostres verals.

Un espai expositiu que pot fer molt per la vida artística mataronina si sap conjugar amb ambició l’eclecticisme que sols pot portar-se endavant amb la qualitat per bandera.

Estic convençut que la intel·ligència d’Aliu ho farà possible.