NISSAGA BAS

L’altre cap de setmana es va inaugurar a la sala d’exposicions de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i amb la presència de les més importants polítiques i culturals de la zona, una esplendorosa exposició dedicada a la memòria del mataroní  Francesc Bas i Espuny ( 1908-1978). Una exposició a la que no va assistir cap representant oficial de la cultura mataronina.

Una absència deguda a bon segur a una d’aquestes tres raons, o millor dit, a les tres alhora. El desconeixement absolut de qui era Francesc Bas. Segona , que Tortosa està molt lluny. I tercera que hi havia festa a una de les múltiples associacions andalusistes que hi a Mataró i que poden aportar vots.

Lamentablement el nom de Francesc Bas i Espuny és un nom del tot desconegut per al món cultural mataroní, i fins i tot per a la gran majoria de seguidors del món plàstic mataroní. Malgrat que el seu nom apareix amb trets importants en el salvament del patrimoni cultural mataroní en el moment de l’esclat de la revolució feixista, ben al costat de Rafael Estrany , tal i com s’evidencia documentalment en la mostra “Art i guerra” que no fa pas tant va ocupar Ca l’Arenas, a bon segur el fet de la seva marxa a Tortosa (1940) per exercir de delineant municipal va marcar el seu oblit localista.

Ara a Tortosa , que per el que es veu son més respectuosos amb els seus activistes culturals que no pas a Mataró, han realitzat una magnífica exposició no tan sols recordant el seu nom i la seva qualitat artística, ans agraint la seva activitat col·lectiva en la germinació d’una pràctica gràfica col·lectiva i comarcal que ha donat fruit amb grans mestres com és el cas de Francesc Rocamora de qui no fa pas tant podíem visitar una magnífica exposició al Col·legi d’Aparelladors.

Mentre a Mataró en la inòpia, encara que ara curiosament apareix el seu nom , no per la seva tasca , i sí ja que va ser l’autor del cartell de Santes de 1936, un cartell que era desconegut  en el context general de la festa.

És per això que avui, dia Internacional dels Museus, penso que és tasca fonamental dels mateixos fer conservació i difusió del seus elements essencials i que son i conformen l’eix de la seva subsistència. I en aquest pensament crec de manera intensa que el paer de Museus com per ex el de Mataró és el de conservar història i patrimoni , alhora que fer-ne difusió de la mateixa.

És per això que des d’aquestes ratlles reclamo formalment que el museu de Mataró aprofiti l’avinentesa de l’homenatge tortosí per apropar-nos als ciutadans de Mataró del bon fer del seu artista Francesc Bas , de qui tan poc coneixement tenim. 

Un aprofitament que s’hauria de completar amb la mirada al seu fill del mateix nom i que no fa tants anys ens deixà en el seu Mataró que tant estimava. Un artista excepcional i un grafista i dissenyador de primera qualitat del que també lamentablement en tenim massa poc coneixement a la ciutat.

I ho dic en el convenciment de que aquesta és la tasca dels Museus locals i comarcals , i no pas la que s’exerceix des de can Serra on el concepte de no fer res per que no ens puguin dir que ho fem malament ha esdevingut sant i senya intocable.

La nissaga Bas, una nissaga de mataronins esdevingut dissenyadors de primera que la ciutat hauria de conèixer. Tortosa ha fet un gran pas, Mataró serà capaç de fer el següent?.

Malgrat el convenciment de que aquest post és com ploure sobre mullat, cal dir ben fort que Mataró està en deute amb la nissasga Bas. Serà capaç de pagar-la?. Pregunta sense resposta que deixem en la teulada d’aquells que manen social i culturalment.