COL·LECTIVES

Aquest dissabte Mataró acollia tres mostres de caire col·lectiu amb la característica comuna de la lliure participació i per tant , obertes tant als artistes professionals o amb ample experiència , però també als nouvinguts i a aquells que es poden aplegar sota la carpa comuna de l’afecció, encara que en ella hi hagi amplia diferencia de nivells i condicions.

La primera exposició és la ja tradicional mostra de “punts de llibre” , exposició que ja s’ha fet un lloc en el calendari creatiu local. Una exposició que manté volada ja que sembla agradar als artistes , i a un també, aquest repte de confegir petites obres d’art en aquest format gens habitual com ho és el punt de llibre.

Un format que obliga a replantejar-se el treball creatiu ja que obliga a la concreció temàtica , cromàtica i estilística i a afegir-hi un grau més de subtilitat per arrodonir el treball. Això sense deixar de banda la dificultat tècnica que sempre comporten els formats reduïts.

Una cinquantena d’artistes han respost a la juguesca i jo diria que mantenint amb escreix el seu nivell, el que dona a la mostra un to general positiu en el que òbviament contrasten alguns afeccionats que segueixen sense mantenir autocrítica i enorgullits no veuen que la seva obra no té nivell per a ser exposada, formant l’altre cara de la moneda davant un bon grup d’autors , ben bé una dotzena , amb obres ben remarcables i d’alta qualitat , que han de merèixer totes les felicitacions , encara que el caràcter global de la mostra ens convidi a no individualitzar els seus noms.

Una exposició amb futur i que es veu amb tot plaer i de la que encara cal esperar molt més si es poleixen alguns angles , com ho son : una implicació més gran dels professionals, una selecció més estricte i l’estimulació a noves aventures creatives com ja ha estat en aquesta edició. Amb això i el bon gruix general no hi ha dubtes que la mostra de punts de llibre podria ser fins i tot una exposició esperada per tothom.

La segona mostra de caire col·lectiu és aquest “Museu Obert” que sota l’aixopluc de la Unió de Botiguers i l’Associació Sant Lluc, celebra la seva tercera edició i que des del passat dissabte i fins el 18 de maig fa que 59 botigues de la ciutat presentin en els seus aparadors les obres de 62 artistes membres de l’associació.

Una iniciativa que es fa en molts indrets i que sempre manté una bona acollida i que al voltant de la mateixa mereix unes reflexions parelles a la mostra abans comentada.

És obvi que és una iniciativa ben interessant però és igualment obvi que cal potenciar-la treballant en dos camps com ho son: La col·laboració amb els comerços pe aconseguir que l’obra d’art tingui un paper important en l’aparador i pugui així establir les sinergies corresponents amb els productes comercials de l’establiment. Essent l’altre l’aposta per una qualitat més elevada.

De nou hem de dir que participar no és el més important i que cal fer-ho amb una certa dignitat artística , nivell que no assoleix un grapat dels artistes participants. Caldria dons establir algun mecanisme de selecció prèvia que deixes fora les obres que tots sabem , - menys l’artista -, que no depassen els mínims de qualitat exigibles per a una presència pública.

Garbellada a la que hauria d’afegir-se l’intentar la implicació de més professionals que convertissin així els comerços de la ciutat en el veritable museu plàstic de la ciutat.

No vull però deixar de comentar que curiosament una mostra d’aquest tipus no té la col·laboració de Cultura , encara que si apareix com a col·laborador el Museu de Mataró, encara que desconec en quin àmbit. Tot en un fer lamentable que fa que ni Cultura ni el Museu en diguin un borrall en tot el seu àmbit de les xarxes socials en un nou menysteniment a la plàstica al que ens tenen ben acostumats per la seva eterna existència.

Finalment el tercer acte artístic col·lectiu era la Fira d’art al carrer que es celebrà ahir al centre de Mataró. 19 anys de vida no han acabat per fer arrelar aquesta activitat que enguany ha tingut una petita davallada de participació en part per la crisi que fa que molts artistes limitin la seva participació a les fires amb fama de ser profitoses ( la de Mataró té fama de que es ven molt poc) i per l’altre per l’absurda i estúpida mania de molts pintors de Mataró de no acudir a la mateixa, donant-se de menys.

Diuen que Mataró és una de les ciutats del país amb més practicants de les arts plàstiques , i és cert. Com també és cert que unes quantes desenes dels mateixos son afeccionats en el sentit més estricte de la paraula. Tenen doncs un nivell que no els ha de permetre exposar en els pocs espais expositius que hi ha a la ciutat, fet que els fa queixosos. Curiosament però quan tenen l’ocasió de presentar en públic la seva obra , i a més a més davant d’un ben nombrós grup de visitants , diuen que no i es giren l’esquena. I es fan els ofesos tot afirmant que ells no son d’anar a fires , que per favor, ells tenen nivell i dignitat quan en realitat la seva obra no arriba a la sola de les sabates de la gran majoria d’expositors habituals. I passen amb despreci de la fira , encara que després si s’acostin a posar paradeta a Vilassar, Arenys , Granollers o qualsevol població propera.

M’agradaria que si algun llegeix aquesta opinió en fes reflexió. La fira d’art al carrer és el lloc més idoni per presentar públicament l’obra , a aquell nombrós grups a qui el qualificatiu d’afeccionats s’escau com anell al dit.

Per això i en reconeixement a l’honestedat dels pocs artistes locals que hi van prendre part , vagi n aquí les imatges de les seves parades , manllevades del Sant Lluc.