ANTONI VILADOMAT

Estic convençut que el 99.99% dels mataronins no saben que dissabte, no sé exactament a quin lloc ni a quina hora, ( la inauguració conjunta es realitza a les 12.00 a Girona ) s’inaugura a Mataró l’exposició dedicada a Antoni Viladomat. Aquesta exposició , conjuntament amb les que es realitzen, -ó es realitzaran-, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu d’Art de Girona i al Museu de LleiDa Diocesà i comarcal, conformen el gruix artístic de la celebració del Tricentenari on la figura de Viladomat ha estat considerada com la figura artística de referència per la seva cabdal importància en el barroc no tan sols català, ans de la resta d’Europa.

Doncs bé, aquesta exposició de la que dissabte en parlava abastament El Periódico i que altres mitjans informatius se’n han fet ressò previ, i que a bon segur serà la més important exposició que s’hagi celebrat a Mataró en molts anys ,a quatre dies de la inauguració és absolutament desconeguda a la ciutat.

Cap cartell, quan hauria d’estar ple de banderoles. Cap nota en cap mitjà de comunicació, cap apunt enlloc, i fins i tot en la flamant web de cultura costa el gust i les ganes trobar-ne referència. Així es troba una referència general en l’espai dedicat al tricentenari i  si en volem apunt més puntual el podem trobar en l’agenda i en dia corresponent, dissabte , en tercera plana i després d’actes tan transcendentals com les corresponents visites culturals guiades de cada dissabte , concerts al Clap i l’Atzucac , la mostra teatre als Instituts i un reguitzell d’actes diversos , quan cap d’ells arriba a la sola de la sabata de la importància i qualitat del que estem parlant.

Però no sé de que em sorprèn això. Quan es va a començar a organitzar l’exposició de Viladomat en un caire general, ni Cultura , ni a qui li pertocava estar a l’aguait ,és a dir el Museu , es van assabentar de res. Va ser un crític d’art relacionat amb la ciutat qui va donar el toc d’alarma sense cap mena de resposta. Sorprès va comunicar amb un artista mataroní molt amic seu per a veiam si a ell li feien cas. Aquest va establir les converses que en primer moment van ser negatives . “Fa uns anys ja en van fer una exposició d’en Viladomat” va ser en un moment la resposta d’un alt reponsable cultural, però al final el seny es va imposar i aquesta excelsa mostra podrà ser gaudida en directe per tots el mataronins , i tots els bons degustadors de l’art que s’hi acostaran.

( Per cert, no estria de més que ens els habituals capítols d’agraïments es fes esment d'aquests dos homes de l’art , d’inicials F.M. i P.G.C. ,ja que sense el seu esforç no hauria estat possible la mostra. De moment he de dir que en el cas local ni estava assabentat de la inauguració de dissabte ni ha estat convidat a cap acte que es realitzi amb tal motiu. Absolutament vergonyós).

Però com que a Mataró som capgrossos i estem orgullosos de ser-ho , en comptes de deixar en certa manera buida la setmana i així poder focalitzar l’atenció en la mostra de Viladomat , va Cultura i es despenja avui amb el Cartell de Santes sabedor que aquest és potser l’únic acte artístic de l’any amb transcendència popular i que per tant ocuparà els comentaris artístics de la ciutat en els proper dies.És allò de que no son més ases per que no s’entrenen que amb una mica d’esforç ho poden aconseguir.

Per això i per mil coses més. Per a quan dimissions?. Per a quan una exigència de responsabilitats?. Pregunta amb fàcil resposta : Per a mai.

Per tot això , i molt especialment per l'actuació amb la plàstica local, que  donen ganes d’engegar a la merda a aquesta ciutat i en especial a aquells que remenen les cireres culturals des de Beneficència. Quin fàstic.

Ps.- I per arrodonir la festa , molts duros gastats en el festuqui tricentenari però la Capella dels Dolors , plena de pegats i sense un projecte de restauració que li doni potència a la que s'ha anomenat com a Capella Sixtina del barroc català. Serà que paga més el lluïment personal i institucional que no pas els arranjaments culturals precisos?. Justa la fusta. Certament tot en un desgavell absolut.