ENTRE CEL I TERRA . ANTONI MARTÍ

No fa ni tan sols tres anys que Toni Martí realitzava la seva primera mostra individual a la sala de la Presó després d’algunes presències notables ala col·lectiva de Sant Lluc on es feia mirar per la seva habilitat , qualitat i com no, per la sorpresa que significava el seu nom.

Ja parlàvem llavors d’una projecció interessant ja que la frescor del seu llenguatge pictòric i principalment la intuïció de que existia un poder creatiu latent que hauria d’explosionar una vegada trencats els lligams produïts per la seva inexperiència tècnica i creativa. Un desfermament que esclatava joiós en la seva darrera exposició a la seu d’Aparelladors i que ara es confirma de manera rotunda en aquest “entre cel i terra” que ens presenta aquets mes a l’espai capgròs.

Toni Martí a més de ser un bon artista és una persona intel·ligent  Ha entès perfectament les característiques de l’indret expositiu i les has aprofitat al màxim amb un recull d’obres de mig / petit  format , seguint el consell que li donàvem en aquella exposició quan deiem : “ ... Cal , al meu entendre, un punt més d’agressivitat i una depuració més intensa que ens porti cap un minimalisme més accentuat , en el camí d’un mousse artístic , en la que l’eteri i la sensibilitat domini amb força i sense recances de cap mena”.

Sembla haver-nos fet cas l’artista , a bon segur per ser aquesta la seva íntima raó, i ara ens presenta un seguit de treballs enfortits, consistents en el quasi no res , en el que tan sols un conjunt estratificat de capes quasi monocromàtiques , en una reducció absoluta en el ventall de paleta que no permeten cap distracció, cap anècdota, per concentrar-se en el concepte creatiu que ell mateix defineix en el seu “flyer” de presentació, com : “ espai lineal, ambigu, sovint misteriós i eteri, pintat per la boira, la pluja el contrallum ... on es fonen aire, aigua i terra creuant textures i abstraccions , materialitzen emocions”. Un concepte però en el que encara li queda , al menys en l’aparença literària , eliminar el darrer reducte referencial, que com una por atàvica l’impedeix referir-se a si mateix com un creatiu abstracte.

En fer la presentació de l’exposició , recordava la frase de Paul Klee quan diu que “ tot art és un llunyà recordar: coses fosques, immemorials, amb fragments que perduren amagats en l’ànima de l’artista”. Un record que l’artista evidencia plàsticament i ho fa amb la dolçor de qui no el vol trencar però alhora amb la força i l’empenta de qui sap també de la seva potència i magnitud.

Toni Martí és un creador sensible. Coneix l’espai i el seu encaix , - no pas per casualitat que és arquitecte -, per això intenta defugir de la dualitat figuració / abstracció ( vol beure de les dues) i porta el diàleg cap el camí de la controvèrsia expressionisme / esteticisme . Dues lectures que no son contraposades i si poden ser perfectament complementaries.

Per això intenta controlar la línia , no vol que el color es dispari més enllà del que ha intentat aconseguir, i manté la tensió a l’equilibri entre dispars , ja sigui en la llum , el gest o la rigidesa lineal de les seves horitzontals encaixades en un càlcul estructural que si ens hi fixem està present en tota la seva obra  com si d’un habitatge es tractés. I és que en el fons, d’això es tracta , encara que l’habitatge sigui aquí essencialment espiritual i anímic.

Diuen que quan l’artista no “gesticula” cap a fora , cerca irremeiablement l’ordenació interior del seu mon. Ara , i en aquesta exposició a l’espai Capgròs, Toni Martí ens explicita la fortalesa sensible del seu mon interior en una magnífica exposició de més que recomanable visita i que el col·loca ja de manera ferma en el conjunt de noms a seguir en el sempre valuós món artístic local, alhora que demana a crits un enlairament d’espais per presentar el seu bon fer en altres contrades.

Felicitats.