ESPAI D’ART. PERE SALINAS

Fa uns dies , en ocasió de la crítica a l’exposició “On la llum” de Pere Salinas que es presenta a la sala del Col·legi d’Aparelladors , tot lloant la gran qualitat de la mateixa, remarcàvem la força interior que es desprenia de cada obra confegint una variada simfonia plàstica d’acurat equilibri entre la forma i el fons, entre el concepte i la plàstica. Uns conceptes ambdós que ara en ocasió de l’entrevista mantinguda amb el protagonista de la mateixa en aquest , el darrer “Espai d’Art” salten encara més a la llum.

Una interessant xerrada que us aconsello amb plaer i que serveix per coneìxer una mica més profundament a aquest sensible artista , posseïdor de la més subtil de les qualitats , com ho és en Pere Salinas.

BARCELONA. CARTELLERA EXPOSITIVA MISÈRRIMA

Qui em segueix en el fb deu estar fart de que cada dos per tres parli d’alguna exposició important i que sempre acabi amb l’afegitó de que caldrà viatjar ja que es celebra a qualsevol indret del nostre estat menys al nostre país.

Avui aquesta queixa que per el meu compte és reiterada, s’ha convertit en editorial de La Vanguardia. 

En ella es reflexiona que les grans ciutats també ho son per la importància del seus esdeveniments culturals , del quals els Museus i les exposicions ocupen un paper preponderant. Un fet que curiosament no és aposta de cap de les maneres en la nostra capital , fet que caldria variar encara que sols fos en raó de la importància econòmica de la industria cultural que ocupa un bon grill del PIB de la ciutat i del país.

Certament son moments de poques alegries econòmiques , però mentre altres sectors culturals mantenen to i potència ( el musical n’és el millor exemple) sembla que l’art no sigui un element que importi gaire ni als que manen a la ciutat ni al Govern del país , que el té en un estat d’abandó molt important , fins i tot en el  que pertoca al MNAC que per raons òbvies hauria de ser considerat com element d’estat i no com és ara en que és oblidat i menystingut.

L’art , fonamental per el desenvolupament cultural, però essencial també en la industria cultural, i encara que sols fos això, - per diners i per industria-, hauria de merèixer una atenció que en el nostre país, avui per avui  no té ni de bon tros