MUSEU SOULAGES

 Rodez és una tranquila ciutat de l’Aveyron francès , allà prop i lluny de tot alhora , que es troba una mica més amunt de l’imaginari eix entre Albi i Millau.  Dons bé , en aquest població que amb prou feines arriba als 30.000 habitants , encara que els dupliqui en allò que al país veí diuen “Gran Rodez” i arribi a poc més de cent mil en la comarca que l’envolta , va inaugurar el passat divendres un gran Museu dedicat a Soulages , artista nadiu de la població.

Pierre Soulages , nascut la nit de Nadal de 1919 i en plena forma malgrat la seva edat , ha tingut l’honor de veure en vida com la seva ciutat construïa un Museu a la seva atenció. Donant accent al seu paper com a gran mestre del tachisme i principalment a la seva lluita per la llum en la pintura mitjançant el negre coma  fonament , suport i protagonisme.

No em dedicaré aquí a fer panegíric d’aquest artista que de fa temps m’ha interessat ( abstracció i gestualisme son els meus dos eixos preferencials en l’art) i al que em vaig acostar encara amb més cura mitjançant en Miquel Arnau a qui de sempre ha apassionat. I no ho faré ja que en aquest post no està la meva intenció en el protagonisme de l’artista i sí en el protagonisme de la ciutat i de la població.

Ni tampoc posaré l'accent en el Museu en si que provoca una certa revolució en el concepte expositiu , no fent de les obres uns accessoris estètics i sí elements primordiales de la dinàmica comunicativa, en un concepte nou que trena esquemes i permet gaudir en la màxima plenitud el concepte estètic i de llenguatge plàstic de l'artista .

I és que vull posar l'accent en aquesta manera de fer , que envejo amb tota l’ànima, com és la capacitat dels francesos de donar importància als creadors , fer-los seus , part del poble i recolzar-los enlairant la seva importància, sabedors que de retop els farà importants a ells. És a dir , el mateix que aquí.

Que Soulages és un gran artista ningú ho nega. Però , i Tàpies?. No cal fer comparances , però l’estiu passat en la veritable primera gran exposició de l’autor després de la seva mort , i sota l’aixopluc de la seva fundació i , ni més ni menys , que el MNAC , el Museu Nacional d’Art del país, les audiències van ser ridícules. No vull ferir sensibilitats però a Rodez han estat 15000 els visitants en el primer cap de setmana, dels quals 500 van ser en les primeres hores.

I si fem repassada per aquí veiem que el museu de Saura no engega entre múltiples baralles, que el de Guerrero segueix en guerra a Granada , que el de Subirachs s’ha enfonsat amb la Caixa Penedès , i que el Bassat ..., millor deixem-ho.

I és que els francesos han entès millor que ningú allò del valor afegit. És obvi que ja he posat el punt de mira en aquest Museu , i espero que de l’estiu no passi. I això que implica , dons desplaçaments , menjar , a bon segur que alguna pernoctació , i de rebot accent en altres elements de la ciutat i entorns i per tant multiplicació de l’efecte , etc...

Però per aquí tranquils. Que ja ens val obrir tres tardes Ca l’Arenas i estar fredats per l’èxit de que una cinquantena de persones visitin Viladomat.

Ah!. I això és Catalunya i la defensa que el país fa de la seva cultura. Potser certament caldrà exiliar-nos , inclòs , a la propera França. Al menys potser no ens sentirem tan menystinguts com per aquí.

Ps.- Accés al Musée Soulages : 

 http://musee-soulages.grand-rodez.com/museo-soulages/    ( amb traducció al castellà)