CAPITANI , SEMPRE CAPITANI

A Raúl Capitani el vaig conèixer fa ja molts anys , de tot ja comença a fer molts anys , a la Sala Fuset. Me’l va presentar en Manuel Casahuga que dirigia aquell magnífic casalot proper a Sta María. Em va parlar d’ell com un artista argentí que havia arribat a Mataró i em va ensenyar un petit gruix de magnífics gravats molt a l’estil expressionista d’allende los mares , com haurien dit en qualsevol noticiari televisiu del moment, i  al seu costat una magnífica representació expressionista de la Coca de Mataró.

D’ençà aquella presentació ha plogut molt i en Raúl ha deixat de ser aquell artista argentí que havia aparegut de cop i volta a Mataró per ser un artista conegut i reconegut a casa mostra , i el que és més important, un home plenament integrat en la ciutat i el país amb els que comparteix desitjos i il·lusions, i al que ha dedicat esforços i il·lusions com per exemple la creació del taller de Gravat.

Ara en Raúl, dèbil de físic i amb un cor que trontolla de tant en tant , sembla enfortit mentalment. Després d’un viatge a la seva terra , com si d’un comiat es tractés , ha tornat amb una força inusitada , - el que fan els asados i el dulce de leche - ,  i aquesta explosiona en tota al seva intensitat en l’exposició que acaba de presentar al Museu Arxiu de Llavaneres ( amb durada fins a finals de juliol) en el que ens sorprèn amb un grup de gravats i pintures de tal intensitat i força que més semblen fruit d’un artista jovinzell que no pas d’un veterà, consagrat i perfeccionista autor com és el cas de Raúl Capitani.

Certament la mostra que avui ens presenta l’autor s’ha de dividir forçosament en la bisectriu que marquen les dues apostes de l’autor: Gravat i pintura. Uns camps en els que curiosament sembla haver invertit les seves formes habitual d’expressió.

Diem això ja que curiosament Capitani sembla haver-se retrobat amb el seu gravat impressionista més pur. Línies dures i potents, escampades , donant aire per així poder marcar encara més les seves intensitats. Tot en un expressionisme intens que marca intencions i genera imputs d’acció directa. Un gravat d’estètica xilogràfica que corprèn i captiva alhora.

A la pintura en canvi, Capitani segueix en el camí més complex del que ja donava raó en la seva darrera mostra a l’espai capgròs. Tot el camp investigador en aquest camí es mou en les sensacions de la tècnica mixta plena d’aventures , interrogants i troballes . Si fa uns anys la investigació de l’autor anava per els camins de la gràfica mixta , ara aquesta investigació camina en la pintura on apreta amb força en el mai abandonat veral de l’obra oscial en la que pot expressar intencions , somnis i frustracions.

Tota una filosofia , tot un fer tècnic que sorprèn per la intencionalitat i alhora la frescor i que és demostració un cop més que l’art és una força interior de la que dispsoen els artistes fins que ens diuen adéu , i aquesta és una força que està molt present en l’avariada carcassa d’un Raúl Capitani , més jove que mai amb un art seductor que ens demostra que segueix essent un gran artista que mereix ja el reconeixement oficial que tantes vegades se l’hi ha negat.

Felicitats.