MOISÈS VILLÈLIA / ANTONI TÀPIES

Demà a Ca l’Arenas s’inaugura una exposició que sigui com sigui serà molt important. El seu títol “Aire i terra” i els seus protagonistes  uns joves Antoni Tàpies i Moisès Villèlia. Una exposició que crec paga la pena recomanar de bell antuvi.

Els que em segueixen al fb saben que hem fet un seguiment de la magre difusió que Cultura ha fet de l’event ja que mentre de fa dies està amplament publicitada l’exposició de David Bestué que forma part de la taxa noeística d’obligat compliment a disposició dels mals anomenats artistes contemporanis, sols des d’ahir ( i ja era hora ) el web de Cultura mantén en portada l’exposició de Tàpies i Villèlia.

Una exposició que encara que segons fa preveure la noticia serà una mostra minsa i escarransida ( sols ocupen la sala 1 i la galeria ) mereixeria una explicació molt millor que no pas la confusa i en bona part errònia que s’explicita. Un desenvolupament de la notícia trist, llastimós i impropi per a un cicle que pretén ser un recordatori històric de l’art esdevingut a la ciutat.

Expliquen que “ ...Villèlia i la seva dona, la també artista Magda Bolumar, estaven vinculats amb els Estrany, juntament amb el grup d’amics d’Artual que junts van ser fonamentals en l’impuls de l’art modern a Mataró. ..” (afirmació difícil d’acceptar i compartir ) i el lliguen amb l’exposició de Tàpies i el desideràtum que aquesta va muntar a la ciutat. 

No menteixen però la realitat i la història no és aquesta ni de bon tros, ja que la relació de Villèlia amb Mataró no ve per Estrany i cal recordar que Magda Bolumar apareix , per lògica d’edat , molt a posteriori. ( El seu casament és a 1958 ).

Villèlia que va néixer a Barcelona el 1928, es trasllada a Mataró el 1940 ( amb 12 anys d’edat) ja que el seu pare, reputat fuster , és nomenat director d’una ebenisteria. Dos anys més tard deixa l’escola per anar a treballar amb el seu pare amb el qui munten taller propi el 1946. En ell es dediquen a l’ebenisteria artística i reben l’encàrrec de fer els retaules per el presbiteri de la basílica de Santa María i la totalitat d’una capella de l’església de Sta Anna.

El Sant Lluc de 1950 és la mostra que acull les seves primeres obres (talles) i en aquest camí realitza la seva primera exposició al Museu de Mataró el 1954 on comença el seu trencament amb la figuració. Una ruptura que vista la seva transcendència els anys posteriors (saló d’Octubre , Club 49 ) fa que decideixi dedicar-se professionalment a l’art.

Les seves primeres canyes es presenten a la sala Gaspar a l’any 1958 i és a l’any 1959 quan en la seva nova exposició al Museu de Mataró, repetint i mantenint el camí iniciat, aconsegueix que aquesta mostra  rebi el més gran i important nucli d’artistes que a bon segur han trepitjat mai la ciutat: Joan Miró, James Johnson Sweeney, Pierre Matisse, Jacques Dupin, Frank O’Hara ...).

Però és clar , tot això ja no hauria de correspondre al cicle actual de Ca l’Arenas que per raons difícils d’entendre va fixar el final d’aquest període en 1958.  I dic difícil d’entendre ja que a bon segur és data aprofitada ja que en aquest any és quan mor Rafael Estrany , però tenint en compte que la seva mort és el 17 de gener , el més correcte hauria estat acabar en 1957 , però....

Sigui com sigui, la potència de Villèlia està fora de lloc en aquest cicle. Entenem que s’hagi colat de transcantó després de que el comissari Mitriani fos foragitat escales avall de la casa familiar de Rovira Brull per apropiació indeguda de documentació gràfica sense cap mena d’autorització , fet que ha provocat que tal i com calia i era obligar , Josep Mª Rovira Brull no tingués la seva exposició en aquest cicle, i que com a conseqüència puguem ara admirar el treball de Villèlia .

Però si volem ser curosos en el desenvolupament històric queda ben clar que aquí hi ha un fora de joc evident . ( Com existeix també en altres fets del cicle com per ex. presentar obres de Rafael Estrany dels anys 20 ,d'Alfred  Opisso quan aquest encara no havia trepitjat mai Mataró etc ...).

Sigui com sigui fecilicitem-nos tots del bon art que podem gaudir, i fem-ho així. encara que sigui deixant de cantó les importants errades històric-documentals pròpies del desconeixement de la història i la realitat artística de la ciutat en aquells moments per part de, jo diria que de quasi tots aquells que maneguen aquest malaurat cicle.

PS.-Les imatges d’aquest post corresponen a la portada del catàleg de la mostra de Moisès Villèlia que de la mà de Manuel Cuyàs va ser exposada a Can Xammar , per un llavors sala d’exposicions municipal, a la temporada 1983-84.

I a la peça de Moisès Villèlia , nacarada per la seva dona Magda Bolumar , que va ser regal personal de l’artista al meu pare just en aquells temps i que pertany a la col·lecció familiar. Peça que vaig oferir per ser exposada per la seva peculiaritat i que no va ser del seu interès.