CARA , CARA I CREU

CARA .- JOIES A LA DESTIL·LERIA

Magnífica la idea desenvolupada avui per la destil·leria presentant en una petita píndola una brillant llambregada de la joiera artística mataronina de la mà de Marta Campoy, Núria Calsapeu, Txé Aymat i Perecoll  sota l’atractiu títol de “Destil·lant metall”.

Que la joieria és un art és cosa que hom sap però també hom sap que per les seves circumstàncies valuoses és del tot impensable que arribi als espai d’art per el cost afegit en custodia i seguretat. Això fa que a l’hora de la veritat massa vegades pesi més en el conjunt el tema crematístic que l’artístic i de manera subjacent la joieria s’escampi més per el camps de l’ofici que no pas pels verals de la consideració estrictament artística.

Avui , en un acte ben pensat, estructurat i realitzat , hem pogut acostar-nos a quatre artistes ben propers que representen cadascun d’ells una cara de la polièdrica mirada creativa de l’art de la joia alhora que hem pogut escoltar les reflexions dels propis creadors, acostant-nos a la seva filosofia creativa i per tant al sentit interior del seu treball.

Si a més a més, els artistes han estat bne curosos amb el projecte i han aportat peces interessants i en certa manera especials per el de peculiars haurem de convenir que l’acte ha estat no tan sols una veritable festa ans ha esdevingut un veritable plaer artístic i creatiu.

Felicitats.

CARA .-  “PROU.CAP MÉS MORT AL MEDITERRANI”

Col·laborant amb el Consell Municipal de Solidaritat, Cooperació i Convivència que celebrava avui un acte reivindicatiu sota el títol : “Prou. Cap més mort al Mediterrani”. una cinquantena d’artistes sota l’aixopluc de la Sant Lluc han expressat el drama d’aquest fet migratori en el nostre mediterrani mitjançant la seva mirada plàstica  confegint un conjunt divers com ho és el seu concepte creatiu, però mantenint el fil invisible que regeix aquest tan infaust problema. Un conjunt d’obres que han estat exposades davant de l’Ajuntament en el desig de conscienciar mitjançant la plàstica aquest greu problema que precisa d’una solució tan justa com urgent.

I és en aquest sentit de mobilitzador de consciències mitjançant el visual com hem de valorar enormement , i una vegada més, l’esperit solidari del món de l’art, però el que no hem de fer mai és entrar en valorar els treballs presentats en un sentit estrictament artístic ja que no han estat fetes i pensades en aquest fi i per tant no responen del tot a la realitat creativa de l’autor que es limita per la direccionalitat a la que va destinada la seva obra i per les obligacions materials de mides, suport, etc. En resum, un conjunt artístic que caldrà valorar per la solidaritat i intenció però mai per la seva vesant artística ja que cap de les obres presentades tenen un desig de transcendència plàstica.

Un acte que mereix sincer aplaudiment per remarcar una vegada més la permanent col·laboració entre els artistes i la societat.

CREU. PATRIMONI MUNICIPAL ????

Tots aquests elogis però han de convertir-se en demèrit i mala cara quan resulta que les obres exposades han estat lliurades a l’Ajuntament per a que formin part del Patrimoni Artístic Municipal. Però, ens hem tornat bojos?. Tan poc valorem el patrimoni artístic municipal quan som capaços d’oferir obres de baix nivell en l’entorn general de cada artista ?. I la ciutat , tan poc valora el seu patrimoni quan accepta obres que en general son pitjors que les menors de l’habitual producció dels seus creadors?.

Les obres avui exposades tenien una clara i lloable funcionalitat de denúncia visual. Una vegada acabada aquesta, podien tenir diferents finals. Podien ser retornades als artistes. Podien ser venudes o subhastades a preus simbòlics i donats els guanys a entitats que treballen en aquest camp. Podien haver-se entregat al Museu Arxiu de Santa Maria com estament que tanta cura té de la petita història local. Podien haver-se mantingut com a col·lecció en el fons del propi Sant Lluc que podria haver-la passejat per altres indrets. Podria.... però el que no es podia fer de cap de les maneres és el que s’ha fet, oferir un conjunt d’obres de tercera per el patrimoni cultural de la ciutat.

Mataró ja sabem és a bon segur la capital de comarca que més descuidat té el tema dels seu patrimoni artístic al que no ha prestat cap interès des de la Cultura Municipal per no parlar del fer del museu local que segueix mantenint un menysteniment absolut envers els seus artistes com ho demostra a questa falsejada història de l’art mataroní que està presentant a Ca l’Arenas.

Ja sabem que no sols no té un fons d’art d’artistes locals si no que volgudament el va rebutjar estant fins i tot signat. Ja ho sabem, però també hauríem de saber que sols l’aposta de la qualitat ha de ser l’eix en que generar aquest patrimoni artístic.

Les obres avui exposades davant de l’Ajuntament tenien el nivell que exigia l’acte i la intenció, però no tenien cap mena de caràcter de pervivència i d’identitat creativa de l’autor. Eren obres molt menors, com tocava, i per tant convertir-les di facto en peces de col·lecció no tan sols és un error ans és un insult a la ciutat i als propis artistes que estaran representats per obres amb la seva signatura però no el nivell.

És per això que espero i desitjo una ràpida rectificació. El patrimoni cultural de la ciutat s’ha d’establir en base a l’excel·lència i aquest conjunt d’obres ni s’hi acosta. Quan el patrimoni ha estat molt rígid en tantes i tantes donacions de ciutadans , actuant tal i com cal, posant la valoració real per davant de qualsevol valoració sentimental, no és de rebut que per un populisme mal entès es realitzi una donació que no beneficia en res al patrimoni de la ciutat ans més aviat el perjudica.

Avui Bote i Fernández han començat el seu mandat amb un gravíssim error que de mantenir-se obre les portes a tot ( tinc a les golfes unes quantes andròmines plàstiques que donaré a l’Ajuntament ja que em manca urgentment espai). 

Espero del seny del patrimoni per rebutjar una donació que res aporta a l’excel·lència patrimonial d’una ciutat que en l’artístic ha començat amb mal peu el nou mandat.