Avui he realitzat la meva darrera presentació com a periodista
especialista en art a Mataró. Ho he fet responen a la demanda de l’Agit Baqué
que acomplia aniversari de La destil·leria i presentava la seva segona edició
de “Seny i Rauxa”. Ho he fet amb il·lusió i amb emoció. L’Agit s’ho mereix tot.
He estat quaranta anys el crític d’art de Mataró. Vaig
tancant portes. He deixat el Capgròs, he deixat Espai d’Art i avui he fet la
darrera presentació. Mai he comptat les que he fet. 40 anys son 480 mesos. Hi
ha hagut setmanes que he fet tres i quatre presentacions. Si voleu comptar...
en surten centenars I totes elles amb el pagament tan sols de l’agraïment, que
cal dir també ha estat ben escadusser per part de molts. Però no m’ha importat
. Ho he fet per que he volgut i “aquí queda eso”... Sens l’art jo seria mort.
Avui he tancat una porta més. Ho he fet amb el goig de saber
la bona feina feta. Ho he fet amb el desamor de no rebre una sola paraula d’agraïment
d’aquells que manen a la ciutat, dels que han fet mans i mànigues per
foragitar-me fins i tot del Consorci d’Art Contemporani Museu Bassat , després
d’haver-lis salvat el cul amb Tempus Fugit, una exposició de la que encara
espero una paraula de felicitació i alguna que altre d’agraïment.
Avui deixo l’art de Mataró enormement entristit. Soc dèbil i
el deixo plorós. Estic molt fotut. I no us podeu imaginar quant. Espero que apareguin
nous camins per que puguem continuar junts en una passió compartida, però la
ferida és forta. Mai pensava que un esforç com el que vaig fer a Tempus Fugit
rebés tantes punyalades i menysteniments. Per alguns sols val el poder. Jo com que no n’he gaudit mai, hem
quedo amb la dignitat.
Amb ella avui intentaré dormir. Em costarà. Matar quaranta
anys de passió per l’art és tasca impossible. I l’amistat rebuda per part de
tants també. Avui aclucaré els ulls amb aquell “gràcies per haver-nos fet
confiança” amb el que he tancat tants espais d’art.
Gràcies de veritat. Us estimo.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada