dimarts, d’abril 26, 2016

L’ART DEL SABER FER




No fa pas tant, tot presentant l’exposició de ceràmiques de Joan Serra al Museu Arxiu de Llavaneres vaig defensar públicament que per a mi existia un problema quan algú es qualificava com ceramista en comptes de com artista; un problema que es repetia constantment en els àmbits d’aquestes arts mal dites menors o aplicades.

Vaig defensar que aquesta autoqualificació de la tècnica per damunt de l’art marcava la primacia de l’ofici per damunt de la creació i que per a mi era un error. Una reflexió aquesta, que no va ser acceptada de bon grat per part dels ceramistes assistents al acte que em van deixar ben clar que elles eren , per damunt de tot, ceramistes. És aquesta una reflexió que ara hauríem de repetir en comentar l’ exposició que sota el títol “L’art del saber fer” ens presenta a La Destil·leria un seguit de gravats de Jordi Rosés i de l’artista quebequesa Francine Simonin.




Ho penso així ja que d’entrada el títol de la mostra , i per tant la veritable declaració d’intencions de la mateixa, incideix tot obviant el nom dels artistes protagonistes ,en remarcar “el bon fer” , en l’ofici, en la tècnica quan en realitat aquesta sols ha de ser mitjà, amb el que d’imprescindible significa, però mai aquest “ofici” ha de mediatitzar el resultat final que és el que veritablement ha d’importar i el que haurà de ser sentit i jutjat per els espectadors. 

Jordi Rosés i Francine Simonin son els protagonistes d’aquesta ben visitable exposició de La destil·leria que ens ofereix amb ells una mirada en certa manera dual del treball del gravat en contraposar l’obra artística de Jordi Rosés, creador, però essencialment tècnic creatiu a l’Art Print Residence  , amb el treball de l’artista pur que a bon segur ha rebut els consell del propi Rosés en el moment de preparar les seves obres.

Jordi Rosés és un artista que ha reduït la seva creació a mínims degut a la seva tasca de tècnic creatiu amb els artistes que acudeixen a Murtra i per tant les seves obres son absolutament desconegudes per a una gran majoria. 




Avui ens presenta una sèrie de treballs a l’entorn del paisatgisme marítim i els fars on demostra la gran qualitat creativa, conceptual i formal del seu fer . unes obres potents, dures i sensibles a l’hora, totes elles de gran qualitat.
I òbviament Rosés ens presenta el seu treball mitjançant gravats però queda clar que no és per un fet circumstancial i/o acomodatici, no, ho és per que el gravat és justament el mitjà idoni per aconseguir les textures, les sensacions, l’àmbit conceptual, amb el que expressar al màxim les seves emocions. És a dir, tal i com ha de ser, tècnica com a funció per potenciar el concepte creatiu.





Francine Simonin en canvi no acompleix amb aquests paràmetres i l’obra queda coixa en el comunicatiu. Els resultats d’uns treballs tècnicament impecables no aconsegueixen trametre la passió que segons explicava Clàudia Lloret, l’artista havia sentit en visitari gaudir de la ciutat de Barcelona.

La seva translació emocional a la plàstica queda esmorteïda i inhibeix el comunicatiu ja que potser en aquest cas la tècnica emprada refreda i esquematitza la visió de la ciutat inhibit la vibració de l’espectador que fàcilment pot pensar que amb altres eïnes ( pictòriques , per exemple) en podria haver tret uns millors resultats.





Potser per això segueixo pensant que cal mesurar i valorar la tècnica emprada (en aquest cas el gravat) en l’aconseguir l’equilibri de la seva funcionalitat. Mentre que hi ha obres que el demanen a crits (Jordi Rosés) n’hi ha d’altres que la positivitat del gravat estarà més en la multiplicitat i l’acostament al públic que comporta que no pas en el mateix sentit artístic de la peça. I és que per la perfecció tècnica mai haurem de positivitzar unes obres que no assoleixen el degut clímax comunicatiu.




I és que el bon fer ha de ser sempre un sentit global i mai aquell que és producte de la separació dels conceptes indestriables que conformen una obra d’art, com ho son els formals i els conceptuals.

(Les imatges han estat extretes de la xarxa)(La destil·leria / Art Print Residence)