15X15

Dels múltiples actes artístics que organitza l’Associació Sant Lluc, els meus preferits sons ens dubte , la Biennal Torres García i l’exposició del 15 X 15. Dues mostres en certa manera antagòniques, però que reflecteixen perfectament la contradicció pròpia de la creació artística: per un cantó l’obre de grans dimensions , l’espectacularitat , la demostració de la magnificència de l’ofici, l’obra que aclapara i domina, el broc gros de l’art. Per l’altre tot just el contrari, l’essència, la necessitat de despullar el concepte, la grandesa de les coses petites, el broc petit.

Enguany un cop més , s’arriba a la mostra 15 x 15 realitzada ara per obligacions logístiques a la sala del Casal amb la participació de 65 artistes que com és habitual han presentat en l’obra per ells seleccionada el millor del seu fer.

Fer una reducció a la mida 15 x15 és molt difícil. Jo diria que és com un tweet d’art , reducció al mínim  dels caràcters a emprar i amb aquesta limitació assolir una obra en la que s’expressi les mateixes emocions i sensacions que en un altre de mida habitual.

I hem de dir que l’aposta és reeixida quasi per a tots els participants, el que per aquells que volem anar més enllà de l’aparença és un magnífic element analític que ens permet discernir possibilitats i realitats d’aquells artistes als que tenim al costat i dels que ens hem acostumat a veure i gaudir del seu fer.

Un anàlisi que comporta una bona nota general sense entrar en detalls. En una mostra coral com és aquesta no és bo, ni escaient , fer lloança del bo i escarni el dolent. De tot n'hi ha a l’exposició però amb una nota general  ben positiva el que ha de permetre una venda generosa ja que per una xifra reduïda podem gaudir d’un original  de qualitat i en moltes ocasions amb la signatura d’un artista notable.

Encara que aquest apartat del preu permet una altra visió psicològica i de l’autoestima  d’alguns participants.

 És enormement significatiu examinar els preus amb el que han qualificat a les seves obres els mateixos artistes. Certament hi ha un nivell, una història , i un currículum que fa obligada una variació en el preu de les diferents obres i diferents artistes. Però et quedes garratibat quan veus com certs artistes inflen el preu sense que existeixi motiu ni qualitatiu ni curricular. En la comparança tenen el seu càstig, però que recordin tots que , tal i com vaig penjar al fb , que la fundació Pasqual Maragall ofereix una lito de Ràfols Casamada de 40x30 per 50 euros.la comparança és insultant.

Dues dates: qualitat i preu que cal considerar en aquesta exposició a la que convido visita i a ser possible adquisició. Hi ha moltes obres que valen la pena , i més si en considerem el preu.Una ocasió que caldria aprofitar.