GERARD ROSÉS.L’ART DE LA VIDA

En aquest mes de desembre i mantenint l’habitual col·laboració amb la galeria Lolet Comas, l’espai capgròs acull un magnífic recull d’obra de l’artista masnouí, Gerard Rosés.

Vaig conèixer a Rosés, allà en al frontissa dels vuitanta /noranta , és a dir que ja ha plogut d’ençà. Va ser en una mena d’exposició celebrada  a l’espai que la Lolet Comas tenia a la Pça Gran. No cal ni dir que vaig quedar encisat per la seva obra, sempre difícil de definir. Un parell d’anys després em va acabar de robar el cor amb una extraordinària exposició al Museu de Granollers , amb tema únic, el de les olimpíades , on el dinamisme esportiu esclatava en les mans de Rosés, amb figures a mida natural i amb un treball rítmic i dinàmic amb el que  depassava l’espai físic per esdevenir omnipresent en l’espai expositiu.

D¡ençà llavors he esdevingut fan del treball de Rosés  havent tingut la sort de presentar-lo en diverses ocasions , alguna tan especial com  la mostra individual realitzada en un àmbit particular d’alt standing.

Ara em retrobo amb el seu fer en aqueta mostra de l’espai capgròs on s’evidencia la seva constant superació creativa  que segueix fonamentada en el domini aclaparador de la seva peculiar tècnica que té en el cartró d’embalar el seu element primigeni i el cúter com eina fonamental de treball. Amb elles crea aquests obre d’impossible definició( per uns pintura tridimensional, per altres escultura acolorida)amb les que reflexa un fet tan elemental com complex com és la quotidianitat en la multiplicitat de les seves cares.

Una quotidianitat  expressada sempre amb frescor  i personalitat pròpia però que alhora no deixa de ser un portadors d’un missatge profund en relació a com som i com vivim.

Passejar-se per una exposició de Gerard Rosés sempre és plaent. Ho és en el punt purament artístic, per el seu agosarament, la seva saviesa i la seva intel·ligència creativa. Però ho és més en el sentit interior que ens presenta, i amb el que ens converteix en veritables protagonistes del seu treball, aquell amb el que ens fa retrat puntual de la nostre manera de ser.

Una exposició aquesta de Gerard Rosés, a l’espai capgròs que seria una llàstima passés desapercebuda per els bons afeccionats.

( les obres que il·lustren aquest post son representatives , i no han de correspondre emab exactitud a l'exposat)