CARTELL DE LES SANTES 2020.- MARTA FLORIACH

La primera visió que vaig tenir del cartell de les Santes 2020, realitzat per Marta Floriach va ser esfereïdora. Era al web de Cultura en l’apartat de notícies i era minuts després d’haver estat presentat. Era una fotografia no frontal i sí en un angle inversemblant, que a més de no mostrar correctament el cartell, presentava uns tons marronosos que després he pogut veure no s’assemblen en res a la paleta original. Una veritable vergonya, i més en el web oficial de Cultura. En veure’l en la transmissió de Mataró Audiovisual el meu esperit es va asserenar i la visió va canviar, ja que  sense ser un gran cartell presentava unes lectures suficients com per aprovar-lo amb nota digna.

Recolzat en una paleta cromàtica prou viva per el de càlida i agosarada, encara que caldrà veure com quedarà en la seva reproducció final, Floriach estableix unes figures zoomòrfiques que el món local, sempre necessitat de referències festives pròpies, lligarà amb Robafaves, la geganta, la Momerota i l’àliga, que semblen estar en una celebració festiva. El conjunt ve envoltat d’un munt d’elements i signes de referència iconogràfica local per arrodonir el treball i que sigui de més fàcil digestió per a una majoria ciutadana generalment poc lligada al món de l’art i la plàstica.

Un treball més plaent en el concepte que no pas en la realització , molt decantada vers la vesant feista de la nova figuració contemporània , alhora que el fet de presentar tal munt de signes d’identitat santera, va més enllà del reduccionisme habitual  dels cartells de la festa major mataronina per seguir la tendència del cartell de l’any passat de Jaume Simon, amb les icones mataronines que presentava, i per tant es confegeix com un cartell de lectura exclusiva per a mtv’s.

Personalment penso que hauria estat millor,- i més tenint en compte que es tracta d’un cartell-, accentuar una depuració del conjunt , amb una eliminació de detalls anecdòtics alhora que potenciar la intensitat dels elements claus  del mateix. Un cartell més net i polit que remarqués la seva intencionalitat festiva.

Igualment crec que caldria establir uns criteris amb la tipografia dels cartells. En aquest  cas les lletres de Les Santes tenen prou potència com per no precisar la pastilla lateral que crec distorsiona el conjunt global.

Evidentment que és un cartell que provocarà discussions, encara que és d’aquells de digestió lenta que acabarà agradant. El color i l’esperit  festiu en son les notes més positives, i el pitjor és l’etern sotmetiment dels artistes a la iconografia local , com si fossin incapaços de fer un cartell de Festa Major sense les figures festives. Una frontera que ningú gosa traspassar.

El cartell però m’agrada per que segueix el tarannà de ser un cartell d’artista ,ja que en aquesta ocasió de nou és clarament identificatiu de qui el signa.  I aquest és un tarannà que no s’ha de perdre. Qui conegui la línia de treball de Marta Floriach, sap que aquest cartell és absolutament fidel a al seva filosofia plàstica i comunicativa i per tant cal felicitar-la per no haver-se traït a si mateixa, com han fet altres, i haver  canviat a altres línies de més fàcil i segur aplaudiment.

No m’agrada però que un any més segueixi l’obscurantisme i el tripijoc en l’elecció del protagonista del cartell. Reclamo una vegada més és faci públic els noms i les raons del responsables de l’elecció. Potser així podríem evitar el tripijoc dels pactes que cerquen una igualtat políticament correcte en una teòrica paritat no tan sols per raó de sexe, ans també d’estil. Ara un “tradicional”, ara un “contemporani”, ara un “moderno”, contentant així a les diverses “capelletes” locals que van situant els seus autors  recomanats .

És hora d’establir la filosofia del cartell. El cartell, qui l’ha de fer?. Ha de ser un premi per a una trajectòria o ha de ser un estímul per a qui comença a destacar, o...?. Per que en el cas que avui ens ocupa, Marta Floriach és una artista  absolutament desconeguda de la mass mèdia cultural de la ciutat i poc coneguda fins i tot per part dels arts ferits, ja que és autora de molt escàs currículum . En el comunicat oficial de Cultura es parla que va ser triada per consens. Seria bo saber els fonaments d’aquest consens, si va ser la qualitat de l’artista, la línia que segueix o la intencionalitat plàstica que es volia donar al visual del cartell. Si tots aquest detalls fossin públics s’evitaria el run run constant de la  demanda d’un concurs i la sensació de que un artista solitari que no pertanyi a un grup de pressió determinat mai podrà fer el Cartell de Santes.

El repensar la forma de triar del l’artista del cartell i l’exposició fotogràfica hauria d’entrar en el debat d’aquesta regeneració de Les santes que s’està exigint.

En resum cartell interessant i artístic,  l’art ha de motivar i ha d’interrogar, i aquest ho fa.  Si bé que amb la mateixa idea podria ser més agraït plàsticament, respon alhora perfectament a la plàstica de la seva autora. O sigui que si no us agrada, no la critiqueu a ella, que no ha enganyat a ningú, dirigiu la crítica als "desconeguts" que la van triar.