COL·LECTIVA SANT LLUC 2021.-75 ANIVERSARI

 

El passat dijous, a la sala d’exposicions de la Fundació Iluro, s’inaugurà l’edició d’enguany de la tradicional Col·lectiva de Sant Lluc que aplega als autors mataronins i que enguany celebra el 75 aniversari del seu naixement, encara que sigui aquesta la seva 59 edició ja que no es celebrà en el interval de 1956 a 1971, i tampoc el 1984.

Obres de Rosa Codina i Perecoll

Per començar cal dir que l’actual edició és sens dubtes la millor edició del segle XXI i podríem afegir un parell de dècades més enllà. Es així ja que en aquest aniversari s’ha aconseguit la participació del que podríem dir la crème de la crème de l’art local, que a més ha respost en la seva majoria aportant obra de qualitat, arrodonint-se l’exposició amb artistes potser de no tant nivell però amb la suficient dignitat com per que la seva obra fos exposada, amb el que s’ha aconseguit apujar i molt la vàlua de la col·lectiva , tant per l’augment del segment qualitatiu alt, com per la desaparició d’aquelles obres infumables que apareixien, a voltes en nombre molt elevat, en les anteriors edicions.

Aspecte general de la sala

S’ha aconseguit així l’equilibri entre art qualitatiu i el popular que era l’eix del concepte fundacional de la col·lectiva. Un eix que ha virat en tots aquests anys massa vegades cap el populisme deixant en segon terme la qualitat. Repassant hemeroteca , podem observar com queixes que es produïren en les primeres exposicions, es repeteixen en les edicions dels “santlluqueros” i segueixen vives avui mateix.

Obra de Mônica Vilert

El gran problema del sant Lluc ha estat trobar l’equilibri entre els artistes “professionals” i els que no ho son, que actualment depassen amplament el concepte de “domingueros”  que se’ls atribuïa en anteriors dècades.

Obra de J.M:. Codina

Repassant hemeroteques  m’he trobat amb una carta al director de “El maresme” signada per R.Capitani, Parés, S. Pujol, E. López, J.M. Codina, Terri i altres signatures que no s’expliciten que en el 1982 amb el títol de “El Sant Lluc no és el que diu Pere Pascual”, expliciten el rebuig a la meva exigència d’una col·lectiva de qualitat, front la defensada per aquells artistes i l’organització d’una col·lectiva estructurada en el popular a la que s’haurien d’afegir si ho creien convenient els autors “professionals”.

Obra de Mia Llauder

Enguany, i parafrasejant aquell titular, hauríem de dir “EL Sant Lluc tendeix a ser el que diu Pere Pascual”, ja que l’actual edició s’ha estructurat en la forma que un ha defensat durant 40 anys. S’ha convidat als professionals, aprofitant l’avinentesa de l’escaient aniversari, i s’ha arrodonit la participació amb el gruix d’artistes “populars” que han respost a al convocatòria. Òbviament les dimensions espaials han fet la resta , i han deixat fora de la col·lectiva un bon nombre d’afeccionats, que estic convençut no assolien , ni de bon tros, els mèrits suficients com per ocupar lloc en aquesta festa de l’art.

Obra de Pere Bàguena en primer pla

Així ens trobem amb un gruix d’autors que en el cas dels “top”, per el general, i amb poques excepcions, no ha fet ús de repertori i sí en canvi han triat una peça valuosa i de qualitat que llueix amb llum pròpia i entre les que vull especialment remarcar les de J.M: Codina, Mia Llauder, José Luís Paz “Fo”,Perecoll, Jordi Prat i Mònica Vilert , per la seva especificitat i potència.

Obres d'Enric Punsola i Alberto Romero

Igualment han estat especialment plaents per el d’esforç i innovació personal que signifiquen, els treballs d’Esther Aliu, Pere Bàguena, Anna de Jaime, Carme Fageda, Michèle Lepape, Antoni Lleonart, Catherine Lorton, Margarida March, Toni Martí, Cecília Morales, Joan Pascuti, Enric Punsola,   David Vergés I Susi Vilasca, així com el magnífic treball escultòric d’Albert Jaime i l’evolució cap a l’abstracció de Jordi Torrent.

obres de Jordi Torrent i Josep Serra.

Enguany el conglomerat  ,molt més compacte que en anteriors edicions h,a fet disminuir el nombre de sorpreses que s’han limitat a  la talla d’Uros Bozic, la fotografia digital tunejada de Carles Cuscó , la vitrofusió de Fredye Díaz, el paisatge especial de Paul Waring la recuperació de Lola Albararcín, després de més de 30 anys desapareguda del món artístic local i la instal·lació de La Destil·leria protagonitzada per Anna Aluart I Carme Roher

Instal·lació d'Anna Aluart i Carme Roher

Si a aquests vímets afegim la bona retrospectiva de Pol Codina, per més que un cregui que aquesta convidada del Sant Lluc hauria de ser per un autor amb ampla trajectòria i a modus d’homenatge, la presència del grup Alterarte i la del taller de Gravat per més que un també cregui com innecessària la seva individualització ja que els seus membres ja exposen en l’apartat general, haurem de convenir que la col·lectiva d’enguany ha sortit ben arrodonida en la sempre difícil conjunció d’interessos del organitzadors i artistes.

Instal·lació de Esther Aliu

Ara sols falta que aquest esperit gestat per l’aniversari es mantingui en ambdós cantons. Que l’èxit i el nivell del conjunt permetin  fer veure  a tots que aquesta és la col·lectiva que la ciutat precisa i que pot exhibir amb orgull pel seu estimable valor i per que alhora representa en bona part la realitat plàstica de l’art mataroní i que per tant ha d tenir continuïtat en el conceptual.

Escultures de Pol Codina

Un esforç important es presenta per l’organització. Si l’any vinent tornem al passat, serà la mort definitiva de la col·lectiva. Un esforç al que en caldria afegir un altre com és el de vestir amb actes la mateixa, tal i com es feia en temps iniciàtics.

S’aconseguirà?. Així ho esperem, però mentre gaudim d’aquest Sant Lluc 2021 que ha retornat a la qualitat com a  meta i a la funció social de presentar el bon art dels magnífics artistes que tenim a Mataró a la ciutadania.

Un sant Lluc que ens convida a cridar ben alt. VISCA EL SANT LLUC !!! VISCA L’ART !!!

Col·lectiva Sant Lluc 2021. 75 aniversari

Sala de l'Ateneu Fundació Iluro

del 30 de setembre al 7 de novembre de 2021