L’INTERROGANT AMAGAT DE ROGER HALL

Roger Hall és un jove artista , en edat i experiència. Tan sols fa quatre anys que es dedica d’una manera seriosa al tema de la pintura  i ha adquirit una solvència prou evident com ho mostra en aquesta exposició  a Lolett Comas a on reincideix després d’una iniciàtica mostra fa un parell de temporades.

Si la crítica d’una exposició es realitzés tan sols mitjançant una mirada ràpida i llunyana, el resultat de la mateixa seia ben fàcil en els dos conceptes bàsics en els que s’ha d’estructurar el comentari crític: El relatiu i l’absolut.

En el relatiu queda ben clar que Roger Hall està en una estat de clara millora. Ha interioritzat el concepte i juga amb saviesa amb les seves armes tècniques. És hàbil amb aquesta pintura serigràfica de capes superposades , mantenint el sentit pla i defugint de tot sentit de volum i perspectiva. Una pintura d’ofici, de truc si es vol considerar així, en la que es mou amb tota habilitat  tant en el sentit compositiu com en el conceptual. Una pintura en la que progressa adequadament, el que implicaria un comentari crític positiu.

Ara bé en el concepte global, la pintura de Hall és fresca simple, jove, escumosa  diria jo, però amb una manca de profunditat en el ser i en el fer. És pintura de pòster, sense transcendència i sense afany de tenir-ne, el que implicaria un comentari crític més negatiu.

El problema està quan la crítica no es fa mitjançant una volada ràpida i lleugera i sí , prestant tota l’atenció deguda per al corresponent anàlisi. Llavors és quan apareix la gran sorpresa i alhora el gran interrogant de la mostra.

I dic això ja que per qualsevol amant de l’art de paladar fi, estarà d’acord amb mi de que el millor de tota l’exposició està en quatre obres de petit format( dues composicions i dos paisatges) , mig amagats damunt uns mini cavallets  en l’escaleta de la sala. Peces més d’estudi, més reflexives i mot millor tocades.

Llavors és quan apareix la pregunta de la que sols l’autor en té la resposta. Quin és el veritable artista?, el de la pintura fàcil que mostra generosament en les parets , o el callat i reflexiu que ens ofereix en aquells excel·lents detalls creatius?. Uns interrogants que sols desvetllarem quan arribi la propera exposició, i esperem que siguin l'evolució d'aquestes petites obres les que marquin camí i causa.

NADAL I ART

Fa ja un bon grapat d’anys que alguns van voler donar més intenció a “la elegància social del regalo” que publicitaven els grans magatzems afegint l’element art com a símbol de distinció i cultura. Així va néixer el supemerc-Art d’American Prints al carrer Calvet de Barcelona al que s’afegia poc després la sala Vinçon en la prestigiosa botiga del mateix nom i la idea es va estendre ràpidament per arreu del país.

La idea era senzilla, artistes professionals de cert nivell oferint en cubetes obres de petit format  i amb tècniques més simples a uns preus assequibles. Qualitat, firma i bon preu eren les tres potes en les que es sustentava l’invent.

Però com tot, el pas del temps i molt especialment la degradació del concepte , amb una radical baixada de nivell de qualitat d’obres i artistes va anar matant el projecte que ara es manté en diferents modus i maneres.

Per les nostres contrades cal destacar per damunt de tot el projecte “Tres cents”  amb el que la Destil·leria recupera un vella idea que va servir per agrupar als artistes a finals dels setanta / començaments dels vuitanta amb les experiències “La gastronomia” i 55 artistes per un record en homenatge a Jaume Arena i al meu pare.

Obra de mida estàndard unificada en el preu , en aquest cas 300 euros, mitjançant una exposició dinàmica que comporta que qualsevol obra que es venuda es substituïda per un altra del mateix autor. Els artistes participants ( veure imatge) han estat molt curosos i s’han comportat amb una aposta de qualitat i sensibilitat amb treballs dignes i representatius del seu fer., el que converteix aquesta exposició en la gran possibilitat d’aconseguir una obra de qualitat i d’artista reconegut en el nostre entorn a un preu més que just. Una exposició d’aconsellable visita i recomanable adquisició del presentat.

El Museu del Càntir d’Argentona s’acosta a la mateixa proposta amb una vintena d’artistes locals o relacionats amb la vila i el Museu que també presenten obra personal i identificat iva , en aquets cas amb un preu màxim de 300 euros i mantenint també el caràcter dinàmic de la mostra. Com en el cas anterior aconsellable visita i possibilitat de trobar alguna obra prou interesant.

Lolet Comas fa un pas endavant i manté el criteri de col·lectiva però apostant ja per un nivell d’artistes reconeguts en l’àmbit qualitatiu i comercial, com son Francesc Artigau, Marcos Palazzi, Perico Pastor, Didier Lourenço, Marc Jesús i els germans Moscardó que unifiquen la proposta sota el títol de “Visions de dones: abans, ara i arreu”. Una exposició aj en els aires habituals de l’època , de nivell comercial i amb la particular visió de cada un els autors que responen amb obres del seu nivell. Mostra més que correcte  que convida també a la visita i adquisició, encara que en aquest cas a preus superiors.

Tres propostes que serveixen com esquer per a la bona pensada d’obsequiar art en aquestes festes.

POL PEIRÓ, PROGRESSA ADEQUADAMENT

GEO-GRAPHIES

Vaig conèixer a Pol Peiró de la mà de Josep Mª Codina. Al Capgròs teníem intenció de fer cada temporada alguna exposició donant oportunitat a gent jove i vàrem contactar amb l’amic Josep Mª per si hi havia algun alumne seu al que veies possibilitats. Ens va presentar els treballs de l’il·lustradora Esther Carbonell i el de Pol Peiró i ràpidament varem tenir clara que mereixien una exposició. Una exposició que es va realitzar amb la gran sorpresa en el moment de la veritat, ja que mentre havíem seleccionat a un Peiró figuratiu, ens arribava un Pol Peiró abstracte però amb una qualitat ben remarcable, i més encara amb la seva joventut.

De llavors en ara he seguit fidelment la seva trajectòria que respon fil per randa al títol d’aquest post. I és així ja que mantenint encara la seva dualitat creativa entre figuració i abstracció , com ha anat demostrant amb el seguit d’apunts de caire polític en els que ha treballat en aquests darrers mesos,  el cert és que el seu aspecte creatiu més íntim i intern segueix essent aquesta abstracció complexa i bigarrada que ha presentat en aquestes les seves “geo-grafies”.

Progressa adequadament ja que cau en errades importants ( aquest desig d’omplir tota l’obra de signes i sensacions aconseguint enfarfegaments mancats de llibertat i aire) però alhora s’aixeca amb detalls puntuals que ens demostren la seva capacitat i intel·ligència creativa. Ara mateix per ex, en la mateixa Moldumat i en el conjunt de la col·lecció de la galeria hi ha una peça de gran format del millor que li he vist i en la que demostra la seva capacitat i potència.

Però quan un és jove, i per tant hiper actiu en tot el que de sentiments es tracta, és molt difícil entendre que l’art encara que es mou per impulsos és sempre fruit de la reflexió. I més encara si d’abstracció és del que parlem. Si la figuració és fruit d’un impuls exterior plasmat amb el rerefons de la realitat , l’abstracció és a la inversa. És la plasmació exterior d’un sentiment absolutament interior i interioritzat. Una diferencia que obliga a la meditació, a la reflexió, a deixar madurar el pensament amb l’adequat pas del temps. Un tempo creatiu que massa vegades Pol Peiró no manté.

Però aquests pecats no tan sols son lògics ans he de dir que son obligats. Fregadís encara amb la vintena d’edat, Pol Peiró té una ànima encara poc copejada però alhora amb un desig de sinceritat absoluta en la recerca d’explicar i explicar-se davant del públic. D’aquí aquesta frenètica creativitat que mica en mica anirà minvat, i fins i tot es probable que en algun moment, i obrint un parèntesi, acabi assecant-se temporalment.

Per això mantenim del tot la confiança en el seu fer. De poder un hauria convertit tota l’exposició en un mix de petits detalls extrets de totes i cadascuna de les seves obres. Uns detalls de gran qualitat que ara resten amagats en la “palla” que afegeix al treball i que caldrà anar desbrossant per descobrir dintre d’uns anys a l’artista que clarament s’intueix ja ara.

Per això la qualificació és obligada. Progressa adequadament.

PREMI PINTURA LOLET COMAS

Ja fa dies que volia parlar d’aquest nou premi de pintura que sota l’aixopluc de l galeria Lolet Comas ha aparegut a la ciutat , fet per el que nomes ens hem de congratular.

He esperat a fer-ho ja que n’esperava comunicació personalitzada i així poder explicar de la manera més escaient el mateix , però va passant el temps i ni per via professional ni per la personal m’ha arribat notícia alguna, fet que lamento ja que indica tant un difusió incorrecte de l’acte com una manca de la mínima cordialitat que un podria demanar com a bescanvi de les múltiples col·laboracions , - sempre gratuïtes -, realitzades amb la galeria. Però queda clar que les noves generacions a vegades no entenen allò de la correcció deguda en el respecte professional i en el personal. Que hi farem.

Però com que el que importa és l’art , els artistes i la ciutat, valgui recordar que per el poc que sabem paga la pena participar en aquest Premi. 1000 euros i una exposició per el guanyador i una estada de cap de setmana i una exposició en l’indret per el que hem d’anomenar “premi popular” , - sempre molt dubtós en l’atorgament-, son propostes prou importants com per que hom s’animi a prendre-hi part, amb l’afegitó de tot el bullir l’olla artística que el premi en si mateix implica.

O sigui que ja ho sabeu. Podreu trobar les bases en la mateixa galeria i encara que no quedi gens clar si hi ha jurat , qui serà , o tan sols com serà i en quin nombre , la il·lusió no s’ha de perdre. Penso sincerament que paga la pena prendre-hi part  i esperem que el resultat final sigui molt millor que el d’organització i difusió , que esperem millori , i molt, en properes edicions.

Sigui com sigui, estarem a l’aguait. I encara que us pugui semblar àcid el comentari no dubteu en prendre-hi part. Encara que errin, son bona gent. Paraula de crític.