ESPAI D’ART

Acabades les festes nadalenques comença a ser hora de tornar a la quotidianitat. Han estat un parell de setmanes intentant desconnectar del ritme habitual, que falta feia dons el cert és que el darrer trimestre havia estat molt dur en el que pertoca  a l’apartat professional que em dona de menjar. Era obligat un reset absolut i així ho hem fet, però comença a ser hora de retornar a l’habitud i res millor que fer-ho avui amb el darrer Espai d’art , emès ahir mateix a m1tv , que ha significat el retorn a l’activitat.

Un programa que compta amb les atinades paraules de dues de les artistes més interessants de la nova fornada de l’art mataroní. Dos autores que no es poden considerar joves promeses i sí artistes en un clar camí de maduració. Son elles Núria Calsapeu i Laia Arnal, dos noms que cal tenir en compte i per les que val prestar atenció a aquest nou capítol d’Espai d’Art.

JOVES

D’entre les moltes realitzacions del Sant Lluc , una de les més remarcables està l’exposició anyal que dedica als més destacats artistes joves que han pres part en la tradicional col•lectiva anyal. Una exposició amb tots els ets i uts que enguany se celebra en aquests dies a la sala d’exposicions de la Caixa Laietana , a la Pça de Sta Anna, amb el protagonisme de Núria Calsapeu, Ricardo Parabere i Marc Sala.

Tres artistes diferents que conjuguen estils i tècniques diferents però que presenten tots ells , no tan el lògic esforç i la il•lusió del neòfit, ans també una dosi qualitativa ben remarcable.

Així Núria Calsapeu aposta per la dicotomia de la joieria i l’obra gràfica. Pulcritud tècnica , elegància del concepte i acurada realització son els importants matisos que esmerça en el seu treball. Un treball en el que equilibra potència i sensibilitat per aconseguir unes peces plenament arrodonides en el seu equilibri.

Marc Sala és a bon segur el més potent dels tres creadors. Sap molt bé quin és el camí que vol seguir i quins han de ser els elements que l’ajudin a aconseguir-lo amb els menys entrebancs possibles. Dominador tècnic , sap extreure del material les espurnes creatives per oferir uns treballs plàstica i estèticament agraïts, en els que jugar perfectament en l’aparent contradicció entre la força pesant dels materials i la lleugeresa de la ductilitat amb els que els presenta., amb uns resultats finals altament sensibles i atractius.

Ricardo Parabere és potser el que presenta encara més dubtes . Si l’obra que presentà al Sant Lluc era més aviat “deficitària” , ara ens ofereix un conjunt de pintures que omplen d’alts i baixos els seus registres . Mentre en un lateral trobem una magnífica creació d’ambient amb un joc de tonalitats verd / marronosos que sedueix pel seu alt nivell, al seu voltant apareixen altres treballs de nivell molt més fluix , que desconcerten a l’espectador que no sap a quina carta quedar-se.

Un treball, el de Parabere , que precisa d’una reflexió més intensa i un treball més pausat , amb un toc d’autoexigència més rígid , que provoqui una selecció més acurada que no pas la vista en aquest moment.

“Joves del sant Lluc” , una exposició de joves artistes amb tot el que comporta , però assolint un nivell mig de qualitat el suficient valorable com per recomanar la visita, no fos cas , - i en algun cas estem convençuts que sí , que un d’aquests noms sigui ben valorat en el nostre entorn més proper.

Sant Lluc Joves.
Marc Sala, Núria Calsapeu, Ricardo Parabere
Sala d’exposicions Caixa Laietana . Pça sta Anna.
Del 24 de març a l’ 1 de maig de 2011