CAMINANT

Recordo perfectament la primera exposició d’en Santi Clavell. Era una exposició de paisatges que jo crec haver titulat “ amb figura”. Recordo perfectament unes figures en primer pla que donaven una gran força al conjunt. Va seguir en aquest camí, i jo en gaudeixo d’un magnífic paisatge barceloní.

Però mica en mica aquell interior amagat que Clavell sols deixava traslluir de trascantó anava agafant volada i de ja fa força temps que la interiorització n’és element cabdal del seu treball.

Ara ho demostra un cop més amb la seva mostra “l’home sol” que ocupa l’espai expositiu de “El Dau” , successora en espai i tendència de la desapareguda “Arcàdia” . Allà de nou Clavell ens enceta camí en la seva constant recerca de si mateix , i ho fa amb intenció, amb una idea clara de futur , però alhora sense haver acabat de madurar la idea que esdevé potent en essència , però encara no reeixida en la realitat.

Clavell vol evidenciar la soledat de l’home en front a si mateix i a la societat que l’envolta. Un aposta forta que és ben assolida en els seus treballs més minimalistes , en els que la figura tan sols apuntada amb línies domina en un ambient de negres i blancs que marquen pautes i camins , però que en cavi s’esvaeix en altres treballs més cromàtics , més dispersos , en els que l’atracció visual en desvirtua el concepte edulcorant-lo.

Una mostra que ens ofereix ara per ara , més futur que present. Queda clar que en l’ànima de l’artista existeix el concepte que vol plasmar , però encara hi ha dubtes en el que, com i de quina manera , i sols la solució a aquests problemes expressius marcarà l’èxit o el fracàs d’un sentiment interior que precisa encara d’una maduració per fer-se més avinent als espectadors.

Una exposició a tenir en compte ,però més en ales de futur que no pas d’ara mateix.

REFLEXIONS , A BON SEGUR QUE LLENÇADES AL VENT D'AQUEST CAP DE SETMANA

MERCAT AMBULANT DEL PLA D’EN BOET

Aquest dissabte vaig passejar-me després de molts anys pel Mercat Ambulant del Pla d’en Boet i he de reconèixer que m’ha quedat el cor petit.

Durant molt de temps de tant en tant el visitava i havien estat forces les vegades en que hi havia adquirit coses, Que si un xandall per estar per casa , que si uns mitjons , que aquella peça que et sorprenia, que.... Avui he sortit de la ràpida passejada amb un deix de tota tristor degut al baixíssim nivell del que s’ofereix. Un nivell que es correspon al públic que s’hi passeja que res té a veure amb aquell en que gent d’arreu venia a la recerca de l’oferta , de la peça sorprenent.

Ara res de res. Un mercat de molt baix to, amb un predomini d’immigrants , en especial del cantó magrebí, que habillats a la seva passejaven a la recerca de la “seva” novetat.

Una visita que m’ha entristit, per el que significa en l’actiu i en el passiu. Una visita que ens mostra molt més la realitat actual de la ciutat que qualsevol de les fàtues reunions de noves ciutadanies que serveixen per gastar els diners d’uns plans de barri , erronis en plantejament i desenllaç.

Una visita que us recomano a tots. De segur que els vostres pensaments seran capgirats.

MESSI

Escric això després d’haver vist el Barça –Sporting. En ell , en Messi tot s’ha de dir , no ha estat gaire lluït.

I és d’en Messi de qui vull parlar , ja que un , com quasi tots ,estem onnubiltas per la seva saviesa futbolística , que és molta , encara que diguin el que diguin , molt llunyana encara a Maradona , Cruyff , Di Stefano i altres.

Quan aquestes figures juguen al Barça sempre em queda un neguit. Futbolísticament son excepcionals , però si el Barça és més que un club , que ho és , cal un pas endavant.
Lamentablement ni a Cruyff , ni a Maradona , ni a Ronaldinho , i molt menys a Messi que ja porta de petit a casa nostra , els hi hem sentit una paraula de català , fora del tòpic “Visca” de les celebracions , el que de per se ja marca uns condicionaments que caldria tenir en compte en el moment del pas de futbolista a ídol .

Però en el cas de Messi , ahir vaig quedar tan garratibat que he decidit que gent com aquesta no hauria d’estar de cap manera en un club com el nostre. M’explicaré.

Messi va confessar orgullós que NO HA LLEGIT MAI CAP LLIBRE , i que tan sols ho va intentar amb una biografia de Maradona , que no va acabar.

Potser que l’Unicef de la samarreta el dediquem , per començar , amb una persona tan desgraciada , com se’ns dubte és aquest Messi que ens embriaga amb la pilota als peus , però que es pot considerar com un “Ric” desgraciat.

L’AIGUA I L’INSTITUT D’ESPORTS

Dos anys inaugurat i al Teresa Mª Roca hi ha goteres. Un any inaugurat i en el parquing del carrer Terrassa d’ençà que s’inaugurà a la seva teulada el camp de futbol set, que cada vegada que plou s’inunda a base de be ( fa set dies de les darreres pluges i un manté amb aigua la seva plaça de parking),

Serà premonició , o potser es cert que l’Institut Municipal d’esports fa aigua per arreu?.