EDUARD COMABELLA

El passat dissabte , i amb una valorable assistència de públic es presentà a Can Palauet el catàleg de l’exposició dedicada a Comabella. Un catàleg que cal considerar com molt important i que ens va satisfer a quasi tots, ja que juntament a l’esforç de recopilació de Jaume Simon , el nom de Comabella queda de nou en el primer pla de l’àmbit artístic local, amb el petit , i per a mi joiós gra de sorra que ha estat el programa realitzat amb TVM i de la mà d’en Pep Andreu , “Eduard comabella, il·luminant el record”.

He dit que el catàleg és magnífic i en ell cal de nou destacar el paper de Jordi Cuyàs que ha realitzat un treball esplèndid, sense un però. Igualment magnífics els escrits de M.Àngels Ballvé i Josep M. Calleja , però a un li ha quedat l’espineta amb l’escrit de Manuel Guerrero ,
un escrit acurat en l’ofici però malgrat de la passió que crec calia en aquest cas. No sé si per l’excés de feina que significa els seu càrrec en el futur del CASM, si per desconeixement de Comabella , de qui com ell mateix ha explicitat , tenia un coneixement tangencial , o per no voler fer aposta clara del seu treball. Sigui com sigui , penso que l’anàlisi és del tot superficial i , al meu entendre , calia aprofondir en el fer , la trajectòria , el significat i la transcendència de l’obra de Comabella. Però no ha estat així.

Sé que la meva opinió és compartida per altres persones , però no en facin gaire cas. A fi de comptes som artistes de poble, afeccionats de poble i crític de poble, i amb aquests fonaments és difícil ni tan sols acostar-se a qui sembla passejar-se com patum.

Suigui com sigui, un catàleg magnífic que us aconsello aconseguiu per gaudir-lo, Un catàleg que hauria de servir punt de partida per a noves experiències parelles.

QUÒRUM

Malgrat tot el de bo que ha significat aquesta exposició , tinc la impressió d’una imperdonable manca de quòrum en els actes programats , el que no tan sols és trist i lamentable, ans també sembla ser prou demostratiu d’un estat de disgregació de l’ambient artístic mataroní , que al meu entendre és conseqüència de la disgregadora política que du a terme l’IMAC.

M’han sorprès moltes absències , i a més absències de tot tipus. Absències de gent propera a l’Eduard , es especial de gent de can Mañé. Absències dels contemporanis , tancats a la torre d’ivori de Can Xalant. No he vist a cap dels que monopolitzen actes i diners de l’IMAC , movent-se per aquesta exposició, que a bon segur hauria esdevingut una lliçó magistral per a ells.

Però tampoc he vist , o al menys al nivell que crec caldria, als artistes clàssics , als de tota la vida , a la gent del Sant Lluc , a la del Llimoner. I tampoc als poders polítics , als culturals , al representants del meu partit a l’IMAC. I als d’altres.

El trist és que el tema es reprodueix dia a dia. A la mostra de Rosa Codina hi mancava també molta gent. A Ca l’Arenas no hi va ningú. Amb dos anys en el càrrec encara és hora que Penedès s’acosti a una exposició del Capgròs....

I d’aquesta manera el normal és que tot vagi en orris. O canviem de postura , remem en la mateixa direcció , amb totes les divergències estilístiques que vulguem, o Mataró seguirà essent aquesta dissortada cuitat capaç de passar quasi de trascantó davant una exposició tan important com ho ha estat aquesta de Comabella.

GINTRA. UN DESGAVELL TOTAL

En el passat ple Cernuda es va assegurar les garrofes a Gintra. Espero que per dignitat pensi que potser cal fer alguna cosa , encara que sigui tan sols per un sentit d’auto-justificació.
Si vol fer feina n’hi ha i molta ja que pel poc que he vist en l’any en que tinc contacte amb ells, per haver adquirit una plaça de pàrking al c.Terrassa , la incapacitat planeja per tota la cas.

A hores d’ara i després d’haver rebutjat els pressupostos , els “usuaris” del pàrking del c.Terrassa seguim inundats cada vegada que plou ( d’ençà fa vuit dies que tinc aigua a la meva plaça de pàrking ) , no tenim cap punt de contacte , no s’ha acomplert res del que es decidí en la darrera assemblea , i quan s’espatlla alguna cosa (d’ençà aquest dissabte la porta de sortida ), dons “ajo” i “agua” ja que no hi ha manera de resoldre el problema.
I amb un dia laborable per endavant , tot segueix igual, i el motor de la porta a punt de cremar-se ja que li falla l’engranatge.

O sigui que potser sí que Cernuda tindrà feina i treballarà de veritat . esperem que no s’empelti de la inutilitat dels seus subalterns.
I en el cas del responsable màxim , el regidor Batista , potser comença a ser hora de que dongui la cara i expliqui quan començaran les obres per evitar l’aigua , quan es possara fil a l’agulla en els mil pegats d’un parking que sota cap manera es pot lliurar en aquest estat a qui en son els seus propietaris.

Encara que lamentablement penso que encara falta que plogui molt , molt , però que molt.