FERRAN RUIZ. LA “LEC” I LES “TIC”

Fa un parell de dies que en Ramon Bassas parlava en el seu blog de l’acte de suport municipal a la LEC que prepara Ernest Maragall per desenvolupar de manera complerta el Pacte Nacional d’Educació. Una llei a bon segur que necessària , encara que per el que em diuen gent propera que està en això de l’Educació , encara li falten moltes passades de ribot. Per l’altra costat avui llegeixo que l’educació catalana suspèn en el tema TIC, cabdal davant qualsevol prospecció de futur que vulguem fer.

Per això , tot lligant “LEC” i “TIC”, m’ha vingut al cap la sapiència d’un expert mataroní al que no estaria de més que algú ( Ajuntament / IME ) li fes proposta d’explicar-nos a tots els interessats per l’educació com està aquest apartat tan important. Un expert de tota vàlua , que està molt a mà, i que mai a ningú ha interessat que ens expliqués les seves doctes teories. Es tracta d’en Ferran Ruiz.

D’ell ja en vaig parlar fa més d’un any quan va guanyar el premi d’assaig de la Fundació Enersis , empresa que curiosament manté ara una gran relació amb Mataró mitjançant el Tecnocampus. Dons bé , a finals de gener va ser convidat a comparèixer davant la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament de Catalunya , que estudia el projecte de Llei d’Educació. Ho va fer en qualitat "d'expert en tecnologies de la informació i de la comunicació" a proposta del grup parlamentari de CiU i amb l'aprovació unànime de tots els grups parlamentaris.

D’aquesta compareixença i del que pensa del tema, tot està explicat en el post del 31 de gener del seu blog ( notesdopinio.blogspot.com ) que amb els seus links corresponents a diversos documents , permeten donar-se bona idea de com està el tema. Però sens dubte seria molt millor que ens expliques de viva veu i amb la sorneguera habilitat que el caracteritza el què i el com de tot això.

A més és fàcil de trobar , mataroní de tota la vida , gran amic de Manuel Mas i amb l’afegitó que amb les copes finals potser es capaç de fer-nos veure el per què Bellloch , el seu antic company de gresques i xerrades en aquell iniciàtic destí de Berga , és capaç de donar el nom d’un carrer de Saragossa a Escrivà de Balaguer.

CARRERS

Parlant de carrers, no està de més comentar la notícia del fet de que el mateix dilluns , i encara amb l’enterrament calent, l’assemblea del PSC va decidir adreçar a la comissió del Nomenclator la petició de que s’atorgui el nom d’un dels propers vials a la memòria de l’artista Josep Novellas.

No puc més que afegir-me a la proposta, ja que penso que qualsevol persona que tingui una mínima estima per la cultura la creurà com escaient , però alhora he de dir que penso igualment que el PSC hauria de retirar-la.

Novellas era home d’esquerres i votant del PSC , partit amb qui darrerament mantenia grans diferències , - com quasi la gran majoria de la gent de la cultura mataronina - , degudes en general al nul interés del partit pel fet cultural local, i de manera particular per diferents fets com per exemple el flagrant incompliment d’un seguit de tractes entre la Gent del Llimoner i l’Ajuntament , per tot el tema del Fons d’art , per la mostra del Casament, per les constants variacions del projecte de Can Minguell, per el trasllat de l’escultura de Machado a un lloc que no acceptava de cap de les maneres , per l’incompliment del tracte per fer el mural dedicat a Machado a l’escola del mateix nom , circumstància que en els darrers dies de la seva vida, quan tots sabíem que ja no hi havia sortida , a corre cuita es volia escenificar com a projecte definitiu.

Novellas era però més que res un artista, i un artista de ciutat. Per això penso que per honestedat i higiene ciutadana , el PSC hauria de retirar la proposta i deixar en la veritable gent de Novellas , és a dir en la gent del Llimoner , el protagonisme de presentar la proposta amb el recolzament que seria , penso jo , unànime de tots els grups municipals , fet que alhora reforçaria el paper d’artista de la ciutat d’en Pepe Novellas.

De pas la gent del PSC podria rectificar les declaracions de Bassas que ha afirmat que la ciutat “va mancada d’estímuls que propiciïn l’autoestima i els seus actius en l’àmbit de la creativitat” tot afegint que per cobrir aquesta mancança “el reconeixement a un personatge tant brillant com Novellas, de trajectòria reconeguda per tothom aquests dies del seu traspàs, hi pot ajudar”.
I dic rectificar ja que no és amb noms als carrers quan s’aconsegueixen aquests objectius i sí recolzant la creació de l’artista, amb la mostra de les seves obres i amb una periòdica adquisició de les mateixes.

La darrera exposició que Novellas va realitzar en l’àmbit municipal va ser la seva antològica del desembre del 93 , és a dir fa més de quinze anys. Totes les seves posteriors presències a la ciutat varen ser en terreny de la Caixa Laietana o en espais privats ( Lolet Comas , espai capgròs , espai 28 ) ja que ningú amb ús de raó podrà considerar com exposició les tres obres presentades el passat estiu a ca l’Arenas , obres que representaven a mostres antigues i totes elles exposades anteriorment.

En els darrers deu anys l’oblit ha planat sobre el seu treball i fora del cas Machado , del que n’hi ha per parlar-ne i molt, Novellas ha estat un pintor maleït per l’oficialitat , potser mantenint el to de menyspreu municipal de quan pretenia cobrar el Cartell de la Setmana de Cinema , com el que en realitat era, és a dir una obra d’art i no un cartell gràfic, fet que va provocar la negativa municipal amb el menysteniment de sentir-se dir , si és que es volia fer ric a costa de l’Ajuntament ( sic).

Potser per això recomanaria a la gent del Govern silenci , i principalment respecte , molt de respecte. En Pepe no es pot defensar , però els seus amics sí ho podem fer-ho , principalment tapant la boca a qui ara parla d’estímuls i encara és incapaç de que cultura sigui una de les seves eines de ciutat.
Però això sí, corrent per ser el primer d’una cursa d’apropiacions culturals indegudes , que mai haurien d’haver-se comencat.