diumenge, de març 01, 2009


PEPE RUBIANES

De Nou un cap de setmana en la que un “Pepe” estimat s’allunya per sempre. De nou també per la mateixa causa , un càncer de pulmó.

D’ençà que ho va anunciar, el veia cada tres o quatre setmanes en el meu entorn professional. Seriós , sempre acompanyat d’una dona de la seva edat , aprofitava aquella hora de les dotze tocades , quan afluixa el nombre de clients, per a la seva analítica de control. Seguint el sentit professional mai li vaig dir res al Sr. José Rubianes Alegret , com constava a la fitxa. Com a màxim,un dit polze aixecat en senyal de victòria. Fa temps que no havia coincidit amb ell.Pensava que tot anava millor , però no.

Em quedo dons ara amb el record d’aquest actor impressionant que va contactar amb el públic justament per dir i fer allò que pensava el públic que s’acostava a les seves representacions. Iconoclasta , mal parlat , políticament del tot incorrecte , trobava en la realitat el material per als seus guions , amb aquell punt que feia que hom compartís el seu concepte.

Amb ell vaig riure molt. I vaig reflexionar també molt. Però de tot em quedo amb una actuació del mític “Rubianes solamente” , en el Monumental , i si no vaig errat , en plenes Festes de Les Santes. Ell , sol a l’escenari amb una filera de llums blaves per situar-lo, desgranant un monòleg irrebatible. Vaig xalar com poques vegades , però més ho van fer-ho un grup de iaies que ocupaven els seients del meu darrera. Tot esparverant-se pel que deia i de qui ho deia , crec que per elles va ser un dels dies més meravellosos de la seva vida.

Elles i nosaltres el trobarem a faltar. I molt.

BRUIXOT
Entre els meus sempre he tingut una mica fama de bruixot. M’explicaré, dient que sembla ser que sovint estic en el moment just en l’instant precís. I a més de manera casual.
Encara que jo no hi crec del tot , sí que existeixen un munt de coincidències que fan que alguns vagin més enllà d’aquest concepte de coincidència i apostin per un sisè sentit del que jo no en tinc coneixement veritable.Per aquells que defensen el meu estat de bruixot , aquest divendres varen tenir un nou punt per afegir a l’historial.

Feia molt de temps que tenia un sopar pendent amb els grans periodistes i amics que son en Joan Salicrú i l’Oriol Burgada Les múltiples obligacions ( les seves ) havien anant retardant el mateix fins justament aquest divendres on ens vàrem poder finalment entaular per gaudir d’un sopar memorable , que tots recordarem amb plaer amb el pas del temps.Després va ser moment de la copa de rigor , amb l’alegria de trobar-nos de manera absolutament casual amb la Queralt i l’Elisabeth Solsona de TVM.

Tot certament una coincidència , però en quin moment !!!. La foto d’un mòbil, que caldrà publicar, en dona fe i reflecteix el moment.
Una coincidència que em va fer partícip de la gran notícia del dia , i fer-ho des de dins i amb les reaccions de protagonistes i d’aquells que per dir-ho d’una manera , els pateixen.
Per la meva part , tot dient que m’ho vaig passar molt bé, sols em queda felicitar-los de tot cor , amb el sentiment veritable de que triomfaran abastament en els seus nous reptes.

Que soc críptic?. Potser per alguns , però està clar que com es diu en algun concurs , sols puc llegir fins aquí. Però és qüestió d’hores. El cert és que jo hi vaig ser-hi.
Bruixot?. Ves a saber.

1 comentari:

Anònim ha dit...

més que bruixot, tafanera