CARTELL

Seguim amb el cartell.

Avui llarga conversa amb un conegut que em maleeix els ossos per la que diu és mania meva en intentar saber qui és el protagonista del cartell de Les Santes abans que ningú. Segons ell sempre ho aconsegueixo ( no és veritat , en el cas d’Anson ni ensumar-ho).
Considera ell que aquest trencar el misteri no deixa de ser un fer mal important a les Santes. Jo defenso que el que fa mal és justament el contrari, aquest secretisme , en el jurat , en la forma i manera de la tria. En que mai no sabem el que i el per què , i el que és pitjor , qui ha estat el responsable de la tria i en raó a quins set sous.Tots uns punts que caldria clarificar, però mentre a l'IMAC silenci del més absolut.

I és que cada vegada sovinteja més aquesta crítica al denunciant. Aquest díes he llegit de tot contra Casillas , que si va fer cuento, va exagerar , va provocar..., i en canvi cap crítica a Yeste que com un descerebrat va empenyer amb tot allò que tenia al davant. I el mateix amb el PP i la trama de corrupció, i el PSOE i la financiació, i....

Potser comença a ser moment de que hom torni al seu lloc i a ser responsable d’allò que li pertoca.

PS.- Molt escriure de tot , però ningú parla de la gran qualitat de Mònica Vilert que lamentablement semblava desapareguda de la vida artística mataronina.
Seria de desitjar que aquest cartell fos esperó per retornar al nivell de gran artista que havia assolit. A més a més , amb total unanimitat del món artístic mataroní, el que ja és molt dir.
I és que Mònica Vilert és una excel·lent artista a la que desitjo tota sort.

JOAQUIM BARTRA

Amb tot aquest desgavell d’exposicions , fets i notícies per poc se’ns passa per alt comentar el treball de Joaquim Bartra , el que hauria estat un gran error.

Bartra és un d’aquells homes de la cultura que havent dedicat la seva vida a altres trajectòries , en aquest cas al dret i a la música , quan assoleixen aquells moments en que disposen de més temps , esclaten en tota la seva intensitat aquella afecció , pública o privada , que en realitat era la seva gran passió.

Aquest és el cas de Joaquim Bartra que d’ençà unes temporades quan va fer la seva primera exposició a l’Espai capgròs degut a la perseverància de la seva filla Laura , ens segueix bocabadant a cada mostra , amb els seus dibuixos de to social en el que fa crítica de tot allò que l’envolta i el neguiteja.

Humanista com és , Bartra té en l’home el seu protagonista. A més , el desenvolupament de la seva carrera com advocat li ha permès examinar-lo de tots eles possibles cantons de la seva polièdrica figura , i fa que res li sigui ni estrany ni aliè.

Així , emparentant per un cantó amb els dibuixants del país de començaments de segle passat , i fent costat al l’expressionisme centre-europeu , o al sentit victorià dels gravats anglesos, o a.... , Bartra es dedica a criticar a tort i dret , tot caricaturitzant-los , als elements de tota mena que ens envolten.

A vegades ho fa dolçament , en altres amb cinisme i malla llet, alguna és la vegada que apunta a una certa acidesa de la situació, i en altres és,,,,, , però sempre mantenint aquest diàleg fructífer de l’home pensador que creu en aquesta manera de crítica com el millor mètode per denunciar els defectes , problemes i situacions a la que ens porten aquells que d’una o altra manera ens dirigeixen la vida.

Una exposició aquesta que cal mirar amb ulls ben oberts i observar deturadament. En ella hi ha més lliçons de vida i humanisme que en molts dels actes i conferències que ens ofereixen els prohoms.
Però queda clar , en Pim Bartra n’és un d’ells, I a més , ho és amb saviesa.
Felicitats.

Ateneu Laietana. Àmbit Zero, Fins el 29 de març.

PAPA

Valgui com mai el fàcil joc de paraules. En Benet no és un papa , és una Pepa.
Les seves declaracions a Àfrica , i amb el preservatiu per bandera , son molt més que un error , és un alegat contra la raó , la lògica i el que és pitjor , la ciència.
Que trist ha de ser sentir-se catòlic i tenir com a comandaments ( bisbes i papa) gent tant menyspreable.

Per quan la revolta ?.