EL SENYOR ESTRANY

A Mataró quan es parla del Sr. Estrany, es parla de Rafael Estrany del que enguany es commemora el 50 aniversari de la seva mort. A més de ser un dels grans artistes que ha donat la ciutat va ser home cabdal en la conservació i recuperació el seu patrimoni , ser el pal de paller del que ara coneixem com a Museu de Mataró , al que va saber guarnir amb diverses peces que podríem dir de “procedència dubtosa” , és a dir arrambades del palau de Montjuïc on estaven dipositades després de les incautacions de l’acabar la Guerra.

Però amb el pas del temps potser comença a ser hora que la gent de la ciutat i en especial la de l’art , canviem d’apel·lació i atorguem el títol de Senyor al seu fill Santi Estrany que tant ha fet per l’art , els artistes i la ciutadania en general de la ciutat , sense rebre cap mena de reconeixement públic.

Si hem de definir a Santi Estrany a bon segur que encertarem que és l ha estat un home recte. Quasi tan recte com la seva pintura. En l’art , en l’ensenyament , en el paper que va dur a terme en el Museu , en especial en el que pertoca a la seva política expositiva i de promoció dels joves artistes . Lloc ( el Museu ) del que va ser expulsat amb caixes destemperades per l’enveja d’un director nouvingut i inepte , que no cal ni anomenar . En la ciutat ,amb el seu paper en l’impacte visual de la mateixa amb els seus esgrafiats , o en la comissió del Nomenclàtor , la del Patrimoni , i en totes aquelles altres col·laboracions que li han estat demanades.

Ara aquest home recte , el Senyor Santi Estrany exposa a l’espai capgròs , ho fa sota el títol de “Mataró vist per Santi Estrany” i ens apropa amb la seva peculiar estructura artística compositiva a diferents indrets de la ciutat , amb especial atenció i cura vers la basílica de Sta Maria amb motiu de la celebracions del seu mil·lenari.

Amb la proporció àurea com eix motriu , Estrany desgrana la seva sensibilitat formal i cromàtica , en una temàtica que li és propera i estimada i en una aposta que el deixa content . Sota l’espaial concepte de l’artista , aquells indrets de tots coneguts a, agafen nova volada i esperit , presentant-se als nostres ulls en una mirada diferent i a bon segur molt més atractiva.

De les peces presentades jo en destacaria aquelles que s’allunyen del rigor més formal de la mirada frontal, l’habitual en l’autor , i apostaria per aquelles de perspectives més complexes i molt més atractives que ens donen un altra punt de vista ben especial , però alhora del tot plaent, a aquests indrets tan propis i que en certa manera tots ens hem fet nostres en la seva peculiaritat.

Una exposició aquesta de Estrany que es mira i es gaudeix amb tot plaer i que demostra perfectament que per això de la creació artística l’edat res hi te a veure i sí la capacitat i el saber , elements ambdós dels que està curull aquesta gran home i aquest bon artista que n’és en Santi Estrany.
Per amí, el Sr. Estrany.

BARTRA / de ANTONIO

Parlant d’edat bo és fer esment de l’èxit absolut que està tenint l’exposició de Joaquim Bartra a l’àmbit Zero de l’Ateneu.

Molts son els que n’han parlat en els seus comentaris públics , i en tots ells al costat de la sorpresa , més gran o relativa del seu fer , s’han desfet en merescuts elogis per la capacitat creativa que en la forma adquireix un nivell de dibuixant d’alta volada, i en el fons la d’un crític punyent de la societat que li ha tocat viure.

Vaig tenir el plaer de presentar aquesta exposició ,- en el catàleg i en l’acte inaugural -, així com en alguna part en soc culpable de la seva activitat artística pública ja que vaig esperonar i proposar la seva primera exposició al capgròs. Però està clar que això no és cap mèrit. Hom amb una mica de sensibilitat , que hagués tingut en les seves mans els seus treballs , hauria fet el mateix.

Joaquim Bartra demostra també la permanència de l’art i la cultura quan el cap està tan ben moblat i les mans son tan àgils com les seves. Felicitats.

De Antonio ha fet un impasse de la seva estada a Dubai per presentar una petita mostra al Centre Cívic Dalt de Vila de Badalona. . Un espai amable i atractiu , ben disposat com a sala d’exposicions , no com en el cas de la nostra ciutat , en que no hi ha i un sol Centre Cívic en el que es puguin fer exposicions amb unes mínimes condicions favorables.

De Antonio ha titulat la seva mostra “Formes de Vida. Evidències” , presentat un recull d’obres en la seva majoria de gran format , en el que l’home n’és el protagonista. No tan sols un protagonisme físic ja que la figura masculina domina l’exposició, ans també la lectura interior de l’home amb les sevs passions , la seva interioritat , arribant a la nuesa del gest personal amb un parell de peces de caire orientalitzant que en son acurat contrapunt.

De nou de Antonio demostra el seu domini i la seva capacitat tècnica , amb un treball que cerca en part l’impacte de la provocació, però que en realitat disposa d’una lectura subjacent molt més atractiva i a la que hauria de posar en més evidència.

CÀRRECS MUNICIPALS

La dimissió de Pena , fora de tot el de particular que significa , hauria de fer pensar a aquells que tenen el poder que alguna cosa deu passar en l’administració municipal quan el degoteig de dimissió de càrrecs és constant.

No els tinc apuntats , i a més he de reconèixer que em perdo del tot en el bat-i-bull que significa l’organigrama municipal, els seus càrrecs , els que son de confiança o no , els que son places de propietat , els funcionarials , els que estan en comissió de servei , els.....
Sigui com sigui , responsables de Promoció Econòmica , del Tecnocampus , de la Universitat , de Cultura , de la Policia , ben aviat es farà pública la dimissió de la cap de la regiduria de Joventut i Dona per incompatibilitat manifesta i menysteniment de les seves capacitats ,.....

Encara no hem arribat a la meitat del mandat i els pilars de l’administració han anat desapareixent , no gaire contents de con anaven les coses.
Un seguici de dimissions que hauria de fer reflexionar d’alguna manera a algú , i no quedar-se amb el cofoïsme actual del be que ho estem fent , del guapos que som , i de com arrasarem en les properes.