Avui era un dia en que calia ser Déu per a poder-se partir. Enric Aromí feia una interessant xerrada al Càntir al voltant de la seva creació i “evolució” , en Perecoll dissertava a Ca l’Arenas al voltant de la seva trajectòria i Santi Estrany inaugurava a l’espai Capgròs.

Motius professionals em dictaven la tria i per tant he pogut gaudir d’aquest Mataró vist i analitzat per la personal capacitat creativa d’aquest “jove” artista que és en Santi. Una exposició en la seva línia , que recomano amb tot plaer ja que està dedicada en general a la ciutat i en particular a Sta Maria. Un exposició del tot recomanable , amb especial atenció a les obres que escapen de la visió plana i frontal per cercar unes més que atractives perspectives inverses.

Però el tema d’avui està ben clar:

QUI MANARÀ A L’IMAC ? .

El reconeixement públic de la dimissió de Pena com a Director de l’IMAC ha obert la caixa de les travesses per veure a veiam si hi ha algú que encerti qui el pot substituir . De moment sembla que hi ha boira baixa i ningú gosa apostar per cap candidat , encara que segons ens ha arribat i hem pogut constatar en veus d’aquelles que es diuen “ben informades” , és possible que de moment Pena no sigui substituït per ningú.

La raó és senzilla. A l’IMAC està prevista la plaça del que podríem definir com “Cap d’Acció Cultural” , plaça que està pressupostada i que correspon a un càrrec de promoció interna. És una plaça que fa uns anys va estar ocupada , si la memòria no em traeix, per un tal Oriol, que va durar quatre dies i que va sortir escopetejat cansat de que les tècniques que teòricament estaven a les seves ordres , boicotegessin la seva tasca i li fessin el llit de manera continuada.
Ara es vol cobrir la mateixa i Gisel Noè ha decidit presentar la seva candidatura que segons sembla serà la única i per tant ascendirà en l’ordre de comandament de l’IMAC convertint-se en el veritable gran poder tècnic i funcionarial.

Aquest fet comportaria la seva substitució de tècnica d’arts visuals per una persona afí i de caire del tot continuista , mentre que de moment la plaça de Director de l’IMAC quedaria vacant, en una decisió que ara es vendria com estalvi en temps de crisi , però que segons sembla seria una mesura de precaució ja que si el tema finançament esclata i s’endú el tripartit per davant , aquesta plaça estaria destinada a una persona de la comarca , que actualment ocupa espai de confiança a Cultura de la Generalitat , i que segons sembla és la mateixa que va dir que no quan se li proposà aquest càrrec al començament del mandat, - intel·ligentment llavors va preferir seguir a la Generalitat -, però que de quedar-se a l’atur , se “sacrificaria” acceptant el lloc de Director de l’IMAC.

És a dir , la dimissió de Pena provoca un important daltabaix que incideix de manera directa en l’art mataroní. Una notícia que si per un costat és molt bona , - el fet de que directament Noè no estigui al front de les Arts Plàstiques és per fer esclatar coets - , per l’altra la postura continuista i la seva elevació en l’satff municipal segueix pronosticant els pitjors núvols negres per tot aquell art que no s’anomena com “contemporani”.

EMPATX DE CONTEMPORANIS.

Aquest cap de setmana semblava que sortosament s’acabaven les dues patètiques mostres de Glòria Safont-Tria i de Tanit Plana a Ca l'Arenas. Dons vet aquí que no. En la programació d’aquest mes ens trobem amb la sorpresa de que ambdues mostres es mantenen fins el 17 de maig ( tela marinera ) mentre que desapareix de la programació Núria Alberch, que ja fa temps va renunciar a l’exposició , el que alhora demostra el poc fons d’armari d’aquest tan lloat Can Xalant , incapaç ni tan sols de tapar un petit forat de tal índole.

I com que si no vols caldo, dues tasses a Can Palauet i quan s’acabi la “fantasma” exposició actual de la col·lecció municipal de Reua , en Martí Anson presentarà el material documental de la seva “actuació” en el marc de la Biennal de Santa Fe , on va presentar el treball “Martí i la fàbrica de farina” amb can Fàbregas com a protagonista.

Certament hi ha per dir allò de “quins collons “, però hi ha més. Per exemple a partir de demà mateix una de les sales de Can Palauet queda inutilitzada per que la gent de Can Xalant disposi d’ella . Evidentment ningú sap el que , el com i el per què.

Algú de l’Imac , el teòric delegat per part dels artistes ( Ferran Rodríguez) , els membres escollits pel meu partit (Xesco Gomar i Anna Bruguera) o fins i tot Ivan Pera ( sots director de tot) , ens podeu fer cinc cèntims de tot això?.

Els ciutadans us ho agrairem , vist el secretisme absolut amb el que es manega un IMAC que cada vegada fa més tuf .