RECORDS


De la mà d’en Perecoll m’arriba aquesta emocionant fotografia que encapçala amb tot honor aquest post. Com fàcil és observar el lloc és l’Estadi Olímpic de Montjuïc , actualment Lluís Companys. El dia és aquell en que oficialment en Pepe Novellas va ser anomenat i presentat com “artista olímpic”. L’espai el que llavors s’anomenava “Galeria Olímpica”. Els protagonistes , fàcils d’endevinar , amb les excepcions de dos grans amics de Novellas, però allunyats del mon artístic.

Una fotografia que m’ha portat a mi i estic segur que a tots aquells que vàrem viure aquells moments , un munt de potents records i davant la qual sobren totes les paraules.
D’això en fa ja 17 anys.

REFLEXIONS INFORMATIVES

En aquests dies han estat moltes les vegades en les que se m’ha demanat la col·laboració per parlar de Pepe Novellas. He respost a totes elles i he intentat oferir la imatge de la millor realitat artística del pintor i amic , però el cert és que he quedat bocabadat del nul coneixement i de la nul·la informació que es tenia d’un artista tan important.

Si a nivell de país la cobertura va ser bona , encapçalada per Josep M.Cadena que inclòs va voler acompanyar a l’amic en el funeral , amb Catalunya Ràdio i altres mitjans , és del tot lamentable veure que a nivell local setmanaris de gran tirada i lectura no disposaven de cap fotografia de l’artista i van haver-la de demanar a la competència, que televisions amb pressupost per un tub es dediquessin a robar , i l’expressió és del tot correcte , imatges de “Capgròs,com” per il·lustrar els seus comentaris o copiar fil per randa els articles personalitzats del seu articulista Vern Bueno.
Però el pitjor és que tot era degut a que ningú sabia res de Novellas i el consistori , en forma d’IMAC , tampoc els hi oferia cap resposta ja que no la tenen.

Fa molt de temps que estem lluitant per aconseguir un fitxer actualitzat d’artistes locals. Aquest era un dels grans valors del Fons d’Art , una documentació curricular que permetria a qualsevol aprofundir en la realitat documental dels artistes de casa.
Però no va interessar. Potser la raó és que Ca l’Arenas havia de disposar d’un punt d’informació que donés resposta a aquesta necessitat d’informació. Estava previst per la seva inauguració, han passat quasi tres anys i el més calent està a l’aigüera ja que encara no s’ha demanat aquesta informació bàsica a cap artista mataroní.

Potser per això hom, en parlar de Pepe Novellas s’entestava en parlar tan sols de la seva escultura de Machado i de l’artista olímpic , - dues anècdotes en la seva trajectòria - , i ningú en sabia res més. Era tasca de l’IMAC realitzar una mínima i correcta informació al menys per els seus mitjans informatius ( Mataró Ràdio i Maresme Digital ) que van ser en el cas de Maresme Digital , patètics en el coneixement , misèrrims en la informació, i inútils totals en la selecció de talls de veu, al menys en el que a mi es refereix , el que ha demostrat el que tots sabem , el menyspreu per la cultura en aquest mitjà dedicat tan sols a la lloança política del poder.
Tot per no parlar del mínim pòsit del que disposa la ciutat a la mort d’un artista tan important.

Si un artista de la vàlua contrastada de Novellas , mor i ni la ciutat disposa de peces representatives del seu bon fer i no té ni tan sols coneixemnt de la seva trajectòria, potser és el moment de dir ben clar i ben alt que les coses s’estan fent molt malament.
I sí és així potser seria millor posar fil a l’agulla en començar a arrenjar el tema ,i no dedicar-se a penjar-se medalles per veure qui és el primer que demana un carrer amb el seu nom.

Treballar pel coneixement de l’art i els artistes locals , és a dir el que no fa el nostre Ajuntament , és el llegat que potser hauríem de deixar davant la postura d’un artista que ha tingut i s’ha sentit sempre ciutadà d’aquesta injusta ciutat per als seus creadors i que porta per nom , Mataró.