Bona notícia artística és el retorn expositiu de Raúl Capitani amb la seva interpretació pictòrica de la “Última Oda a Barcelona”. Va inaugurar el passat dissabte a la Lolet Comas de la mà de la presentació de Josep Mª Cadena. El que segueix és la crítica que apareixerà al capgròs.com

ODA A BARCELONA

Raúl Capitani retorna a la vibrant acció expositiva tot presentant a la galeria Lolet Comas la seva interpretació pictòrica del llibre “Última Oda a Barcelona” amb poemes de Lluís Calvo i Jordi Valls.

Per a Capitani, els poetes , o potser millor dit la poesia , ha estat sempre un eficient fonament amb el que desenvolupar el seu pensament artístic. Determinats poemaris han servit de bastida pràctica i eficaç per que l’artista pugui desgranar la seva peculiaritat. Començant pels clàssics , amb Espriu , Garcia Lorca , Miguel Hernández i d’altres fins acabar amb els novíssims d’avui mateix com és aquesta “Última Oda a Barcelona” que ens ofereix una visió més marginal, més de barri, més personal i de carrer, fora del glamour i del disseny , d’una ciutat viva i palpitant.

Una visió que s’acomoda a la perfecció amb l’artista ja que potser és la més escaient per aconseguir que aprofundeixi en el seu expressionisme més intens , concepte artístic en el que Capitani es mou més a gust i en el que aconsegueix els millors resultats.

Potser per això ens retrobem amb un Capitani rejovenit en la forma i en el concepte. Com si es tractés de trenta anys enrera , recent arribat de la seva Argentina natal, ens retorna a aquells gravats colpidors de traç perfecte i formes incisives que marquen uns neguits que van més enllà de les imatges. Igualment es recuperen les seves obres acolorides de tècnica mixta , per la que passegen personatges viscuts amb l’olor més del fracàs i del desengany que no pas com protagonistes reeixits en un mon en que la sortida sempre és difícil.

El protagonisme de Capitani recau sempre en el ser humà , però mirat sempre més enllà de la façana formal. Aquí de nou aconsegueix ser incisiu , punyent , desgarrat , però mantenint sempre un cert to de melangia , de desencís , de perdedor que tant be s’escau a la seva manera de treballar i al concepte general de l’obra.

Per això desentonen en el conjunt de l’exposició un bon grapat de peces d’aire més amable , menys compromès , com si d’una concessió comercial es tractés. Però queda clar que el punt del foc de l’artista no és aquest i queden reduïdes a l’anècdota , no aconseguint de cap manera cridar l’atenció de l’espectador i desmillorant el notable to general de l’exposició.

Un Capitani que amb aquesta mostra sembla renovar el seu compromís social mai caducat. Amb força, intensitat i capacitat , segueix demostrant que quan parla el seu llenguatge , el de l’expressionisme més actiu i intens , és un mestre al que sempre cal escoltar.

Raúl Capitani. “Última Oda a Barcelona”
Galeria Lolet Comas , fins el 18 d’Abril de 2009

(Les imatges no corresponen a aquesta exposició)