ARCO 09

Arco 09 que acaba d’obrir les seves portes servirà per visualitzar de manera molt important l’estat de la qüestió de l’art d’avui en dia , en especial d’aquest segment anomenat “contemporani” , en l’entorn propi de la crisi en la que estem immersos. ARCO , l’única fira del món en que hi son presents més col·leccionistes institucionals que no pas particulars , marcarà clarament un camí que a priori no s’albira pas molt positiu.

No fa falta ser analista molt expert per esbrinar que bona part de la pujada de l’art contemporani en el nostre entorn ha estat en el fet autonòmic. Aquest desig una mica de poble de ser més que el veí, va encetar una boja carrera de Museus / Centres d’Art Contemporanis de.... ( i aquí cal posar el nom de l’Autonomia corresponent) .

Uns espais que una vegada establerts , òbviament en un edifici singular i a ser possible amb arquitecte amb pedegree , calia omplir i a ser possible amb quotes ben clares : Les “figures” autonòmiques , quatre pinzellades de la resta de l’estat ,i com a cireretes del pastís i per que hom veiés que tenien nivell , quatre firmes de nivell internacional.

Seguint el mateix tarannà que havien realitzat amb èxit en els esports minoritaris ( Ciudad Real i el handbol , Teruel i el volei , Segovia i el futbol-sala...) han aparegut espais , mostres i col·leccions que ara es veuran estroncades ja que la situació no està per moltes bajanades.

A més , la competència és brutal. A Barcelona per exemple , mentre que Meireles vol sorprendre en el MACBA , es troba assetjat amb exposicions tan importants com Mir ( Caixafòrum) , Sorolla (MNAC) , Mompou ( La Pedrera) , Ràfols ( Joan Prats) o Viladecans ( Cercle de Lectors) . I a Madrid , Bacon ( El Prado) , l’art i les ombres ( Thyssen i Cajamadrid) .
Massa i forta competència , però és clar que Bacon , Ràfols i Viladecans son del tot contemporanis i amb un nivell de qualitat absolutament aclaparador.

Estat parell és el que trobem a Mataró. Comabella i Codina-Esteve son molt més contemporanis que no pas el seguit d’aprenentets a qui han regalat Ca L’Arenas. Però demanin explicacions a l’IMAC i es sorprendrà de la resposta.

El cert és que fa anys Mataró estava representada a ARCO amb galeria ( Tertre) i artistes ( Novellas, Jordà , Perecoll...), Avui de galeria ni parlar-ne , i dels artistes promocionats per aquest monstre sense cap ni senderi que n’és Can Xalant, res de res.
Certament que poques i petites alforges es precisaven per aquest viatge.