MONUMENT

Ahir va ser notícia a totes les televisions i avui ho és a la premsa. El monument dedicat a José Antonio , situat a la confluència entre les Avingudes de Sarrià i Tarradellas de Bareclona , va començar a ser enderrocat , despareixent així el darrer monument dedicat al franquisme que es trobava a la ciutat.

El fet a bon segur no seria per a nosaltres res més que anecdòtic i un pas més en la justa recuperació de la memòria històrica i en la més que necessària desaparició , que ja va essent hora , de la totalitat del símbols franquistes de la nostra capital i de la resta de l’Estat. Però en aquest cas el fet té un afegit mataroní que no cal oblidar ja que els seus autors varen ser l’arquitecte ja desaparegut en Jordi Estrany, - fill del pintor Rafael Estrany i germà del també artista Santi -, i l’escultor Jordi Puiggalí que va ser l’encarregat de dur a terme el baix relleu escultòric del conjunt.

Justament ha estat Puiggalí el “culpable” de l’endarreriment de l’enderroc ja que apel·lant a la llei de protecció intel·lectual va demanar la conservació d’aquest baix relleu , fet que ha començat avui mateix amb l’extreta de les diferents peces.

Estrany i Puiggalí varen guanyar el concurs realitzat en el mandat de l’alcalde Simarro , amb decisió final al juliol de 1959 quan ja era alcalde José Mª de Porcioles. Aquest va fer efectiu el monument , però no va ser inaugurat fins el 29 d’Octubre de 1964 que s’acomplien els 30 anys de la Fundació de la Falange , partit creat per José Aantonio. En la transició va ser l’acalde Socías qui va voler eliminar el monument ja que era lloc de trobada de les forces ultradetanes, però va ser l’Alcalde Narcís Serra qui va convertir en “laic” el monument amb la desaparició dels símbols falangistes ( el jou i les fletxes ) que en ell s’hi trobaven.

El monument s’estructurava en base a un petit llac ajardinat en el que es dipositaven dues peces arquitectòniques , una vertical de marbre negre , i una horitzontal amb un fris de baixos relleus en el que Puiggalí seguint l’estètica franquista reflectia diversos oficis i professions.
Era un monument no habitual en aquest tipus d’homenatges polítics ja que no deixava de ser un element polivalent que tant podia servir per un recordatori com per un altra , com ho demostra el fet de la seva pervivència una vegada eliminats els senyals d’identitat del personatge a qui es dedicava l’homenatge.

Un altra element curiós per la seva diferenciació dels habituals, en la petita història de monuments franquistes amb protagonistes mataronins , que té en l’escultura dinamitada de Manuel Cusachs dedicada “ a los caidos” un altra gran exemple.

Clar que totes les justes consideracions que puguem fer en aquesta casos , seran de difícil aplicació en l’estàtua dedicada al general creador de l’escola de Talarn de la que n’és autor el mateix Puiggalí , que per altra part té diverses obres en la nostra ciutat , en espacial de caire religiós.