A LA FOGUERA. JOSEP ARAGONÈS

Fa unes poques temporades i amb el Sant Lluc en plenitud , l’entitat gaudia de tres espais expositius sàviament distribuïts. En el graó més alt la sala del Col·legi d’Aparelladors amb exposicions d’alt nivell , a continuació la sala de la Presó amb aquells que podríem qualificar com aspirants i finalment la sala del Casal dedicada al nivell que hauríem de definir com “afeccionats”.

La mort de Can Minguell i la reubicació del taller de dibuix  de l’associació provoca una desubicació dels espais i mentre que la sala del Col·legi d’Aparelladors segueix en el seu to ( espero poder dir això en quatre dies ) la sala de la Presó ha esdevingut en un espai container en el que val tot , exposicions de nivell, de joves amb futur, d’autors que lluitant intenten aconseguir personalitat pròpia , però també apareixen aquells autors als que és difícil fins i tot qualificar-los com a pintors, com és el cas que ens ocupa amb el protagonisme de Josep Aragonès.

“Si els paquets de tabac porten un rètol ben evident en que indica que fumar mata hi ha exposicions que haurien , de manera obligatòria , posar a la seva entrada un rètol semblant indicant que visitar aquella exposició pot afectar de manera ben evident al gust , la sensibilitat i al concepte del bon art que tingui el visitant.

Una d’aquestes exposicions hauria de ser la que s’ha inaugurat avui mateix a l’espai de La Presó sota la signatura de Josep Aragonès. Feia anys que no veia una exposició tan horrible i dolenta realitzada per un pintor amb un bon grapat d’anys de pràctica. Una exposició esfereïdora que pot provocar en el bon gust de l’afeccionat lesions importants.

Malgrat això i prenent tota mena de prevencions seria ben convenient que tots els creadors afeccionats la visitessin. Després de la visita haurien obtingut una lliçó difícilment abastable en una sola sesió. Aquella que els indicaria el que mai han de fer si volen ser simplement pintors.

Una exposició que és un veritable mal son per aquells que estimem d’una o altre manera l’art”.

Aquestes frases varen ser realitzades de manera directa al fb després d’abandonar l’exposició però ara , amb el repòs i la reflexió pertinent,  podrien haver variat però no és així. Cada vegada que repasso in mente l’exposició més lamentable la trobo.

Potser diran vostès en veure les imatges o en visitar l’exposició que no n’hi per a tant , que evidentment és dolenta però que amb benvolença ... I jo penso que no. Hi ha exposicions més dolentes, és cert. Son les dels aprenents, dels que estan en les beceroles, dels afeccionats .., però els autors saben molt bé on estan, i no pretenen enganyar a ningú, però aquest no és el cas que avui ens ocupa.

Amb un bon grapat d’anys a les seves esquenes el presentat per Aragonès és del tot inacceptable i més quan juga amb aires de grandeur amb presentació professional i amagant en l’espera d’unes autoritats que lògicament mai arribaran.

I l’engany és el fonament de la pintura d’Aragonés. Engany en el color que vol ser fauvista i és simplement desequilibrat, sense cap mena de solta ni volta que l’aguanti. Engany en els conceptes bàsics , sempre trufats de mentides escrostonades que demostres clarament el seu baix nivell tècnic.  Engany en un desig de modernitat quan es tracta d’una concepció de manual i dels dolents. Però principalment engany en un projecte de pintura que no s’aguanta per enlloc amb unes deficiències tècniques esfereïdores i unes deficiències estructurals encara pitjors Això sí, vestides com de festa en l’afany de ser el millor dels trilers.

Per això exposicions com aquestes son tan perilloses. Jo diria que les que més. I ho dic ja que en el desinformat l’aparença influeix, i en això de les parences Aragonès n’és un mestre. Unes aparences que de tan sol escatar-les fan aparèixer la vulgaritat d’un pintor que gosa dir-se artista.

Una exposició , aquesta que comentem, que mai hauria d’haver-se produït. Entenem perfectament les obligacions de l’associació però relliscades com aquesta serveixen per tirar en terra tota una tasca d’anys. Una tasca molt superior al baixíssim nivell d’un autor al que no podem qualificar com artista , en Josep Aragonès. Una exposició que si ens acostessim a l'estiu podria anar en blog a la foguera. No significaria cap pèrdua , ans el contrari.

Josep Aragonès , un pintor per oblidar.

(Les imatges poden no pertànyer a l'exposició)