JOAN MORA I QUIM FERNÀNDEZ. CAL SALVAR LA PLÀSTICA A MATARÓ !!!

Es diu que Mataró és la ciutat de Catalunya amb més artistes per m2. Així, al bon grapat de professionals i semi-professionals que conreen la plàstica s’han d’afegir la munió d’afeccionats que fa que per ex. la col·lectiva de Sant Lluc aplegui en cada edició a un bon centenar d’aspirants a penjar la seva obra en la mateixa.

Curiosament però a aquest gran nombre de creadors correspon una xifra d’espais expositius que si fins ara era minsa i feia pampalluguejar el carbassa de la llum d’alarma , des d’ara mateix hem de dir que aquesta presenta el vermell més intens indicatiu d’un perill greu que podria convertir a la ciutat en un espai orfe d’espais expositius.

Si fem vol ras  per les realitats expositives a Mataró ens trobarem que  sense cap galeria professional, els espais expositius que podríem considerar no institucionals  son solament l’espai capgròs, situat com tots sabem en el hall de l’editora de la revista del mateix nom i amb unes condicions que no son les òptimes per a un espai expositiu , i les sales d’exposicions que dirigeix l’Associació Sant Lluc  com ho son la sala de la seu del Col·legi d’Aparelladors i la de la seva seu a La Presó. Una sala , la primera , amb unes bones condicions mentre que la segona és una sala de les que s’han de considerar com “de recolzament” per a exposicions de menor qualitat. Tres espais que cal remarcar que es mantenen per el desig i la il·lusió d’una associació i un empresari i subjectes per tan a les circumstàncies associatives i professionals.

Però si aquesta perspectiva és trista , no per l’esforç i la qualitat i sí per el número, el tema esdevé desolador quan parlem dels espais públics i institucionals

La Fundació Iluro , hereva de la desapareguda Fundació Laietana , disposa dels espais expositius de l’Ateneu . Uns espais expositius amb la planta Zero que ocupa la planta baixa  i les dues sales superiors, espais que permeten la més ample diversificació de l’oferta. Una oferta essencialment expositiva que va ser punt important en la història de l’entitat i per la que han passat els més importants artistes mataronins i una bona selecció d’artistes del país.

Segons ens han declarat membres del patronat de la Fundació , la programació està tancada fins el 2016 i no està prevista cap exposició plàstica ni a nivell individual ni de petit grup. El tema plàstic sols estarà present amb les mostres més de caire institucional com alguna del Fons , la Torres García o la Sant Lluc. Serà a partir del 2016 quan es plantejarà la idoneïtat o no de mantenir una temporada expositiva regular, però sigui com sigui les exposicions dels artistes que vulguin accedir a aquestes sales seran de pagament per part de l’artista , degut a les finances de la Fundació.

Si anem als espais municipals ens trobem amb un Museu dedicat a mostres històriques i en el que no està previst cap mena d’exposició plàstica , un Ca l’Arenas amb el cicle actual que comporta fins a l’octubre del 2016 , sense cap mena d’exposició plàstica per els artistes plàstics mataronins , no així per els artistes “contemporanis” que si tenen reserva d’espai i amb producció pagada per la casa.

Finalment Can Palauet que porta ja deu temporada sense que cap artista plàstic mataroní pugui exposar en l’indret, circumstància que no succeeix amb els artistes locals contemporanis que exposen de manera permanent i continuada. ( Les dues úniques exposicions d’artistes plàstics mataronins han estat en mostres d’homenatge dedicats a Santi Estrany i Pepe Novellas ) . Una tendència que amb les previsions del MAC ens porta a que en seran moltes més.


Amb totes aquestes circumstàncies resulta que a Mataró un artista plàstic , local o forà, no té cap possibilitat de realitzar una exposició fins l’any 2016. És a dir que Mataró està condemnada a no poder veure cap exposició dels seus artistes importants en els propers dos anys.

I això és inadmissible. Els artistes mataronins s’esforcen , exposen contínuament per arreu i porten sempre el nom de la seva ciutat al darrera , a la que honoren i alhora publiciten. Però és lògic que de tant en tant , cada x anys , vulguin presentar el seu art en l’ambient vivencial més proper. Dons no ho poden fer-ho per que els que manen no els tenen ni entre les seves prioritats ni en la morralla que serveix per arrodonir temporades.

Aquest divendres a l’espai capgròs hi ha una interessant exposició de la que en parlarem demà. Els protagonistes : Alís, Codina , Cusachs , Duran , Jordà, Parés i Perecoll. Pocs dubtes de que es tracta d’una selecció dels millors artistes mataronins . Dons be:

Albert Alís i Parés no han exposat en cap sala municipal. A Ricard Jordà i Marta Duran els hi va ser negat el Museu de Mataró per celebrar els 50 i 30 anys respectivament , de la seva activitat expositiva. Perecoll, Duran, Codina i Jordà , sí van exposar a Can Palauet ( en el temps de Remigio Herrero com regidor de cultura ) però en el segle passat. Cusachs si que ha exposat recentment en el Museu però per una raó ben especial com ho ha estat l’any Espriu.

( Per a llepafils cal dir que no es poden considerar exposicions les col·laboracions amb Ca l’Arenas per part de Perecoll ( una sola obra ), Josep M. Codina ( tres obres d’èpoques anteriors) i Marta Duran (menys de mitja dotzena d’obres )

Si els grans artistes no poden presentar el seu bon fer a la ciutat, quines seran les possibilitats d’aquest important grup de creadors que vorejant els quaranta tenen prou qualitat i èxit com els casos de Marc Prat , Alberto Romero, Jordi Prat Pons , Pol Codina etc.?

Si a més tenim en compte que no és possible de cap de les maneres poder gaudir del fer dels grans artistes ja desapareguts i de qualsevol mena de mirada enrera que vulguem fer , haurem de convenir que la plàstica a Mataró està a punt d’entrar en estat de coma per manca d’alimentació comunicativa que és la que s’obté en museus, col·leccions i exposicions.

No pot ser que després de la presentació el passat dissabte del MAC amb totes les nebuloses que l’envolten , l’executiu i Cultura passin de llarg davant un problema cultural tan greu.

Calen respostes i calen ja. Crec que és obligat per part del Govern municipal iniciar unes converses amb el món de l’art per intentar crear els recursos adients per solventar aquest buit . No seria just ni en l’equitatiu ciutadà , ni en el que pertoca al concepte qualitatiu que es mantingués aquesta primacia absoluta vers un camp determinat de creació, mentre que s’abandona a la seva sort a aquella part que més ofereix i més dona als ciutadans. No seria just ni per els artistes ni per els ciutadans.

Ara és l’hora de les actuacions. Totes aquelles paraules que vostès Sr. Joan Mora i Sr. Joaquim Fernàndez , han dit en diverses inauguracions remarcant la importància de l’art i els artistes, tant per a la ciutat com per a la cultura en general, s’han de fer efectives.

La llum està del tot vermella i la reserva s’esgota. Recordem: Cap sala institucional ( municipal i Fundació Iluro ) oferirà cap exposició d’un artista plàstic fins ben iniciat el 2016.  

La situació és greu i calen actuacions ràpides. Hi seran?. Per el bé de tots , esperem-ho.