DAVID BOTE. CANDIDAT A L’OPOSICIÓ?

S’han acabat les primàries al PSC de Mataró i han guanyat els que havien de guanyar , faltaria més. David Bote , únic candidat , ha assolit esser anomenat cap de llista per a les properes eleccions municipals. I vull deixar ben clar el meu pensament actual. David Bote , al que conec i aprecio, és el nou cap de llista del PSc ( o hem de dir PSOE ) per a les municipals, però de cap de les maneres és candidat a l’alcaldia i sí ,com a màxim, a cap de l’oposició.

M’agrada la idea de “primàries”. Penso que és l’única manera de poder guanyar a l’aparell del partit, malgrat les múltiples trampes que fa i farà per aconseguir que el guanyador de les mateixes sigui el candidat in pectore. En alguns llocs es juga net , dintre del que cap. A Barcelona per ex, on des del primer moment s’ha clarificat exigències i forma de votació , definint-la com a pública per a tothom , pagant dos euros i signant un compromís de pensament.

En aquest joc estan el candidats i de moment de manera més que correcte menys l’oficialista Collboni que s’ha passat tres pobles amb J.Martí. Per cert , que collons fa Collboni com a representant del PSc?. Qui en la zona privada comparteix vida i guanys amb qui denigra a molts col·lectius , en especial a la dona , amb repugnants programes televisius com la nissaga dels “Sálvame” , hauria d’estar incapacitat per defensar en la zona pública , la política d’igualtat d’un partit seriós com el hauria de ser el PSc. Parlar en aquest cas de diferenciar vida pública i privada és una fal·làcia absoluta.

Però tornem a Mataró. Mentre Bote fa un ridícul paripé de transparències , declaració de renda inclosa, el PSc local en fa una explícita demostració del que no és transparència, no explicant enlloc com funcionen les primàries. Així en el seu web no apareix el reglament de les mateixes fins que el que això escriu ho denuncia en les xarxes socials. Llavors ( 13 de març) es penja el reglament, quan ja fa dos dies que Bote ha presentat les seves credencials (amb Xavier Amor de testimoni) i 24 hores d’ençà el seu primer acte de recollida de signatures en seu del partit.

És a dir , no fem públic el reglament fins que el “nostre escollit” no hagi agafat avantatge en la recollida , i a més a més i per el que pugui ser , no sigui que Baron vistes les nostres malifetes es repensi , seguim sense dir si en cas de que siguin necessàries votacions , aquestes es faran sols de portes endins o obertes a la ciutadania , que és justament l’esprit de les primàries.

Com és possible que l’executiva faci trampes tan barroeres?. L’explicació és ben fàcil: Cal que Baron no pugui guanyar de cap de les maneres. Així ens guardem l’as sota la màniga. Si Baron es presenta, votacions  “ a porta tancada” , que allà l’apallissem. Si hi ha candidats i son de la corda , a portes obertes que fa el demòcrata.

Per això és un pèssim començament per Bote  al que considero honrat a carta cabal i a qui no afavoreix en res el tripijoc dels seus “amics”. de candidatura. Uns amics capaços de fer que Xavi Amor estigui present en el moment de les simples intencions de presentar-se ( hauria fet el mateix en cas de que un socialista de base hagués gosat plantar-ne cara ?. Jo ho dubto ),  quan en el mateix dia s’havia deixat sol a Baron per defensar-se dels lamentables i roïns atacs de Mora. Llavors  al costat de Baron no hi havia ningú. Quan és obvi que era obligada la presència d’Amor, la de Gomar com a cap del partit a la ciutat , com a mínim la de Naya com a responsable de política municipal. Però no hi havia ningú. La màxima d’aquests depredadors és clara: “A l’enemic, ni aigua”.

I així ja tenim a David Bote disposat al sacrifici. Però , i ara  què?

Està clar que hi ha partits que tenen vocació de govern (PSOE, PP, CiU, PNV ..).N’hi ha d’altres que tenen sentit d’oposició ( CUP, Ciutadans, partits alternatius varis ) i finalment d’altres saben que el seu lloc està en l’oposició però que quan poden esgarrapen la seva minsa quota de poder ( ERC, ICV … ). Voler ser “poder” o voler ser “oposició” és una aposta legítima, però sempre he cregut que el millor és intentar assolir el poder per intentar dur a terme el programa electoral. Que no val aspirar a l’oposició que ja se n’encarreguen altres d’intentar que aquell sigui el teu lloc. I amb els vímets en que s’estructura la candidatura del Psc , perdó, PSOE, sols hi ha l’aspiració a una oposició , això sí arregladeta.

Però aquesta visió no és compartida en res per els ideòlegs de la nova candidatura. Per a ells hi ha un únic culpable , que és Baron , que va perdre les eleccions per fer una política a favor  del centre i en contra dels barris (?) i que per això va deixar a la militància sota mínims . Tot sense ni fer mirada al tema sobiranista, que al seu entendre en res ha afectat al partit ( que Santa Llúcia els conservi la vista).

 Així per tant , si  per un costat mort el gos  acabem amb la ràbia , sols quedarà reconquerir la fidelitat dels barris per assolir no tan sols bons resultats , ans també reconquerir l’alcaldia ja que CiU perdrà poder front a ERC. Per tant el nom del candidat poc importa. Serà qüestió de fer-li fer passejada per arreu i endavant. Que la gent vota PSOE i no Bote.

Però és clar que aquest anàlisi simplista no s’aguanta per enlloc. NI Baron va perdre per no apostar per els barris , que ho va fer i amb escreix , ni donar presència a un candidat és fàcil. O si no que ho expliqui Iniciativa que amb més de dos anys de precandidatura i quasi una legislatura de regidor ,  J. Martinez segueix essent un absolut desconegut.

Ara doncs li toca al candidat donar la cara i això serà difícil per a ell. Bote és professoral, sap perfectament el guió del partit, però no sap improvisar i la seva timidesa el deixa Ko davant qualsevol dialèctica ràpida. I el que és pitjor, no està en l’entorn social de la ciutat , fora del reducte del seu barri de Cerdanyola. El seu desconeixement del nucli vital de la ciutat , del seu cor caliu, és un inconvenient que difícilment superarà si no va de la mà d’un amic que conegui la realitat vital de la ciutat . I ara per ara , ni el té , ni se l’espera , vista la cohort viral que l’acompanya.

Però això és tan sols un apunt a vol rasant. Hi ha molts condicionants que marcaran el futur . I un especialment ( el 9-N). Però també caldrà parlar d’expectatives en les llistes , encara que això ja serà per un altre post , ja que hi ha tant per dir , que..

.

Per que està clar. Amb poques cartes marcades , quins han de ser els dipositaris?. Els amics , els capos del partit, algú que doni un cert aire catalanista i ens faci dissimular?... Les novetats més o menys independents que hem anat a buscar...?. Algú de la corda Baron per no dir que no existeix continuïtat...? S’haurà resolt ja el dilema de si conreem l’hort particular o tornem a l’hort de la ciutat?... I és clar , que no falti un jove , i no oblidem la quota femenina ... Parlant d’això, acceptarà l’ex diputada un lloc que  doni pes i experiència o amb l’aval ja n’hi ha prou .. ? I la suplent del senador, que fem amb ella ara que ...? I l’assessor a qui hom  ha vist el llautó de la seva incapacitat manifesta?...

Moltes preguntes per poder-ne seguir parlant.

De moment ja tenim candidat. Per a mi candidat a l’oposició. I el trist és que no sé pas si la ciutat i / o el partit s’ho poden , o s'ho han de permetre.

Sigui com sigui, sort.