ARGENTONA : EL DESCRÈDIT DE LA POLÍTICA I DELS POLÍTICS

No fa falta haver estat alumne de Polítiques de la Complutense i haver rebut lliçons dels egregis Pablo Iglesias i/o Juan Carlos Monedero per saber que la política està en hores ben baixes degut essencialment a uns protagonistes , els polítics, entestats en demostrar els nivells de baixesa ètica i personal que es pot assolir servint-se d’un lloc i un càrrec , creat i conformat justament per el contrari, és a dir per a servir a la comunitat.

Un , il·lús de mi, pensava que arribat a tant nivell de degradació política, i vistes les amenaces de nous partits que naixien immaculats però que en poc temps ja estan assolin els tics dels seus predecessors, aquestes eleccions que s’acosten , especialment en el que pertoca al camp municipal amb el de proximitat i de política directa vers els administrats, podrien ser l’inici d’una obligada regeneració ètica, però davant la meva sorpresa no ha estat així i en canvi en alguns llocs s’han assolit uns límits d’indignitat que no sols fan mal a la vista ans lesionen greument el concepte de la representativitat que haurien de significar els càrrec electes. I d’entre aquests llocs sens dubte que Argentona n’obté medalla d’or en la categoria d’indignitat política.

Certament que la història política municipal de la Vila té matèria. Ja en les primeres eleccions municipals, l’aparell de CiU triava a Jordi Suari com a cap de llista contra els desitjos de la militància que decideix presentar-se com agrupació(CAI)  encapçalada per J.Mora (justament el pare de Vadó Mora, un dels més trists protagonistes de la història actual) que guanya amb 5 regidors les eleccions però es veu sorprès per el “sorpasso” de Suari amb la CUPA ( coalició de totes les esquerres) que li dona l’alcaldia i deixa el govern en mas de les esquerres. Els membres de la CAI varen decidir dimitir en bloc tota la candidatura fins que les amenaces de sancions per part del Govern els porta als bancs de l’oposició.

Un sorpasso que es repetia en el darrer mandat en un “tots” contra Pep Masó  (Tots per Argentona) en una nova demostració de que les ànsies de poder dominen per damunt de qualsevol desig de benestar públic ja que la impossibilitat de cassar la divergència de conceptes polítics dels membres del pacte ha convertit en un cert campi qui pugui, - jo a la meva parcel·la faig el que vull i no em fico en la teva en la que pots fer el que vulguis- que ha donat els fruits que ha donat.

Però està clar, ambdues circumstàncies corresponen a “l’això és política, imbècil” i seran discutibles en l’ètica però gens estranyes en el concepte global del poder. Però aquesta trista manera d’entendre la política i el servei al poble no té res a veure amb la baixesa moral amb la que han actuat les agrupacions locals de CiU i ERC en el tema de les llistes electorals.

Encara que de molts es sabut per aquells que no coneixen el tema, i de manera resumida, recordarem que Convergència i Unió no arriben a cap acord per fer la llista de la coalició ja que un “personatge” , Manuel Cruz, presentat per Unió com a irrenunciable nº3,  és considerat inacceptable per Convergència que no el vol de cap manera en cap posició de la llista. Com que ningú baixa del burro (algú hauria d’haver recordat la reflexió al voltant del sacrifici d’un home i del país), s’acaba el termini i CiU es queda sense poder presentar llista per a les municipals.

Mentre a ERC hi ha una altre història. Manuel Pérez sorprèn a l’aparell del partit guanyant les primàries ( Un dirigent de nivell del partit em deia: “Son tan soques , que ni saben que les primàries es convoquen quan saps que les guanyes o quan ja no queda remei”). Malgrat que l’aparell ho intenta de totes les maneres possibles, generalment incorrectes política i èticament parlant, la no renúncia del candidat el fa encapçalar una llista en la que com a venjança no se li permet col·locar a cap membre de la seva candidatura. Una llista doncs la d’ERC , absolutament fracturada i amb una guerra viva entre cap de llista i la resta.

Però la llestesa funcionarial en els tripijocs li ofereix a l’alcalde Armengol una possibilitat, evidentment absolutament mancada d’ètica i correcció política, que és aprofitar l’avinentesa de l’existència de 48 hores per esmenar errors en les llistes ( evidentment en aquest cas no hi havia cap error) i intentar pactar amb ERC per que membres de Convergència entrin en la candidatura republicana. Una evident trampa monumental que es disfressarà sota el mantell del sobiranisme i el desig de la llista única. Una aposta absolutament digne i correcte si s’hagués feta en el temps que tocava i que en canvi feta a misses dites esdevé vergonyosa, vergonyant i clarament permet qualificar com a carronya política a aquells que la practiquen i accepten.

L’aparell d’ERC que no vol que de cap de les maneres sigui Pérez el seu cap de llista veu el cel obert i no sols accepta la proposta ans li ofereix a Armengol el lloc capdavanter i munta un garbuix de canvis per acoblar als nouvinguts. I tot això sense consulta prèvia amb la militància , el que si ja és greu en un partit habitual, en un d’assembleari és passar-se per l’engonal els conceptes bàsics del mateix.

 Canvis que no son acceptats per la Junta electoral que sols accepta intercanvi de noms i no canvi de posicions , amb el que Manuel Pérez queda fora ja que des de Calabria , amb bon ull, recomanen callar ja que en lògica davant d’una nova impugnació es faria evident el frau de llei comés i a bon segur deixaria com no vàlida la candidatura.

I així queda conformada una llista en la que de la manera més bruta , barroera i fastigosa, els impresentables polítics Mora&Mora, Carles Martínez , Pena..., han decapitat el sentit de la democràcia interna anul·lant a partir d’ara el sentit de les primàries ( si no guanya el que jo vull que s’atengui a les conseqüències) i a més creant un sentit se submissió d’ERC front Convergència que ja està fent força mal al partit ja que molts son els que ja ho consideren una prèvia del que a bon segur pot passar el proper setembre.

Una llista conformada per trànsfugues i per venedors de pàtries que mereixen el rebuig absolut per part de tots per la seva manca d’ètica, moral personal, moral política i de desitjos de servei al poble, sotmetent-ho tot tan sols a unes ànsies de poder per omplir aquell ego que no poden acomplir d’altre manera per que el llautó, tots ho sabem , sempre s’acaba notant.

Argentona , una població a la que tant estimo i a la que em segueixo íntimament lligat , no es mereix polítics tan indesitjables com aquells que l’han convertit en exemple del descrèdit de la política i dels polítics.