Aquest divendres es van acomplir dos anys de la inauguració
de l’exposició Tempus Fugit a la Nau Gaudí.
Com que l’èxit de la mateixa va permetre a tothom situar-la
en l’entorn de l’art local, no crec que faci falta ara fer resum i panegíric
del que va significar per l’art local, per els seus artistes i per la realitat
plàstica de la ciutat.
Ara però, i dos anys després , un lamenta profundament la traïdoria
absoluta en la que es va moure en aquells moments i ho ha seguit fent en aquests
dos anys, el departament municipal de Cultura, intentant minimitzar l’èxit de
l’exposició i lluitant a sang per que la mateixa no tingués la continuïtat que
havia promès l’alcalde Mora i defensava per l’escrit en el mateix catàleg, el propi
regidor de cultura.
Mentre hi ha diners sense límits ni control per el M|A|C de molt escassa resposta ciutadana, la resposta
permanent davant qualsevol avant projecte , que en aquets cas ampliava la seva
zona d’influença a la comarcal, ha estat , no hi ha ni hi haurà mai un euro.
Per això, un que va depositar i gastar totes les seves forces
i més en aquell projecte , i estava disposat a repetir desgast en la seva
continuació, ara a dos anys vista pensi que en els seus més de quaranta anys de
carrera en el camp artístic, tant sols
hi ha dos fets dels que un es penedeixi absolutament d’haver-hi pres part. Un
és l’antològica de Pepe Novellas , el més lamentable homenatge que s’hagi pogut
fer a un artista de nivell. I l’altre aquest Tempus Fugit, un projecte de futur
i transcendència en el camp de la plàstica local i comarcal , dinamitat per la
incompetència i sectarisme del conjunt d’impresentables que manen i remenen de manera dictatorial en el vell casalot
de Beneficència.
Emocionat en el record i entristit del tot en la realitat d’ara
mateix, penso que malgrat els esforços d’aquest grapat d’indesitjables, Tempus
Fugit ha quedat en la història com un projecte qualitatiu, solvent i seriós al
que volgudament , uns han volgut tallar les ales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada