Fa uns trenta anys que en Josep Mª Codina, per un llavors
artista jovencell, va exposar a l’Aixernador, un espai cultural que era qui en
aquells temps dominava l’àmbit artístic comarcal. Per a ell va ser una
exposició molt important . En primer lloc per que significava un salt
qualitatiu en al seva carrera expositiva i per l’altre ja que en aquesta
exposició es va fer avinent els començaments del trencament evolutiu de la seva
mirada creativa
.
Codina era en aquells moments la nova saba i darrera baula
del que un críic agosarat va definir com “Escola de Mataró”, la que mai va
existir, conformada per l’ètica i l’estètica de Rovira Brull, Alcoy, Pal, Jordà
, Novellas... un art fonamentat en la crítica social i política en el fonament
d’un cert realisme màgic.
Josep M. Codina, parent, amic i deixeble de Pepe Novellas,
era en aquells moments el teòric continuador de la manera artística de fer dels
grans mestres. Es movia per els seus camins , encara que mantenia com el seu
mestre Pepe Novellas, un traspunt hedonista en la seva pintura. Però un
important trasbals de salut que va patir just abans de l’exposició va canviar
el seu tarannà i la seva filosofia pictòrica. El personatges renaixentistes , a
l’estil Pepe, es van convertir en alquimistes i doctors, amb els més diversos i
imaginaris instruments quirúrgics, un fet que se m’ha fet avinent en visitar
l’exposició de Guillem Balmes.
Allà a l’Aixernador va néixer el veritable Josep Mª Codina,
el que ha conreat el seu art amb capacitat , qualitat i reconeixemenet, fins
ara mateix en que retorna a Argentona , a la sala d'exposicions del Museu del Cântir amb una magnífica exposició de pintures
sobre paper, evidenciant el nivell supelatiu de les seves capacitats.
No son del tot noves les obres ara exposades ja que en bona
part pertanyen a la seva darrera mostra
a la galeria barcelonina Àmbit, però si ho son en el sentit de vigència i
plenitud. Codina ha assolit un ple autoconvenciment del seu art . en el que es
mou segur però mantenint trempera i actitud, sense deixar-se portar per la rutina.
Ell segueix amb la pell com font, fonament i raó del seu
fer. Aquesta pell que és alhora barrera i filtre , que impedeix el pas però que
també ens permet supurar les nostres nafres. Pell dura/ pell fràgil, és a
dir ni més ni menys que la pròpia
personalitat de l’autor i de tots nosaltres.
La pell amb les seves taques, la seva orografia, els seus
corriols, les marques de la realitat i del pas del temps, els signes de al vida
, i el resum del sentiment de l’haver-la viscut.
Tècnicament irreprotxable Codina seguix amb el grafit com a
massa mare per engendrar la fermentació
del seu treball en el que el color ha deixat de ser accident per anar agafant
protagonisme i marcant el sentit de la vida i la força de les seves vivències ,
que no ho oblidi ningú son alhora les nostres.
Una exposició magníficament “vestida” amb els paper a
l’aire que donen amb el seu lleuger
moviment senyal encara més viva de la seva fragilitat i la seva
intencionalitat.
Exposició que cal visitar repetida i detingudament per
copsar en plenitud la lectura artística i vital que ens ofereix el gran pintor
mataroní.
Una obra que es resumeix, tal i com vaig fer en la
presentació de la mateixa que amb gran plaer vaig realitzar, amb el poema de
Joan Margarit que em serveix també aquí per arrodonir el post
Perseguint la bellesa estaràs sol
Perquè en trobar-la, s’esvaneix i deixa
La seva pols de papallona als dits.
I tornarà a percaçar l’esclat
Que saps dins teu, talment el llamp
Que en un instant et mostra,
Fins el llunyà horitzó, la realitat.
Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada