dimecres, de març 01, 2017

jOSEP M. CODINA. PINTURES SOBRE PAPER





Fa uns trenta anys que en Josep Mª Codina, per un llavors artista jovencell, va exposar a l’Aixernador, un espai cultural que era qui en aquells temps dominava l’àmbit artístic comarcal. Per a ell va ser una exposició molt important . En primer lloc per que significava un salt qualitatiu en al seva carrera expositiva i per l’altre ja que en aquesta exposició es va fer avinent els començaments del trencament evolutiu de la seva mirada creativa
.
Codina era en aquells moments la nova saba i darrera baula del que un críic agosarat va definir com “Escola de Mataró”, la que mai va existir, conformada per l’ètica i l’estètica de Rovira Brull, Alcoy, Pal, Jordà , Novellas... un art fonamentat en la crítica social i política en el fonament d’un cert realisme màgic.
Josep M. Codina, parent, amic i deixeble de Pepe Novellas, era en aquells moments el teòric continuador de la manera artística de fer dels grans mestres. Es movia per els seus camins , encara que mantenia com el seu mestre Pepe Novellas, un traspunt hedonista en la seva pintura. Però un important trasbals de salut que va patir just abans de l’exposició va canviar el seu tarannà i la seva filosofia pictòrica. El personatges renaixentistes , a l’estil Pepe, es van convertir en alquimistes i doctors, amb els més diversos i imaginaris instruments quirúrgics, un fet que se m’ha fet avinent en visitar l’exposició de Guillem Balmes.





Allà a l’Aixernador va néixer el veritable Josep Mª Codina, el que ha conreat el seu art amb capacitat , qualitat i reconeixemenet, fins ara mateix en que retorna a Argentona , a la sala d'exposicions del Museu del Cântir amb una magnífica exposició de pintures sobre paper, evidenciant el nivell supelatiu de les seves capacitats.

No son del tot noves les obres ara exposades ja que en bona part pertanyen  a la seva darrera mostra a la galeria barcelonina Àmbit, però si ho son en el sentit de vigència i plenitud. Codina ha assolit un ple autoconvenciment del seu art . en el que es mou segur però mantenint trempera i actitud, sense deixar-se portar  per la rutina.




Ell segueix amb la pell com font, fonament i raó del seu fer. Aquesta pell que és alhora barrera i filtre , que impedeix el pas però que també ens permet supurar les nostres nafres. Pell dura/ pell fràgil, és a dir  ni més ni menys que la pròpia personalitat de l’autor i de tots nosaltres.

La pell amb les seves taques, la seva orografia, els seus corriols, les marques de la realitat i del pas del temps, els signes de al vida , i el resum del sentiment de l’haver-la viscut.

Tècnicament irreprotxable Codina seguix amb el grafit com a massa mare per engendrar la  fermentació del seu treball en el que el color ha deixat de ser accident per anar agafant protagonisme i marcant el sentit de la vida i la força de les seves vivències , que no ho oblidi ningú son alhora les nostres.
Una exposició magníficament “vestida” amb els paper a l’aire  que donen amb el seu lleuger moviment senyal encara més viva de la seva fragilitat i la seva intencionalitat.



Exposició que cal visitar repetida i detingudament per copsar en plenitud la lectura artística i vital que ens ofereix el gran pintor mataroní.
Una obra que es resumeix, tal i com vaig fer en la presentació de la mateixa que amb gran plaer vaig realitzar, amb el poema de Joan Margarit que em serveix també aquí per arrodonir el post

Perseguint la bellesa estaràs sol
Perquè en trobar-la, s’esvaneix i deixa
La seva pols de papallona als dits.
I tornarà a percaçar l’esclat
Que saps dins teu, talment el llamp
Que en un instant et mostra,
Fins el llunyà horitzó, la realitat.

Felicitats.