MÁXIMO ALMEIDA. LITURGIA

 

Inaugura temporada la sala del Col·legi d’Aparelladors i ho fa de manera més que brillant amb l’exposició “Litúrgia” de la mà de Máximo Almeida.

La pandèmia i el conseqüent confinament ha afectat a tothom. Qui més qui menys ha trobat en aquest temps uns moments de reflexió quasi obligada. En el que pertoca als artistes, una gran majoria han utilitzat aquest retorn al l’interior més personal, per reflexionar sobre la seva obra  i a partir d’ara, i exposició a exposició, aniran sortint els resultats d’aquesta introspecció personal que a bon segur seran enormement profitosos en el senti creatiu i artístic.

Máximo Almeida no n’és excepció i el cert és que en els darrers mesos ja l’hi havíem vist algun detall com en el concurs de Llavaneres o amb els apunts que presentà en la col·lectiva “Dins” en aquest mateix espai expositiu.. Ara però en aquesta exposició explosiona del tot, assolint una maduresa creativa que ens retorna evolucionat a aquell artista que tant ens sorprengué fa una dotzena d’anys en la seva exposició a l ‘Ateneu.

Almeida és un pintor de silencis i solituds. La seva pintura és com ell mateix, en aparença discret com si volés passar desapercebut davant de tots. Però en el fons hi ha una certa rebel·lia  de voler fugir de l’establert ,de la falsa cridòria de l’aparença i de la buidor de l’interior. Així si fa uns anys parlàvem de la llum de la foscor de la seva pintura, ara haurem de fer-ho de la força del color de la seva quasi monocromia.

Com llavors Almeida segueix jugant amb la màgia de la llum. Amb ella ens sap parlar de silencis personals i col·lectius, creant un aire d’inquietuds que va mica en mica dominant les interioritats dels espectadors que queden per una part subjugats per la bellesa del presentat i la inquietud que generen les seves obres , i per l’altra per la curiositat d’intentar anar més enllà en la recerca de les intencions de l’artista.

Matisse va dir: “Hi ha mil maneres d’emprar el color. però quan s’usa per composar, es tracta de donar èmfasi als contrastos. En el camp del color, no es tracta de quantitat i sí de selecció. El color sols assoleix expressivitat total quan està organitzat, quan correspon exactament a la intensitat emotiva de l’artista. El color expressa llum, no una llum física i sí la única llum que ens importa: La llum que existeix en la ment i l’interior de l’artista.”

I com si aquestes frases fossin per ell evangeli, Almedia aprofita la seva habilitat i domini tècnic, per bastir un entramat figuratiu, fregadís a  voltes amb l’hiper realisme per confegir unes obres absolutament seductores amb les que ens parla una vegada més del seu amor per la natura i els seus elements. Uns paisatges sense figures, però enormement vius on el realisme esdevé màgia. Uns paisatges  y composicions sense colors aparents, però absolutament cromàtics en l’interior de creador i espectadors. I tot rematat per una magnífics retrats, un d’ells auto, que tanquen perfectament el cercle de l’exposició.

Litúrgia és una magnífica exposició. perfectament estructurada amb un muntatge arrodonit que serena i neguiteja alhora i que ens fa avinent el poder de l’art com a generador d’emocions i reflexions, alhora que ratifica a Màximo Alemida com un magnífic autor al que cal seguir. Una exposició de la que el millor està quan la simplificació és màxima, en un sentit d'espiritualitat total, en aquells obres  més deslliurades de tot per centrar-se en l'anima . Art en estat pur.

Máximo Almeida. “Liturgia”

Sala Col·legi Aparelladors

Del 18 de setembre al 10 d’Octubre de 2021