UNA FLOR NO FA ESTIU

 

Carme Rigola va ser una de les sorpreses el sant Lluc de la temporada passada amb l’obra que encapçala aquesta crítica, que qualificàvem com a sensible obra floral.

Ja en el post d’ahir parlàvem que una mostra com la dels premiats a un concurs permet evidenciar l’encert o no de l’elecció, ara la mostra individual de Carme Rigola ens mostra que si bé podia ser justa la distinció a aquell treball, el mateix no responia a la qualitat global del fer de l’artista.

Ara ens trobem amb una creadora que ha arribat a l’art de manera tardana, com tants, després d’exercir altre professió i que arriba amb unes evidents limitacions tècniques que fa que algunes obres assoleixin el nivell d’inacceptables per a ser exposades , com és el cas de les làmpades.

Curiosament però Rigola té especial sensibilitat en el tema tèxtil i els trucs d’ofici desenvolupats en els anys els ha sabut aprofitar en l’artístic amb uns treballs sobre tela, que no bastidor, on les arrugues i les noves perspectives que aquestes ens ofereixen , conreen un camí que adobat amb la sensibilitat d de l’autora doni com a fruits unes obres parelles a la que va fer fos destacada en el sant Lluc de l’any anterior i que mostren sensibilitat i afecte per l’art.

Ens trobem doncs amb una exposició amb les dues cares de la moneda, cares que en aquesta ocasió son antagòniques en fer i qualitat.

 Carme Rigola “Amb pinces”

Espai capgròs

Del 26 d’agost al 29 de setembre de 2021