Encara que sembli inútil parlar-ne ara, crec que es convenient fer-hi apunt per temps enllà, per remirar-ho d’aquí uns temps i veure com la fira de la ceràmica d’ Argentona, va avançant, o esperem que no, retrocedint , confegint una història important en la ceràmica del país i en general de tot l’estat.
Parlar dos mesos després de la seva celebració , després de
pair l’empatx que pot produir l’apilament d’actes, exposicions, i de les
diverses activitats que es celebren ens permet un anàlisi més tranquil i
objectiu i esbrinar més clarament encerts i errors, i apuntar millores per
properes edicions.
En un nivell general la fira d’enguany ha estat millor que les
dels darrers anys per els avantatges de participació de tots que ha tingut la
desaparició de la pandèmia. El nombre de participants i la presència més activa
i directa de la terrissa popular ha estat el gran encert de la mostra que ha de
ser l’inici de la recuperació de la terrissa popular com a un dels eixos fonamentals
de la mateixa. En el que correspon a l’apartat de ceràmica artística , crec que
encara caldria fer una major selecció per evitar creadors de baix nivell i obres
repetides que poc aporten a la
brillantor de la fira.
En el que pertoca a les exposicions cal remarcar l’enorme bellesa i qualitat que oferí Núria Negre amb la mostra “Llum i foscor” que s’exposà al saló de Pedra de l’Ajuntament. L’obra de Nuria Negre assoleix per se una doble bellesa, la tècnica i la del resultat final. Tècnicament posseeix un acuradíssim domini dels elements i les formes, que els confegeix en forma seductora tant en el que pertoca a estructura com en el resultat final de la peça. Una exposició que mereixia una detinguda visita per la gran qualitat de l’exposat , tant en l’apartat formal com en el resultat artístic final.
Pep Gómez, ocupava amb “Orígens” l’espai dels jardins de la
casa Puig i Cadafalch i he de dir que malgrat el nivell que coneixíem de la
seva obra, la seva mostra argentonina m’ha decebut profundament i va ser així ,
no per la potència tremenda que generen en la individualitat, sinó per que la disposició
de la mostra , crec que no afavoria, per no dir, perjudicava , intensament el
seu treball. El treball d Pep Gómez és
un treball dur i molt adust, ple de signes i detalles que obliguen a una
predisposició del visitant que esdevenia
impossible en el galimaties expositiu en que s’havia convertit l’espai , en el
que era molt difícil examinar el treball de l’autor i la seva intencionalitat
creativa. Caldrà esperar doncs una nova exposició per poder endinsar-nos en la seva gran qualitat.
L’estrella expositiva era Eva Roucka i la seva exposició “Records
de la Xina”, que es realitzà al museu del Càntir. una mostra en la que presenta
part dels treball que realitzà l’any passat en una estada a la Xina, país bressol
de la porcellana, on va ser convidada i de la que surten tots els esbossos d’aquesta
peculiar i especial exposició ceràmica, amb la que ofereix una mirada simpàtica però
alhora curiosa i crítica del que allà va viure, sentir o intuir.
.jpg)
Una curiosa exposició que s’allunya de les habituals
celebrades en l’entorn d’Argillà, ja que
correspon més a una mirada escultòrica que no pas purament ceràmica, però que s’elevava
gràcies al treball que a la plaça realitzava la pròpia autora, confegint una
ceràmica escultòrica de gran bellesa formal i intel·lectual que era gaudida per
tot aquell que hi passava i alhora quedava seduït per la força creativa que es
desprenia de la seva manera de crear.
Tres exposicions diverses i contradictòries que donaven pas a
l’ideari general d’Argillà , la disparitat creativa i artística que existeix actualment
en el camp de la ceràmica capaç d’abastar el més ample ventall de la capacitat
creativa.
I ara a esperar la propera edició que serà la prèvia de al
festa del Càntir que assolirà la 75 ena edició. Serà qüestió de celebrar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada