Després de l’estiu i l’èxit amb l’exposició “El rastre i la petjada”, primera exposició del cicle “La creació, l’artista”, en arribar la tardor Ca l’Antiga ens sorprèn amb una nova mostra de títol “La matriu i l’estampa” en la que aplega un variat mostroari d’artistes que s’han mogut amb privilegi , en el món del gravat.
En aquesta temporada , Ca l’Antiga aposta per una tècnica
ben particular com és el gravat. Una tècnica amb gran història i amb una ample
varietat de tècniques particulars que ha estat practicada per quasi tots els
grans artistes . Avui, en aquest ocasió, i de la mà del Studio 46 de Barcelona,
ens proposa fer una cap-i-tomba i admirar i enamorar-nos del gravat, no tan sols
per el resultat final de la peça i si en
canvi enamorar-nos de la matriu coma principi i causa del final artístic del
treball.
Com molt bé se’ns diu a l’exposició “amb aquesta perspectiva
es trenca amb la idea històrica que la matriu només serveix per a la
reproducció d'estampes i que posteriorment ha de ser destruïda per controlar
l'edició. En aquest sentit, la matriu es presenta com una mena d'escultura
plana, que mereix ser protegida, mostrada i fins i tot comercialitzada.
L'exposició ofereix aquesta oportunitat, destacant la matriu com una peça
artística digna d'apreciació”.
Una aposta ben peculiar, però amb una força tan terrible,
que després de visionar les obres presentades amb les seves corresponents
planxes ( matrius ) l’espectador es troba en moltes ocasions dubitatiu en la
tria entre planxa o estampa, ja que la perfecció , la puresa i la intensitat artística
que atresoren aquestes, no desmereixen en res, i a voltes donen la volta, al
resultat imprès que a nivell artístic i comercial és el veritable treball a avaluar
.
L'exposició, per tant, ofereix una nova mirada sobre el
paper de la matriu en el món del gravat i ens permet endinsar-nos en un món
generalment desconegut per part de l’espectador normal que queda aquí subjugat
, i alhora enamorat, de l’encanteri que se li ofereix, en una exposició amb
noms tan importants com Miró, Ferdinand Fine, Lorenzo Quinn, Adelina Corominas,
Jaume Plensa, Antoni Tàpies, i molt especialment Joan Barbarà, i les gravadores
maresmenques Catherine Lorton, Cecília Morales, Lourdes Figuera i el desaparegut
recentment Lázaro Ferré.
Una exposició de gran qualitat per aquells que ,com jo,
estimem l gravat, i una més que grata sorpresa per aquells que en tenien , fins
aquesta mostra, desconeixement. Una explosió de molt recomanable visita en el convenciment
de que hom que la visita en sortirà del tot enamorat.
La matriu i l’estampa. Col·lectiva de gravats
Ca l’Antiga. teià
Del 20 de setembre al 10 de Novembre de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada