Carles Castellví ( Viladecans 1958 ) va guanyar el Concurs de Llavaneres de fa dos anys. Ho va fer amb una abstracció plena de subtilitats i detalls que cridava l’atenció per la seva serena intenció plàstica. L’any passat en l’exposició que presentava als tres premiats del concurs, ens oferí una repetició variada de la peça guanyadora del concurs amb alguna obra més bigarrada que ens indicava la seva fidelitat plàstica a un modus de pintar. Avui en el seu retorn a Llavaneres, per fer exposició individual , ens demostra la seva fidelitat a aquest el seu llenguatge plàstic.
Així dèiem d’ell en la nostra crítica:" que en l’exposició reafirma
el seu idioma pictòric amb les obres presentades que ens porten cap una
abstracció en la que es troben a l’entorn d’un cert monocromatisme, hàbilment
trencat per petites senyals cromàtiques amb les que l’autor desgrana la seva
filosofia personal, amb la que sembla intentar pintar gràficament sobre la
permanent tela de la vida, els petits senyals que fan a un dia diferent de
l’altre , i a la nostra vida alhora diferent de les dels demés".
Dèiem per un llavors i ho repetim ara, que Carles Castellví
em retrotrau al treball d’Hernández Monpó, del que de nou vaig poder gaudir
aquest estiu en la meva visita als museus de Cuenca. Allà hi vaig veure fa anys
l’obra “Estelas en un paisaje” de la que
en el catàleg deia: “Una vegada dirigit, l’espectador pot llegir els signes de
l’obra a la seva manera, o no llegir-los de cap manera, apreciant -los, com
arabescos o ideogrames prehistòrics, o simplement retenir el seu moviment cal·ligràfic,
la seva lleugeresa cromàtica aquesta coreografia amb la que l’autor fa dansar a
les formes més simples”.
Avui rellegint aquell escrit del catàleg, escrit fa
justament quaranta anys per Julián Gallego, veig que les seves frases son les
millors per definir perfectament el treball de Carles Castellví en la seva exposició
de Llavaneres.
Una mostra peculiar i
molt personal, ben diferent a la majoria d’exposicions que puguem visitar. Una visió
personal, plena de detalls que ens enfronten a un interiorisme personal ple de
sensibilitat i intenció, el que fa que malgrat la certa monotonia ambiental del
presentat, en l’examen individualitzat i personal de cadascuna de les obres
presentades puguem trobar-hi , tal i com
indica l’autor en el catàleg, el relat personal que les faci nostres.
Interessant exposició , aquesta de Carles Castellvi, que inicia temporada artística a Llavaneres, ara sota la direcció Ruth Garcia que substitueix a Lluís Albertí, deprés de la seva jubilació, i a la que li desitgem tota la sort i encert en el seu caminar.
Carles Castellvi i Pau : PIntures.
Museu Arxiu de Llavaneres
del 6 al 29 de sete,nre de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada