Molt poca activitat artística en el Maresme, en aquesta
època d’estiu, aprofitant la major part d’espais per estirar exposicions abans
de vacances, per tant sols en poem comentar dues celebrades a Mataró i amb molt
poca importància i menys transcendència.
Per una part a La Cúpula hi exposà Núria Candau, artista afeccionada
de fa molts anys que segueix enderiada en aconseguir obtenir resultats plaents
, i hem de considerar que certament ha progressat molt des de les seves primeres
obres exposades en col·lectives o en la seva botiga, prop de casa on sovint mostrava
els seus treballs.
Candau és com tants autors afeccionats que sentint-se
satisfets del que fan no han intentant fer un aprenentatge profund tant de tècnica
com conceptual. La raó és senzilla, la seva autosatisfacció provoca un amanerament del fer que sols varia quan veuen alguna obra d’altre autor, que els satisfà i
intenten copiar-lo i millorar així el seu fer, cosa que és un greu error que
els empitjora.
A Candau, com a tants artistes afeccionats, els caldria anar
a un bon mestre en el que aprenguessin l’ofici
i així, al menys disposarien d’una base en al que realitzar els seus
somnis i il·lusions ja que si no el resultats finals de les seves evolucions segueixen
essent obres tan vulgars i simples com els que es presenten en aquesta exposició.
Al Col.legi d'Aparelladors es tanca temporada amb una
col·lectiva, sense cap mena de lligam
artístic, de sis socis de l’entitat Sant Lluc dels
que pressuposo exposen conjuntament ja
que la pròpia entitat creu no estan al nivell d’assolir una mostra individual.
Una col·lectiva absolutament diversa i contradictori, amb
sis artistes que presenten el seu fer, a
modus d’una petita exposició en l’entorn d’una mostra col·lectiva . passejar-me
per ella m’ha portat al record de “Quatre” , unes mostres col·lectives de quatre
artistes joves que en les seves darrers temporades , havia presentat la Caixa Laietana
en la que era la seva sala d’exposicions,
actualment Fundació Iluro.
Però si llavors es tractava d’autors joves amb una certa trajectòria i futur, aquí no succeeix el mateix ja que d’entre el grup, sols apareix Anna Guererro amb una escultura més sòlidament afermada. Alexandra Chaves i Sergi Rabassa que presenten un més del mateix d’ells mateixos, amb una petita evolució, però que encara no els hi dona prou forces per presentar uns treballs de mides més grans en els que es pugui veure el progrés en la recerca del seu “jo” artístic.
Ferran Terra demostra el
que ja sabíem, que és un bon fotògraf , però que una exposició coma questa és
el pitjor lloc on mostrar el seu bon fer. Christian Serra i Verònica Tartadeluna
mostren el lluny que estan per exposar en una espai que fins fa poc estava plenament
assentat en l’espai expositiu local per el nivell de les mostres que s’exposaven
i que està baixant el nivell de manera molt intensa. Esperem que aquesta
temporada recuperi el seu to amb unes exposicions molt més brillants que les realitzades en la darrera
temporada.
Cal igualment destacar la presentació del llibre de poemes
de Dario Olaortua , il·lustrat magníficament per Catherine Lorton, “Mirada Interior”, que es celebrà a la Nau Gaudí
amb un bon èxit de públic. Èxit que esperem es repeteixi el proper diumenge 15
de setembre quan serà de nou presentat, ara al Viver d’Argentona , en l’entorn
de la festa del Viver, únic dia en que aquells espais son oberts al públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada