LA MORT ÉS BLANCA. OLGA SERRAL A LA DESTIL·LERIA

 

Inaugura temporada l’art mataroní amb l’exposició a La Destil·leria d’Olga Serral. Una exposició personal i íntima ja que és , segons explicita la pròpia autora, un homenatge artístic a la força i llibertat de la seva mare, que va morir fa un any.

Per l’abril de l’any passat, en l’exposició que Serral realitzà a Bukòlica, la convidava “ a desempallegar-se dels camins que li siguin menys productius , no en l’econòmic i sí en el creatiu, i cercar sense dubtes el veritable camí de l’art, aquell que s’aconsegueix mitjançant la lluita interior i la profunda reflexió de veure i jutjar la pròpia veritat”.

I així ho fa en aquesta exposició, en la que deixant de costat  la seva realitat artística, sols present en obres petites i de trascantó, llença el seu esperit creatiu per homenatjar amb obres íntimes i personals a la seva mare que moria l’any passat.  Per tant Serral realitza una exposició de tal manera en llenguatge propi, que la seva observació deixa en palpentes al visitant a qui li és impossible, entrar en el diàleg comunicatiu entre mare i filla, que  és absolutament diferent al diàleg artístic capaç de generar la pròpia creadora.

És per això que convido al visitant de l’exposició a obviar la paramètrica creadora de l’autora i examinar el presentat com si d’una exposició habitual es tractés. Si ho fem així, ens trobarem amb unes peces més grans que els habituals en les que  podem observar un diàleg indefinit en el que formes i textures parlen i dialoguen en un llenguatge il·legible, fora del plàstic, ple de subtilitats, amb suavitats que  coincideixen amb esquerdes, amb invaginacions i trencaments . Unes peces dolces però alhora plenes de neguits i transcendències. Unes peces però que no ens parlen ni del treball passat ni del pressent de l’autora.

Un treball que si es remarca, i de manera brillant, en la  resta d’obres texturals que arrodoneixen l’exposició , donant-li les senyes d’identitat que és difícil de conèixer i intuir en la resta de peces.

Ens trobem doncs davant d’una exposició tan íntima i amb un motiu tant personal, que no perd de cap manera la seva identitat en el context públic. Certament l’obra està realitzada amb tota cura i sensibilitat, però segueixo pensant que l’artista , per sincer que sigui o vulgui ser-ho, ha de quedar-se per a si els estigmes més personals, per que en el fons tots sabem que ningú acaba quedant-se nu amb les seves obres davant del públic.

Una exposició doncs que en la seva visita hem de diferenciar ben clar les dues parts : la personal i l’artística  , i com que aquesta última supera en molt a la primera , cosa que artísticament , que és del que es tracta en una crítica d’art, hem d’agrair ja que ens demostra que Olga Serral segueix amb pas ferm el seu caminar en el sempre difícil i complex  món de la creació.

 

“La mort és blanca”  . Olga Serral

La Destil·leria.

Del 14 de setembre fins el 16 d’Octubre de 2024