Amb el pas del temps, hem pogut gaudir de la
seva evolució que ha anat centrada, tal i com titulà en l’exposició al Museu de
Llavaneres, en les estructures i l’atmosfera dels espais i llocs en els que l’artista
ha fixat la seva mirada per convertir-la , mitjançant la creació artística, en
un element generador de la bellesa real.
 |
Albert Alís té la rara saviesa de veure
plàsticament aquell racó comú que a la majoria ens passa desapercebut. Sap extreure’n
l’ànima i fent-la surar a primer pla, i amb l’ajut de l’oblit, per disminució o
desaparició dels elements que l’acompanyen, convertir-la en eix essencial del
seu treball, tot jugant amb la generació de la llum que és qui equilibra ,
distribuint-la , tota l’estructura de l’obra.
I així amb la taca, el color, i essencialment
la llum que com dèiem n’és raó i clau del seu treball, confegeix sobre uns llenços
de lli amb els que defuig del blanc tradicional, llençant-se al misteri d’uns
espais que encara que ens siguin coneguts, assoleixen un deix de misteri que ens atrau i ens subjuga per la
seva bellesa plàstica i pel domini absolut de la seva tècnica.
Convençut , com li deia una vegada, de que el
paisatgisme i la figuració establerta en la fidelitat a la realitat no tenien
raó de ser i calia despullar-les de tot el superflu i centrar-se en l’essència
, en l’atmosfera que emanen i traslladar a l’espctador a dins de la
peça i no permetre que fos simplement això, un espectador, sinó un protagonista
d’aquell entorn.
Així, amb tan sols mitja dotzena de peces, l’ambient
que l’autor és capaç de crear, genera tal seducció que l’espectador es submergeix
en ella i gaudeix en plenitud de l’excel·lent col·lecció que ens mostra, un cop
més, el gran nivell de qualitat que atresora l’artista.
Felicitats.
D’obligada visita.
“Transicions”. Albert Alís
Museu del Càntir. Argentona
Del 25 de setembre al 8 de novembre de 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada