30 ANYS SENSE EDUARD ALCOY AMB UN VOLGUT SILENCI OFICIAL. UN INSULT A L’ARTISTA, A L’ART , LA CULTURA, LA CIUTAT I LA INTEL·LIGÈNCIA,

Aquest diumenge 18 de juny s’acompleixen 30 anys de la mort de l’Eduard Alcoy, l’artista barceloní de naixement i mataroní d’adopció que , juntament amb Rovira Brull, va revolucionar l’art mataroní en aquells grisos seixanta  portant-lo cap a la modernitat.

No em dedicaré ara i aquí a cantar el panegíric de la gran qualitat del seu treball creatiu artístic, reconegut abastament per part dels entesos, però sí que vull incidir en la importància del seu fer a la ciutat de Mataró.

En primer lloc,  Alcoy va revolucionar en bona part el concepte artístic del moment. En una ciutat dominada en l’art per els conceptes generats per Rafel Estrany, Opisso i els germans Arenas, l’arribada de l’obra d’Alcoy va ser una sotraguejada  important en el concepte.

En segon, va reunir al seu redós un bon conjunt de creadors a qui va trametre el seu coneixement i saviessa, aconseguint en certa manera l’aparició d’una plàstica més intensa i reflexiva , llunyana a la figuració i el realisme. Jordà, Novellas, Perecoll, Viada i companyia van ser alhora altaveus d’aquell nou art que pregonava l’artista. I han estat alhora les puntes de llança de l’art actual mataroní.

Però alhora Alcoy va saber convèncer a la burgesia local en tal alt grau que tenir un Alcoy a casa era un símbol d’evolució i modernitat. Per tant , art, creació i societat van ser tres eixos que van ser modificats en el global de la ciutat per la seva creació i el seu fer.

Com que Mataró és aquella estranyíssima ciutat que no té cura dels seus artistes , ni en vida ni en la mort, i  a bon segur l’única que en el seu Museu no té a bé exposar les obres dels seus artistes més nombrats, i no disposa d’un fons d’art d’artistes locals que permeti el record i la recuperació constant de la figura dels seus creadors, Alcoy ara sols existeix en el record d’aquells que en vàrem ser coetanis i vàrem gaudir en viu i directe del seu fer. 

Ara , si voleu veure obra d‘Alcoy heu de desplaçar-vos a Argentona o Llavaneres , que en les seves col·leccions públiques de la Casa Gòtica i de Can Caralt disposen de peces que ens permeten al menys esbrinar el seu tarannà creatiu.

Trenta anys més enllà de la seva mort crec era moment adequat per fer-ne ullada i revisió, i presentar a les noves generacions ( que ja son plural) la seva obra amb la gran qualitat creativa tècnica i conceptual que en ell es diposita. Però no, tant Cultura de Mataró com la Fundació Iluro s’han negat  a la realització d’una exposició que podia haver estat espectacular , amb una mínima despesa econòmica i que hauria actualitzat als mataronins, l’art del qui fou el seu conciutadà, Eduard Alcoy.

Seria a finals de la tardor passada que Germán Bandrés , el gran col·leccionista d’obra d’Alcoy i Rovira Brull, degut a les relacions establertes a la Sala Gaudí, va contactar amb el seu amic Perecoll per que li gestionés la possibilitat de fer una gran exposició a Mataró amb les peces de la seva col·lecció. Aquestes gestions , realitzades amb Ajuntament i Fundació Iluro van ser del tot infructuoses, algunes d’elles amb el silenci per resposta.

Coneixedor de la història i sabedor que a Beneficència segueixen fil per randa allò que escric, vaig decidir pressionar a Cultura demanant públicament aquesta exposició i raonant els seus motius. Vaig tenir-ne resposta oficial en veu de la directora del Museu, Anna Capella que l’única vegada que he parlat amb ella ( expo de Jaume Simón a un local del carrer Campeny) em va dir: Cultura no farà res al voltant d’Alcoy; el que havia de fer ja ho va fer amb l’expo de Can Palauet (1999). I va afegir “ i els mataronins us hauria d’anar acostumant a saber que Alcoy i Rovira eren dos autors mediocres”. Al nostre voltant hi havien alguns artistes que ho van poder sentir. Crec que no cal afegir cap altre comentari ja que el mateix qualifica desqualificant-la a qui el va realitzar.

Vista la negativa de l’ajuntament em vaig adreçar a la Fundació iluro  mitjançant Jordi Surinyach. Aprofitant l’indret vaig augmentar el projecte amb la vella proposta que ja s’havia realitzat d’afegir per una planta superior la repetició de l’exposició “ A la mateix  latitud” que molts anys enrere s’havia celebrat a la sala de la Caixa Laietana a la Riera i que havia estat el gran esclat de la que un va batejar com “Escola de Mataró”, amb obres d’Alcoy, Rovira Brull, Jordà, Novellas,Perecoll, Viada. A Surinyach li va semblar magnífica la proposta i em va redirigir a Ramon Manent que al cap d’uns pocs dies em va fer avinent la resposta després d’haver estat avaluada per la Junta de la Fundació. La resposta era negativa per dues raons. Per un costat per que exposicions com aquesta no entraven entre els objectius de la Fundació i  la segona que  fer una exposició com aquesta podria provocar greuges comparatius.

Em vaig quedar de pedra. Quins son doncs els objectius plàstics de la Fundació?. Carregar-se els esgrafiats originals de Puig i Cadafalch? o dedicar-se a recollir quatre euros amb exposicions d’auto homenatge , o d’altres sense cap mena de criteri en l’objectiu.  I ja no diem de si parlem de greuge comparatiu,. Qui es pot sentir agreujat per que es realitzi  una gran exposició de Rovira o d’Alcoy?.

Però a més a més la negativa comporta un greu error de gestió del propi patrimoni de la Fundació  ja que disposa d’un elevat nombre d’obres d’Alcoy entre elles, la mítica sèrie del Tarot. Un patrimoni que resta amagat i conseqüentment  en permanent devaluació per manca de visibilitat.

Amb ambdues negatives queda clar que l’únic homenatge en el record que avui podrà rebre Eduard Alcoy, serà l’íntim i sincer d’aquells que el vàrem estimar, seguim estimant el seu art i el considerem un dels artistes més importants que ha corregut per la nostre ciutat i molt més encara per la transcendència que va irradiar el seu fer.

Per això quan tantes vegades en les darreres setmanes m’he sentit dir que era quasi un insultador professional ( el que alguns consideren insults per  a mi son simplement epítets, qüestió de pell fina), digueu-me si no és un insult a l’artista , l’art , la cultura, la ciutat i la intel·ligència deixar-se perdre com si no passes res una exposició tant valuosa i que serviria per recuperar  en la visibilitat a un dels nostres artistes més importants.

Us imagineu que ara mateix a la Fundació Iluro ens podíem haver trobat amb les obres de la Biennal Torres Garcia a la planta baixa i a les plantes superiors amb l’obra d’Alcoy i els seus coetanis mataronins. Apostes com aquesta, crec son justament les que precisa una ciutat com Mataró per recuperar el seu nivell qualitatiu i l’estima dels i als seus creadors. Però ja ho sabem dir inepte és insultar , demostrar de manera permanent la ineptitud  es paga amb càrrec al consistori o a la fundació més important de la ciutat.

Eduard, et rcordem en l’enyor tot gaudint del flaire del teu sempitern toscano.

PS.-les imatges del post han estat extretes de la xarxa menys la de la serigrfia de l'home peix ( realitzada ex profeso per a l'acció "Netejem la Peixateria" i  les que corresponen als catàlegs de la darrera exposició d’Eduard Alcoy a l’Hotel Altamira de Santillana del Mar ( del 2 al 31 de maig de 1977) i la de l’expo que no es va arribar a inaugurar a celebrar en el seu habitual indret de l’Hotel Llevant de Llafranc, que havia d’inaugurar-se el 20 de juny i acabar el 10 de juliol. Catàleg amb escrit de Paco Rodon. Ambdos catàlegs son del meu arxiu personal.

Hi ha la curiositat que l’Hotel Llevant va ser lloc d’acollida de l’escriptor anglès Tom Sharpe que en alguna entrevista va parlar dels personatges de l’obra d’Alcoy que senyorejava l’hotel com a profunda font d’inspiració.

LLIBRE BLANC DE LA CULTURA. MATARÓ

El proper dissabte l’Ajuntament organitza una jornada participativa de reflexió sobre l’activitat cultural a la ciutat. Un acte que crec que paga la pena assistir-hi.

Tots sabem que la cultura mataronina , al menys la que es relaciona amb la plàstica , ha estat de fa molts anys de tot menys participativa. L’actitud de mensyetniment generalitzat per part dels diferents ens que han manat a Cultura ha provocat un trencament tan absolut que els artistes plàstics han acabat considerant al patronat, IMAC o ara Direcció de Cultura , com un enemic que res els aporta i que els discrimina davant d’aquells artistes que anomena com “contemporanis”.

Aquesta consideració d’enemic ha fet que per els artistes plàstics no existís “Cultura” cosa que bé ha anat per el carrer Sant Josep ja que així han pogut dedicar tots els seus esforços a les seves preferències i no han hagut de “malgastar” ni un minut ni un euro en aquells empestats pintors.

Ara però arriba un acte que si be està relacionat i en el fons està promogut per Cultura , es realitzat per la gent que està amanint això anomenat del Llibre Blanc , que malgrat els molts entrebancs intenta fer-se una idea de com van els trets per els camps culturals de la ciutat.

Com que un ha estat entrevistat individualment , igual que ho han estat altres artistes , i el cert és que la professionalitat ha estat màxima, la llibertat de dir el que un ha cregut convenient també, i fins i tot quant han aparegut camps obscurs (cas de la plàstica) s’ha  aprofundit en ells , penso sincerament que participar en aquesta jornada pot ser positiu ja que quedarà palès l’estat de la qüestió i no succeirà com en altres casos en els que l’absència de veus discordants han potenciat el monocrom de la tendència i ha donat pas a una justificació en la manera d’actuar.

Per això us convido a prendre-hi part , per el que us adjunto la informació que apareix en el web de cultura i l’enllaç amb el document d’inscripció , que per altre part podeu trobar en la mateixa web.

Com podreu observar entre les taules preparades no existeix cap apartat dedicat a les “arts plàstiques” , però en la darrera reunió de la taula preparatòria de la mateixa i davant la queixa de l’artista Perecoll, l’organització es va comprometre a afegir aquest concepte.

Per part meva és la meva intenció assistir a la mateixa si puc compaginar-ho amb la meva activitat professional no artística. Això sí, sempre que aparegui aquest concepte d’arts plàstiques promès en la darrera reunió. En cas contrari és evident que un no tindria lloc on ubicar-se.

PS.-  Aquí està la informació municipal:

“Mataró pensa en la cultura” és el títol de la jornada participativa organitzada per la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró que es farà el proper 14 de juny al Centre Cívic Pla d’en Boet. L’objectiu és analitzar l’estat actual de la cultura a la ciutat i buscar les millores possibles a aplicar.

Aquesta jornada, que està oberta a tothom, forma part del projecte d’elaboració del Llibre Blanc de la Cultura que la Direcció de Cultura va engegar a finals del 2013. El document recollirà les necessitats culturals bàsiques de la població a mig i llarg termini en funció dels objectius i reptes de les polítiques municipals que es decideixin.

Fins ara s’ha fet la fase de diagnosi amb anàlisi de l’activitat actual, estudi dels equipaments, coneixement de les entitats, tallers de debat als consells de participació i entrevistes individualitzades. Aquesta jornada forma part de la fase de propostes.

La jornada del 14 de juny començarà a les 9.45 h amb les acreditacions dels participants i després es presentaran els principals elements de diagnosi. A partir d’aquí, els participants es distribuiran en quatre taules temàtiques de treball: “Festes i cultura popular”, “Arts escèniques, música i cinema”, “Arts visuals, patrimoni i memòria” i “Foment de la lectura i cultura de proximitat”.

Per participar s’ha d’omplir el formulari de l'enllaç de la part dreta de la pàgina i enviar-ho a l’adreça cultura@ajmataro.cat o bé presencialment a les oficines de la Direcció de Cultura (carrer de 
Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

Document d’inscripció :

http://static.culturamataro.cat/actes/documents/5ed8eb8811d0e76dee761736feddd33c.pdf

A MATARÓ , EXISTEIX VILADOMAT ???

Estic absolutament al·lucinat. Sabia que la Cultura importa una merda al Govern de la nostra ciutat ( a l’actual i als anteriors). Que això que ara en diuen “Direcció de Cultura” és l’ens més inútil de l’univers burocràtic del govern i que s’esforcen cada dia per fer-ho pitjor que l’anterior, destacant per la seva inmensa capacitat de superar la seva inutilitat, que de seguir així arribarà a l’infinit , que en aquest cas invers òbviament serà zero.

Però malgrat saber això, per haver-ho patit en persona com tots aquells que ens movem en el camp de les arts plàstiques , ni en el pitjor dels casos , en aquells en els que un frega la paranoia , podia arribar a pensar que la ciutat seria capaç de maltractar tant l’exposició d’Antoni Viladomat , que segons sembla obre les seves portes demà dissabte. I dic segons sembla ja que malgrat els meus esforços no he aconseguit esbrinar-ho.

Antoni Viladomat és el gran artista del barroc i com a tal ha estat escollit l’artista representatiu de tot l’enrenou del Tricentenari i es recorda la seva trajectòria amb un conjunt d’exposicions a celebrar al MNAC , els Museus de Girona i Lleida i els Museus de Mataró i Museu Arxiu de Santa Maria , on es podrà visitar la Capella dels Dolors. Unes exposicions que s’inauguren demà conjuntament a Girona (12 h.) amb la presència de lEs màximes autoritats del País.

I a Mataró, que passa?. Dons que Viladomat és el creador de la joia monumental més important i específica de la ciutat com és la Capella dels Dolors , aquell magnífic espai que durant tant de temps , i ara mateix, és tan difícil de visitar. Passa igualment que Mataró acull l’exposició “Redescobertes” que té la gran qualitat de presentar un seguit d’obres que han estat exposades rarament i que per tant son de gran vàlua per els afeccionats en general, i molt especialment per els amants del barroc i els estudiosos de l’època.

I això , com , quan i de quina manera, es podrà visitar ?. Dons , ja ens agradaria saber-ho. Si per internet mirem el cartell del Museu de Mataró , sembla ser que a partir de demà ( 10 de maig). Però quan, amb quin acte , a quina hora?. La veritat és que ha estat impossible esbrinar-ho i per tant hem de pensar que l’exposició s’obrirà sense cap mena d’acte inaugural.

Si , ja han llegit be : L’exposició dedicada a Antoni Viladomat , a bon segur l’exposició més important celebrada al Museu en decennis i de l’artista més important relacionat amb la ciutat, no tindrà cap acte inaugural i s’obrià d’amagatotis. A més a més es farà amb escassa publicitat de la mostra, - dic escassa ja que algú m’ha dit que ha vist un cartell , fet que no m’ha succeït a mi que no n’he vist cap- , sense ressò mediàtic de cap mena , i amb una informació ridícula en el camp de les xarxes social i culturals, fet que hem de considerar com totalment inadmissible.

Així per exemple, al web de cultura en parla de l’exposició com un acte més, sense donar-hi gens ni mica d’importància , com ho demostra que entre els enllaços a la petita notícia existeixen els webs dels altres Museus participants, però no el de Mataró.

Cap notícia ni als Fb del Museu Arxiu i del Museu de Mataró, com si no existís l’exposició. Tampoc s’esmenta en el fb de Cultura. Això sí en Fb del Museu de Mataró apareix la fotografia de l’acte de presentació del total expositiu al MNAC. Allà a la foto sí que apareixen, lluint-se , els directors dels Museu mataronins , però a l’hora de la veritat , de treballar, res de res i l’exposició de Viladomat arriba a la ciutat en el més absolut silenci i clandestinitat.

Ves a saber si divendres que ve , a la capella dels Dolors on s’anuncia una conferència del Dr. Francesc Miralpeix, es farà un acte inaugural de segona mà. Ves a saber ja que enlloc diu res i aquesta exposició sembla estar in albis, i el que està clar que no interessa a ningú dels que per desgràcia nostra i de la ciutat , dirigeixen els Museus de Mataró.

És per això que és obligat demanar responsabilitats culturals i polítiques. La desídia i crec que s’ha de dir mala fe en el menysteniment d’aquesta exposició, que repeteixo, és a bon segur la més important celebrada a la ciutat en molts anys, obliga a exigir mesures taxatives que com és habitual seran obviades.

És per això que davant el desgavell, la ruqueria , el menysteniment i podríem afegir més adjectius , que signifiquen en el seu conjunt el ridícul cultural més absolut de la ciutat , alhora que un insult directe als seus ciutadans , cal demanar la destitució dels responsables de Direcció de Cultura , la dels Museus de Mataró i Museu Arxiu de Santa Maria i en conseqüència directa , la dimissió del regidor de Cultura que ha permès  aquesta vergonya cultural col·lectiva davant la figura i l’obra d’Antoni Viladomat.